Més d’una de cada deu denúncies per abusos sexuals digitals contra xiquets i xiquetes a Espanya es produïx en la Comunitat Valenciana. En 2024 es van registrar 117 casos a la regió, segons l’últim balanç disponible. El fenomen s’emmarca en un repunt nacional: els delictes d’abusos sexuals a menors en Internet, coneguts com a ‘en línia grooming’, han augmentat un 13% en dos anys, en passar de 954 en 2022 a 1.078 en 2024, d’acord amb dades del Ministeri de l’Interior analitzats per Save the Children.
Les xiques continuen sent les principals víctimes, amb un 68,6% del total a Espanya. En la Comunitat Valenciana el pes és encara major: tres de cada quatre víctimes, el 75,2%, és una xiqueta o adolescent. Des de 2022 s’han denunciat 344 casos per delictes sexuals a la regió, la qual cosa dibuixa una tendència sostinguda i obliga a reforçar la prevenció i la detecció precoç.
Si s’observa específicament el ‘grooming’, en 2024 es van produir 45 denúncies en la Comunitat Valenciana i el 77,8% de les víctimes van ser xiquetes o adolescents. Este patró conviu amb l’inici cada vegada més primerenc de l’ús de la xarxa: quasi el 58% dels menors utilitza Internet de manera habitual des dels 11 anys i quasi 1 de cada 3 ho fa abans de complir els 10, un context que amplifica l’exposició si no existix acompanyament adult i ferramentes de seguretat.
L’organització presenta este dijous l’anàlisi Després de la pantalla: violència sexual contra la infància en l’entorn digital, basat en 23 sentències relatives a 28 casos de ‘en línia grooming’ ocorreguts entre 2023 i 2024. Per al seu director territorial en la Comunitat Valenciana, Rodrigo Hernández, l’existència de les denúncies és ‘un senyal que el problema comença a visibilitzar-se però també confirma que la violència sexual és una xacra que s’estén en diferents àmbits de l’entorn digital’.
Perfil de l’agressor i temps dels processos
L’informe apunta a un agressor majoritàriament home sense antecedents penals. En el 41,7% dels casos pertany a l’entorn conegut de la víctima, el 33,3% és una persona desconeguda i el 25% correspon a l’àmbit familiar, un percentatge significativament superior al 2,2% observat en l’anàlisi 2021-2022. Eixa proximitat dificulta la detecció i pot retardar la denúncia, en generar dependència o por de revelar l’ocorregut.
Save the Children mostra la seua preocupació per la duració dels procediments judicials: més del 60% duren tres anys o més i un 14% supera els cinc anys. El 65% de les víctimes declara més de dos vegades abans del juí; encara que ha augmentat l’ús de la gravació del testimoniatge, encara no s’aplica de manera sistemàtica. ‘Obligar un xiquet o xiqueta a repetir el seu cas una vegada i una altra suposa reviure el mal’, recorda Hernández.
En la Comunitat, el responsable destaca que ‘s’ha avançat en matèria de prova preconstituida amb la implantació de models com la cambra Gesell en jutjats de les tres províncies’. ‘Així i tot, és imprescindible continuar millorant cap a models d’atenció holística com pot ser el model Barnahus o casa dels xiquets’, afig, en referència a dispositius que busquen reduir la revictimització i concentrar l’atenció especialitzada.
Què és el grooming en línia
L”en línia grooming’ és un delicte que es produïx quan una persona adulta contacta amb una xiqueta, un xiquet o un adolescent a través d’Internet, xarxes socials, videojocs o altres plataformes digitals amb l’objectiu d’involucrar-li en activitats de caràcter sexual. Es basa en l’engany, la manipulació i la construcció d’una falsa relació de confiança, que pot desembocar en l’obtenció d’imatges o vídeos de contingut sexual, la realització d’actes sexuals en l’entorn digital o la preparació de trobades fora de la xarxa.
L’agressor sol seguir un procés escalonat que inclou l’aïllament de la víctima, l’avaluació del risc per a evitar ser descobert i la introducció de peticions sexuals, un patró que en molts casos s’accelera de manera cada vegada més ràpida i immediata. La combinació de major connectivitat i temps de resposta instantanis facilita eixa escalada i exigix supervisió, educació digital i mecanismes de denúncia accessibles.
