La Comunitat Valenciana concentra una part rellevant de les sol·licituds al fons estatal de compensació per l’amiant
La Comunitat Valenciana s’ha convertit en el principal focus de sol·licituds al fons estatal de compensació per a les víctimes de l’amiant. Segons dades sindicals, en esta comunitat s’han registrat 100 de les 323 peticions presentades en tota Espanya, prop d’un terç del total, mentres que en tot el país només s’han aprovat 82 expedients.
El fons de compensació es dirigix a persones afectades per malalties derivades de l’exposició a l’amiant. En la memòria d’impacte normatiu que va acompanyar al reial decret que regula este mecanisme ja es contemplava com a potencials beneficiaris als qui hagueren sigut diagnosticats abans de l’entrada en vigor del reglament, als morts des que es va aprovar la llei que va crear el fons i als nous diagnòstics que es produïren a partir de llavors. No obstant això, la xifra de sol·licituds presentades està sent molt inferior al que es preveu.
De les 323 peticions tramitades fins ara, només s’ha validat prop d’una de cada quatre, ja que els expedients aprovats representen aproximadament el 25% del total. Estes dades reflectixen, segons els sindicats, que el sistema no està aconseguint a bona part dels afectats i que els requisits establits actuen com un filtre que deixa fora a moltes persones exposades a l’amiant durant anys d’activitat laboral.
Requisits que limiten l’accés
Per a optar a la indemnització és imprescindible tindre reconeguda una incapacitat permanent per contingència professional i patir mesotelioma, càncer de pulmó, càncer de laringe o asbestosi amb una repercussió funcional moderada o severa. A més, s’exigix no haver rebut amb anterioritat cap altra compensació per l’exposició a l’amiant.
Estes condicions exclouen als qui van patir una exposició laboral però no tenen reconeguda la contingència professional, així com a les persones que van estar en contacte amb este material per via ambiental o domèstica. També queden fora els hereus d’afectats ja morts, almenys fins que es regulen estos supòsits en uns futurs pressupostos generals de l’Estat. En la pràctica, una part significativa de les víctimes potencials veu bloquejat el seu accés al fons malgrat haver patit malalties greus associades a l’amiant.
La secretària de Salut Laboral d’UGT, Patricia Ruiz, recorda que la creació del fons es va incloure en una llei aprovada en 2022, que fixava un termini de tres mesos per a posar en marxa el reglament. No obstant això, la norma que ho desenrotlla no es va aprovar fins a juny de l’any passat i només va entrar en vigor tres mesos després, la qual cosa va suposar un retard de més de tres anys respecte al calendari previst. Ruiz subratlla que este llarg recorregut ha generat expectatives entre els treballadors malalts i les seues famílies que ara no es veuen satisfetes.
El reglament establix les quanties de les ajudes: 32.000 euros en els casos d’asbestosis, 48.310 euros per als diagnòstics de càncer de laringe, 64.414 euros per càncer de pulmó i 96.621 euros per al mesotelioma. Per a sindicats i associacions de víctimes estes quantitats resulten clarament insuficients, ja que consideren que no reparen el mal causat per dècades d’exposició a l’amiant i recorden que, en via judicial, les indemnitzacions han arribat a triplicar eixes xifres en alguns casos.
Insight: una resolució judicial coneguda apunta que el fons pot quedar per davall del que acrediten els tribunals quan hi ha responsabilitat empresarial. Una de les últimes resolucions conegudes, dictada per un jutjat social de Bilbao, condemna a l’empresa Prezero Gestion de Residus a abonar 663.933,60 euros a la viuda i als fills d’un treballador mort per mesotelioma pleural després de retirar amiant d’un edifici amb nivells d’exposició superiors al límit legal. Este tipus de sentències reforça la percepció de víctimes i sindicats que el fons es queda molt per davall del que els tribunals estan reconeixent quan s’acredita la responsabilitat empresarial.
Sindicats i associacions reclamen també que les indemnitzacions procedents del fons queden exemptes de tributació. Argumenten que es tracta de quantitats destinades a reparar un mal a la salut i no d’un ingrés ordinari, per la qual cosa el seu gravamen suposa una reducció addicional d’unes ajudes ja considerades limitades. A més, assenyalen que al País Basc i a Navarra ja s’ha aconseguit eixa exempció, la qual cosa genera una diferència de tracte entre territoris i alimenta la sensació de discriminació per als afectats d’altres comunitats.
Davant este escenari, CCOO, UGT i la Federació Estatal d’Associacions de Víctimes de l’Amiant es van reunir a la fi d’abril amb el secretari d’Estat de Seguretat Social i Pensions, Borja Suarez. En eixa trobada van plantejar la necessitat d’augmentar les quanties, revisar els criteris d’accés i modificar un reglament que, al seu juí, deixa fora a molts afectats malgrat complir l’esperit de la llei que va donar origen al fons. El secretari d’Estat es va comprometre a una nova reunió, fixada per al 10 de juny, en la qual les organitzacions esperen obtindre respostes concretes.
Si en eixa cita no s’atenen almenys part de les seues demandes, sindicats i associacions avancen que convocaran mobilitzacions. Amb això pretenen pressionar perquè s’introduïsquen canvis normatius i fiscals que acosten el funcionament del fons al que consideren una verdadera compensació del mal patit per milers de persones exposades a l’amiant, tant en la Comunitat Valenciana com en la resta del país.
Desigual repartiment territorial de les sol·licituds
Les dades per comunitats autònomes mostren un repartiment molt desigual de les sol·licituds i dels expedients aprovats. Més de la mitat de les 323 peticions presentades es concentren en la Comunitat Valenciana, amb 100, i en el Pais Basc, amb 85. Est ultime territori encapçala, a més, el numere de reconeixements, en sumar 37 dels 82 expedients aprovats, quasi la mitat de totes les resolucions favorables.
En la resta de comunitats, el flux de sol·licituds és considerablement menor. Andalucia ha registrat 38 peticions, de les quals s’han aprovat 6, mentres que Castella i Leon suma 15 sol·licituds i 8 expedients resolts positivament. Galícia compta amb 17 peticions i 3 aprovades; Castella-la Manxa, amb 11 i 2; Madrid, amb 10 i 2; i Murcia, amb 13 i 2. A Astúries s’han comptabilitzat 6 sol·licituds sense cap aprovació de moment; en Aragon, 3 amb 1 expedient validat; Cantàbria, 2 sense resolucions favorables, i Navarra, 5 amb 2 aprovacions.
Cataluna presenta 17 sol·licituds sense expedients aprovats, i Balears només 1, tambien sense resultat positiu fins a la data. En l’extrem oposat, Extremadura, Canàries i La Rioja no han registrat cap petició al fons de compensació. Este mapa territorial evidencia diferències significatives tant en el grau d’ús del mecanisme com en el numere de casos reconeguts, la qual cosa alimenta el debat sobre l’accessibilitat real del sistema i la necessitat d’ajustar els seus criteris perquè arribe a totes les mates potencials de l’amiant.
