La Comunitat Valenciana usarà detectors de radiofreqüència en la pròxima PAU per a frenar el frau

La Comunitat Valenciana implantarà un sistema de detecció per radiofreqüència en les PAU

La Comunitat Valenciana implantarà enguany, per primera vegada, un sistema de detecció per radiofreqüència en les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) amb l’objectiu de localitzar el possible ús de dispositius intel·ligents durant els exàmens. La nova normativa també obligarà al fet que tots els telèfons mòbils de l’alumnat romanguen completament apagats dins de l’aula, i no sols en silenci o en mode avió, per a reduir qualsevol risc de còpia a través de tecnologia oculta.

Detectors són aparells capaços d’identificar si algun sistema electrònic està emetent o rebent senyals de radiofreqüència per a transmetre dades. Es tracta de ferramentes que ja s’utilitzen en nombroses universitats, entre elles la Universitat Politècnica de València (UPV), per a controlar el frau en les proves presencials. El seu ús s’ha estés en els últims anys com a resposta a l’augment de dispositius discrets, cada vegada més xicotets i difícils de localitzar a simple vista.

Segons explica el coordinador de la PAU de la UPV, existixen ja equips que permeten fer una fotografia de l’examen mitjançant una microcàmera amagada en unes ulleres o en un bolígraf. Eixa imatge s’envia a una intel·ligència artificial o a una persona en l’exterior, que resol les preguntes i retorna les respostes a l’estudiant a través d’un micròfon diminut col·locat dins de l’orella, una orellera pràcticament indetectable en un control visual superficial. Aquesta combinació de cambra oculta i auricular invisible fa que els mètodes tradicionals de vigilància siguen insuficients, la qual cosa justifica la implantació de sistemes de radiofreqüència.

Normes més estrictes per a mòbils i dispositius

La normativa per a la pròxima PAU fixarà de manera expressa que els telèfons mòbils han d’estar completament apagats i guardats dins de les motxilles. No es permetrà que romanguen encesos encara que estiguen en silenci o en mode avió, i les motxilles hauran de situar-se en el sòl, fora de l’abast de la mà de l’estudiant, o bé en la part davantera o posterior de l’aula. Amb això es busca que qualsevol senyal que detecten els aparells de radiofreqüència resulte més fàcil de localitzar i no es confonga amb emissions procedents de dispositius que el propi alumnat no necessita durant la prova.

Des de fa uns anys també està prohibit introduir a l’aula qualsevol tipus de rellotge, tant analògic com digital, així com polseres d’activitat o altres aparells que puguen connectar-se a internet o emmagatzemar informació. Perquè l’alumnat puga controlar el temps d’examen sense recórrer a rellotges personals, en totes les aules s’instal·la un rellotge de paret visible o es projecta en una pantalla l’hora oficial. D’esta manera es manté el control horari sense obrir la porta a dispositius que puguen servir de suport per a fer paranys.

Referent a la vigilància presencial, el coordinador de la PAU de la UPV detalla que el nombre de professors a les aules no es modificarà de manera significativa. Són els tribunals els que establixen els criteris de supervisió, encara que l’habitual és que en una aula amb uns 50 alumnes hi haja un docent encarregat de vigilar que no es copie per mètodes tradicionals, com les xulles en paper o l’intercanvi de mirades i apunts entre pupitres pròxims. Quan el nombre d’estudiants supera eixa xifra, es reforça la presència de personal.

Si a l’aula hi ha més de 50 alumnes i s’arriba a grups de 80 o 100, es considera necessari comptar amb dos professors de vigilància, mentres que en espais amb fins a 150 estudiants sol haver-hi al voltant de tres. Aquesta proporcionalitat busca garantir que el control siga efectiu tant enfront dels paranys de tota la vida com davant els nous mecanismes tecnològics, que exigixen una major atenció als moviments i comportaments de l’alumnat durant l’examen.

Amb la nova normativa, s’incorporarà a més la figura d’un professor volant que portarà damunt el detector de radiofreqüències i recorrerà de manera periòdica les aules mentres es desenrotllen les proves. Si l’aparell registra alguna emissió d’ones electromagnètiques, el professorat haurà de rastrejar el seu origen per a identificar si és procedent d’un dispositiu no autoritzat. En este context, cobra especial importància que els telèfons dels alumnes estiguen apagades, de manera que qualsevol senyal detectat apunt amb més probabilitat a aparells ocults o sistemes dissenyats específicament per a fer paranys.

