Arcadi España anuncia un contacte amb la Generalitat per a la reunió sobre el nou model de finançament
El ministre d’Hisenda, Arcadi España, ha anunciat que en breu es posarà en contacte amb la Generalitat Valenciana per a mantindre una reunió en absoluta normalitat institucional centrada en el nou model de finançament autonòmic. La trobada, encara sense data concreta, es planteja com un pas més en la negociació oberta sobre com corregir l’infrafinançament que arrossega la Comunitat Valenciana i com repartir de forma més equilibrada els recursos entre les comunitats.
Espanya ha explicat que ja hi ha una solució al problema de l’infrafinançament de la Comunitat Valenciana sobre la taula i que, al seu juí, és més sòlida que les propostes plantejades en els últims anys. Segons ha destacat, en més de 15 anys no s’havia presentat un model amb la fortalesa de l’actual, la qual cosa emmarca la negociació en un moment que considera especialment rellevant per al sistema autonòmic.
INSIGHT: La proposta s’emmarca en una negociació que pretén “corregir” i “evitar” que el problema es reproduïsca en el futur, no sols aplicar mesures puntuals.
Condonació del deute i xifres addicionals del nou model
La proposta del Ministeri d’Hisenda passa, en primer lloc, per una condonació de 11.000 milions d’euros de deute de la Comunitat Valenciana. Esta quitació alleujaria de manera significativa la càrrega financera de l’administració autonòmica i permetria alliberar recursos per a altres polítiques públiques.
A més, el nou model aportaria 3.669 milions d’euros addicionals respecte al que la comunitat rep en l’actualitat, la qual cosa suposaria un increment notable de la seua capacitat de gasto. El ministre ha subratllat que esta quantitat és el doble del que el president de la Generalitat va demanar fa uns mesos al president del Govern, Pedro Sánchez, la qual cosa emmarca l’oferta com més ambiciosa que les demandes inicials del Consell.
Repartiment entre comunitats i cridada a evitar el bloqueig
Espanya ha insistit que el model plantejat pel Govern central està dissenyat perquè cap comunitat autònoma perda recursos. Segons els càlculs que ha exposat, el projecte aportaria 21.000 milions d’euros addicionals al conjunt dels governs autonòmics, de manera que totes les regions veurien reforçades les seues finances.
El ministre ha defés que esta injecció permetria donar major estabilitat als pressupostos regionals i facilitar una planificació més a llarg termini en servicis bàsics com a sanitat, educació o polítiques socials.
En este context, el titular d’Hisenda ha convidat a fer una reflexió pensant en els interessos dels valencians per damunt dels interessos partidistes. Amb esta apel·lació ha volgut subratllar que el debat sobre el finançament autonòmic transcendix la confrontació política a curt termini i afecta directament a la qualitat dels servicis públics que reben els ciutadans.
Al seu juí, el fet que cap autonomia perda recursos amb el nou model reduïx el marge per al bloqueig i hauria d’afavorir un acord.
Espanya ha avançat que, en breu, es posaran en contacte amb el president de la Generalitat per a concretar una trobada en absoluta normalitat institucional. La reunió es planteja com un espai per a detallar la proposta, contrastar xifres i aclarir dubtes tècnics, amb l’objectiu d’acostar posicions i avançar cap a una solució estructural.
El ministre ha insistit que l’infrafinançament de la Comunitat Valenciana no pot abordar-se només amb mesures puntuals, sinó que requerix un redissenye del sistema que evite que el problema es reproduïsca en el futur.
Recursos històrics i necessitat d’una solució de fons
El responsable d’Hisenda ha recordat que en 2025 la Comunitat Valenciana va rebre 16.000 milions d’euros per part del Govern d’Espanya, la xifra més alta de la seua història. No obstant això, ha matisat que, malgrat este volum de recursos, el finançament continua sent insuficient si es té en compte el pes poblacional de la comunitat i les necessitats acumulades.
Per això, ha defés que el nou model ha de servir per a consolidar una solució de fons i no limitar-se a transferències excepcionals.
Alacant: inversions per corregir el desequilibri
Respecte a la província d’Alacant, Espanya ha assenyalat que coneix de primera mà les seues necessitats pressupostàries i ha admés que durant molts anys no ha rebut les inversions que necessitava per part de totes les administracions. Ha apuntat que la falta de projectes suficients ha generat una sensació de greuge en el territori i ha afectat el desenrotllament d’infraestructures clau.
No obstant això, ha defés que esta situació ha començat a canviar i que, en els últims anys, s’han impulsat actuacions de gran importància.
Entre eixes actuacions, ha destacat dos inversions que considera molt importants a la província. En primer lloc, ha citat la inversió de més de 1.000 milions d’euros en l’ampliació de l’Aeroport Alacant-Elx Miguel Hernández, que ha definit com un actiu fonamental per als motors turístics de la zona.
L’ampliació busca millorar la capacitat operativa de l’aeròdrom, atraure més vols i consolidar la província com un de les principals destinacions turístiques del país, amb l’impacte econòmic i laboral que això comporta.
En segon lloc, Espanya ha ressaltat la inversió de 400 milions per a acabar amb la cicatriu que suposaven les vies a la ciutat i crear noves zones verdes, en referència al projecte del Parc Central a Alacant. Este pla pretén integrar urbanísticament els terrenys ferroviaris, millorar la mobilitat interna i generar nous espais públics per al veïnat.
Segons el ministre, es tracta d’una actuació que combina regeneració urbana i impuls econòmic, i que porta anys sent una demanda social.
INSIGHT: La millora del finançament autonòmic s’entén com insuficient si no es tradueix també en un repartiment equilibrat dins de la pròpia comunitat.
Revertir la infrainversió i repartir de manera equilibrada
Espanya ha sostingut que s’està revertint la infrainversión que hi havia a la província d’Alacant per part del Govern d’Espanya i que eixe és el camí que se seguirà en els pròxims anys. Al mateix temps, ha assenyalat que l’actual Consell no està invertint el que correspondria a la província si s’atenguera estrictament el seu pes poblacional, la qual cosa, al seu entendre, agreuja la sensació de desequilibri intern.
Amb este contrast ha volgut remarcar que la millora del finançament autonòmic i l’augment de les inversions només tindran efecte ple si també es repartixen de manera equilibrada dins de la pròpia comunitat.
