El preu mitjà del sòl urbà en la Comunitat Valenciana va ser de 210 euros per metre quadrat al tancament de 2025, una de les xifres més altes entre les comunitats autònomes, segons les dades del Ministeri de Vivenda i Agenda Urbana. Aquest nivell situa a la regió en el grup de territoris amb major pressió sobre el sòl disponible, en un context de demanda de vivenda i d’escassa oferta de parcel·les finals llistes per a construir.
En el conjunt d’Espanya, el preu mitjà del sòl urbà va pujar un 2% en 2025 i es va aproximar als 173 euros per metre quadrat, el registre més elevat des de 2012, fa tretze anys. Esta evolució confirma una recuperació sostinguda després dels anys de crisi immobiliària i la posterior sacsejada de la pandèmia, encara que sense aconseguir encara els màxims de la bambolla.
Des de 2004, any en què comença la sèrie històrica d’esta estadística, el preu mitjà més alt del sòl urbà es va registrar en 2007, en plena expansió del mercat immobiliari, amb 278 euros per metre quadrat. Esta xifra suposa més de 100 euros per metre quadrat per damunt dels valors actuals, la qual cosa reflectix el caràcter excepcional d’aquella etapa marcada per un fort ritme de construcció de vivenda i una intensa activitat promotora.
Preus i operacions de sòl després de la bambolla i la pandèmia
Entre 2005 i 2008, en plena expansió del sector immobiliari, es van anotar els preus mitjans del sòl urbà més elevats de la sèrie. A nivell trimestral, el màxim es va aconseguir en el tercer trimestre de 2007, quan el valor mig es va situar en 285 euros per metre quadrat. Este període va concentrar una forta demanda de sòl per a nous desenrotllaments residencials, impulsada per l’expectativa de revaloració i per un accés al crèdit molt més lax que en anys posteriors.
Amb l’esclat de la bambolla immobiliària, els preus del sòl van començar a ajustar-se amb intensitat. El mínim anual d’aquells anys de crisis es va produir en 2015, amb 146,5 euros per metre quadrat, després de diversos exercicis de correccions acumulades i de paralització de nombrosos projectes urbanístics. No obstant això, en tota la sèrie històrica, el valor mitjà més baix no va coincidir amb la fase més aguda de la crisi immobiliària, sinó que va arribar en 2020, en plena pandèmia de coronavirus.
Eixe any, en un context dominat pel confinament i per la frenada de les operacions immobiliàries, el preu mitjà del sòl urbà va baixar fins a 145,8 euros per metre quadrat. La incertesa sanitària i econòmica va reduir el tancament de transaccions, la qual cosa es va traslladar a les estadístiques de preus. A nivell trimestral, el registre més baix de tota la sèrie es va donar en els tres primers mesos de 2021, quan encara persistien els efectes de la covid 19, amb un valor mitjà de 136,4 euros per metre quadrat.
Al llarg de 2025, el comportament del preu del sòl urbà va ser desigual. L’exercici va arrancar amb una pujada interanual del 3% en el primer trimestre, fins als 172,7 euros per metre quadrat. En el segon trimestre, el ritme d’encariment es va intensificar fins al 8,1%, amb un preu mitjà de 180,2 euros per metre quadrat. Estes variacions reflectixen un moment de fort dinamisme, en el qual es van concentrar operacions i es van reactivar projectes retardats per la pandèmia.
No obstant això, en la segona mitat de l’any la tendència va canviar i els preus van encadenar descensos successius. En el tercer trimestre, la caiguda va ser del 0,3%, fins als 167,8 euros per metre quadrat, i en el quart trimestre l’ajust va ser més acusat, del 2,6%, amb un valor mitjà de 171 euros per metre quadrat. Esta correcció moderada apunta a una certa normalització del mercat després dels repunts més intensos de mesos anteriors.
Per comunitats autònomes, el preu mitjà més elevat del sòl urbà en 2025 es va registrar a Balears, amb quasi 400 euros per metre quadrat, seguit de Madrid, amb 348 euros per metre quadrat. En l’altre arxipèlag, Canàries, els preus mitjans van superar els 251 euros per metre quadrat. País Basc i la Comunitat Valenciana també van destacar pels seus nivells, amb mitjanes de 232 i 210 euros per metre quadrat, respectivament, el que confirma la pressió sobre el sòl en territoris amb forta demanda residencial i limitació física o normativa de noves superfícies urbanitzables.
Compravendes: En el conjunt de 2025 es van formalitzar 29.808 compravendes de sòl urbà, un 43% més que en 2024. Este increment mostra una reactivació clara de l’interés pel sòl, tant per a nous desenrotllaments com per a completar àmbits pendents. Malgrat això, les xifres seguixen molt allunyades del màxim de quasi 87.000 operacions aconseguit en 2004.
El propi Ministeri recorda que el desenrotllament mitjà d’una vivenda se situa entorn dels tres anys, la qual cosa en aquell moment va conduir a una sobreproducció que el mercat no va ser capaç d’absorbir, alimentant l’excés d’oferta i la posterior correcció de preus.
La menor xifra de transaccions de la sèrie es va registrar en 2013, en plena crisi, amb 14.555 operacions de compravenda de sòl urbà. A partir d’eixe mínim, el mercat va anar recuperant activitat de manera gradual, encara que condicionat per la restricció del crèdit, els canvis reguladors i una demanda més prudent.
Valor econòmic: En paral·lel, el valor econòmic d’estes operacions també va créixer amb força en 2025. L’import total de les compravendes de sòl urbà va aconseguir els 4.555 milions d’euros, quasi un 40% més que l’any anterior. Així i tot, continua molt per davall dels nivells de 2004, quan, a la calor del rècord de transaccions, el valor anual d’estes operacions va arribar a superar els 23.000 milions d’euros.
Segons les últimes dades disponibles, en 2025 es van transmetre 35.616.610 metres quadrats de sòl urbà, un 42% més que en l’exercici previ. Este augment del volum reflectix que, encara que els preus mitjans seguixen lluny dels pics de la bambolla, l’interés per disposar de sòl per a nova vivenda es manté elevat i creix respecte a anys anteriors.
La falta de sòl disponible figura entre les principals dificultats que afronta el sector immobiliari per a posar en marxa nous projectes residencials. Diverses veus del sector reclamen el canvi d’ús de determinats sòls terciaris a residencial com a via per a ampliar el parc de vivenda i aprofitar millor el sòl ja urbanitzat. Estes propostes pretenen respondre al dèficit de vivenda que arrossega Espanya, especialment en zones d’alta demanda.
A més, el bloqueig a la reforma de la Llei del Sòl en el Congrés s’ha convertit en un altre dels esculls que, segons el sector, frena el desenrotllament de nous àmbits urbanístics. El sector urgix a l’aprovació de la reforma per a dotar de major seguretat jurídica i agilitat als processos de planejament i gestió, en considerar que una normativa més clara i estable és clau per a mobilitzar sòl i facilitar l’oferta de vivenda en els pròxims anys.