Com es comprovarà un cas sospitós i conseqüències

En el cas que es detecte una activitat sospitosa, es demanarà a l’estudiant que mostre el seu telèfon mòbil per a verificar si està emetent o rebent dades. Si la persona es negara a col·laborar, seria acompanyada a la seu del tribunal, on es troben el president i el secretari, i allí es comprovaria si els senyals es continuen registrant. Este procediment afig una capa formal de revisió per a assegurar que les decisions sobre possibles fraus s’adopten amb totes les garanties i segons un protocol establit.

Les conseqüències d’un intent de còpia estan clarament definides. Si se sorprén l’estudiant in fraganti cometent frau, ja siga mitjançant una xulla tradicional, copiant d’un company o utilitzant sistemes basats en intel·ligència artificial i dispositius ocults, l’examen es marca i es firma seguint el protocol, i la prova es qualifica amb un zero. Aquesta sanció immediata pretén dissuadir de la utilització de qualsevol sistema d’ajuda externa, recordant que el resultat de la PAU té un pes decisiu en l’accés a la universitat.

Experiència prèvia i extensió a altres universitats

El coordinador de la UPV assenyala que el sistema de radiofreqüència ja s’està usant este curs acadèmic en exàmens de grau d’esta universitat, després que es detectara en diferents pàgines web l’existència d’un ampli catàleg d’opcions per a fer paranys en tota mena de proves. En eixos portals s’oferixen solucions específiques per a col·legis, instituts, la mateixa PAU i oposicions, amb dispositius que van des de bolígrafs o ulleres amb cambra integrada fins a sistemes en els quals l’alumne porta el mòbil subjecte al cos, pot parlar-li discretament i rep les respostes a través d’orelleres pràcticament invisibles.

Per a la celebració de les pròximes PAU, la Universitat Politècnica de València cedirà els seus detectors de radiofreqüència perquè s’utilitzen els dies d’examen. Altres universitats de la Comunitat que encara no disposen d’esta tecnologia tenen previst adquirir els seus propis equips, de manera que el reforç contra el frau s’estenga a totes les seus de les proves i s’unifique el nivell de control tecnològic en el conjunt del territori autonòmic.

Últimes notícies

Ortí dona per tancats els dubtes sobre la Llei de Llibertat Educativa després de l’aval del TSJCV

La consellera d’Educació, Carmen Ortí, considera que la sentència del TSJCV que avala la consulta a les famílies sobre la llengua base en el curs 2025/2026 tanca totes les qüestions que posaven en dubte la Llei de Llibertat Educativa.

Educació destaca els avanços en la negociació i els sindicats remarquen el to diferencial de la reunió

La consellera d'Educació, Carmen Ortí, assegura que l'onzena reunió per a desconvocar la vaga indefinida del professorat incorpora noves propostes i acords, mentres els sindicats atribueixen el canvi de to a la pressió al carrer i a la retransmissió en directe.

La Diputació de València modernitza la teleassistència amb IA amb una inversió de 26 milions

La Diputació de València renova fins a 2028 el seu servici de teleassistència domiciliària amb un nou model avançat que integra intel·ligència artificial, prevenció i programes contra la soledat, amb una inversió de quasi 26 milions.

Un gos mossega una dona a Elda i li arranca part duna orella i fereix tres familiars

Un gos duna raça potencialment perillosa ha arrancat part de lorella esquerra a una dona de 51 anys i ha causat lesions lleus a una àvia, la seua filla i el seu nét de 4 anys en un carrer dElda, a la província dAlacant.

El Consell destina enguany 57 milions a infraestructures hídriques a la Vega Baixa

El conseller Miguel Barrachina anuncia a Guardamar del Segura que el Consell invertix més de 57 milions d’euros enguany en infraestructures hídriques a la Vega Baixa, amb obres clau contra les inundacions del Segura.

El València Digital Summit deixa 26 milions d’impacte econòmic en 2025, un 29 % més que l’any anterior

L’edició de 2025 de València Digital Summit ha generat un impacte econòmic de 26 milions d’euros, un 29 % més que en 2024, i reforça València com a pol d’innovació i atracció de talent tecnològic.

Mor un conductor de 78 anys en eixir de la via a l’A-35 a la Font de la Figuera

Un home de 78 anys ha mort este dilluns després d’eixir-se de la via amb el cotxe que conduïa al quilòmetre 14 de l’A-35, al terme de la Font de la Figuera, malgrat els intents de reanimació dels serveis sanitaris.

L’operadora del SAIH declara que ningú va telefonar per la pujada sobtada del Poyo a les 18.43 hores

Una operadora del SAIH de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer assegura davant el jutjat de Catarroja que ningú va telefonar per demanar aclariments sobre la crescuda sobtada del barranc del Poyo, de la qual havien avisat per correu electrònic a les 18.43 hores durant la dana.