L’est peninsular va liderar l’augment de població i la Comunitat Valenciana va encapçalar l’avanç

L’est peninsular va tirar del creixement demogràfic en 2025 i la Comunitat Valenciana va encapçalar l’avanç. La regió ja supera els 5,5 milions d’habitants després de créixer un 1,78% l’any passat, segons l’última Estadística Contínua de Població de l’INE amb dades provisionals a 1 de gener de 2026. En el conjunt d’Espanya, la població va augmentar en 442.428 persones fins a 49.570.725, un 0,90% més.

Van superar eixa mitjana, a més de la Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa (1,31%), Aragó (1,26%), Murcia (1,07%) i Catalunya (1,04%). El patró va reforçar el protagonisme de l’arc mediterrani i del centre-est, on el dinamisme demogràfic i la major arribada de residents nascuts a l’estranger, reflectida en el seu pes poblacional, van impulsar els ritmes d’avanç respecte a altres zones.

Repartiment desigual de l’increment

Les taxes més baixes es van donar en l’oest i el nord. Extremadura (0,18%), País Basc (0,46%), Galícia (0,50%), Cantàbria (0,62%) i Astúries (0,65%) van créixer per davall de la mitjana, igual que Andalusia (0,65%) i Canàries (0,61%). Entre els dos blocs es van situar La Rioja (0,82%), Madrid (0,80%), Balears (0,78%), Navarra (0,76%) i Castella i Lleó (0,72%). Ceuta també va pujar un 0,78%, mentres que Melilla va ser l’únic territori amb descens, del 0,11%. Este repartiment va apuntar a un creixement més contingut allí on el pes de la població estrangera és menor i on l’estructura demogràfica és més envellida.

En termes absoluts, dos terços de l’augment nacional es van concentrar en les quatre comunitats més poblades. La Comunitat Valenciana va sumar 96.418 residents, el 21,8% del total; Catalunya va incorporar 84.768 (19,2%); Madrid, 57.020 (12,9%), i Andalusia, 56.822 (12,8%). Castella-la Manxa va aportar un 6,3%. La combinació de grandària, atracció urbana i saldo migratori positiu va amplificar la seua aportació al còmput general.

Per origen, Murcia va ser l’única comunitat on va créixer la població nascuda a Espanya, un 0,11%, i el mateix patró d’alça es va observar a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. En el terç nord-oest peninsular, la població nascuda al país va retrocedir amb més intensitat: un 0,60% a Astúries i Galícia, un 0,56% a Castella i Lleó, un 0,51% a País Basc, un 0,43% a Extremadura i un 0,37% a Cantàbria. Este comportament va mantindre el pes del creixement en la immigració exterior.

La població nascuda a l’estranger va superar els 10 milions i el 20% del total, i va protagonitzar els majors avanços relatius. Va créixer entorn d’un 10% en territoris de la denominada ‘Espanya buida’ com Astúries (10,33%), Castella i Lleó (10,27%) i Extremadura (9,62%), la qual cosa va compensar parcialment el descens dels nascuts a Espanya. En canvi, els augments van ser més moderats a Balears (2,88%), Canàries (2,92%), Madrid (4,15%), Murcia (4,85%) i Navarra (4,94%), en part perquè van partir de bases de població estrangera més elevades.

A 1 de gener de 2026, els majors percentatges de població nascuda a l’estranger es van registrar a Balears (29,27%), Catalunya (26,11%), Madrid (25,70%) i Comunitat Valenciana (25,45%), més del triple que a Extremadura (6,59%) i més del doble que a Astúries (12,55%) i Castella i Lleó (12,87%). Per províncies, van destacar Alacant (30,51%), Balears (29,27%), Girona (27,88%), Barcelona (26,09%), Santa Cruz de Tenerife (26,05%) i Almeria (26,04%), mentres que Córdoba (5,66%), Badajoz (6,04%) i Jaén (6,11%) van tancar la taula. El mapa va confirmar el contrast litoral-interior i la major aportació del litoral mediterrani a l’avanç demogràfic recent.

Últimes notícies

Gueye destaca la seua versatilitat i potència física en el seu aterratge al València Basket

L’ala-pívot Mouhamadou Gueye s’ha presentat com a nou jugador del València Basket destacant la seua versatilitat i capacitat atlètica, que confia que li permetran tindre un impacte immediat en el Roig Arena. El jugador, que afronta la seua primera experiència a Europa, ha assegurat que el procés d’adaptació avança de manera positiva gràcies al suport del vestidor.

Rodri demana perdó al vestidor del València pel seu comentari despectiu

Rodri Hernández ha telefonat al capità del València, José Luis Gayà, per a demanar perdó pels comentaris despectius que va fer a la banqueta de Mestalla, captats pel programa 'El Día Después'. El migcampista del Barcelona havia qualificat els jugadors valencianistes de 'molt roïns' i 'molt fluixos' durant el partit que va acabar amb un 0-5.

El port d’Alacant mou més de 2,2 milions de tones fins a agost

El port d’Alacant ha mogut 2,23 milions de tones fins a agost i ha incrementat un 32% el trànsit de contenidors, reforçant el seu paper logístic.

Extingit l’incendi de la Devesa de El Saler després de gairebé dues setmanes

Els Bombers de València han donat per extingit l’incendi forestal declarat el 27 d’agost a la Devesa de El Saler, que ha cremat 37 hectàrees i va obligar a desallotjar 160 persones. L’Ajuntament recorda que el foc va ser intencionat i posa el focus ara en la recuperació de la zona.

Barrachina reclama a Madrid les obres pendents per protegir els rius després de la dana

El conseller Miguel Barrachina ha exigit al Govern espanyol que execute les obres de protecció de causos pendents després de la dana d’octubre de 2024, mentres la Generalitat assumix actuacions que són competència estatal en diversos municipis de la província de València.

Ford defensa l’acord amb Geely a Almussafes davant les crítiques de Trump

Ford ha eixit al pas de les crítiques del Govern de Donald Trump per la seua col·laboració amb empreses xineses i ha defensat amb fermesa l’acord amb Geely per al futur de la planta d’Almussafes, clau per a milers de llocs de treball.

UGT porta al Govern central la denúncia per la ‘policia del pensament’ educativa del Consell

UGT Serveis Públics PV ha demanat empara a l’Alta Inspecció Educativa de l’Estat davant els nous rols assignats pel Consell a la inspecció educativa, que el sindicat veu com una ‘policia del pensament’ en la Comunitat Valenciana.

Les festes de Moros i Cristians de Calp ja són d’Interés Turístic Nacional

El Ministeri d’Indústria i Turisme ha declarat les festes de Moros i Cristians de Calp Festa d’Interés Turístic Nacional, en reconeixement al seu valor històric, cultural i festiu.