El Getafe va guanyar 2-1 al Vila-real en el Coliseum amb els gols de Mauro Arambarri, de penal, i Martín Satriano. George Mikautadze va reduir diferències en el tram final, però la reacció va arribar tard per a un conjunt groc superat durant una hora. Els azulones es van col·locar set punts per damunt del descens i van encadenar la seua segona victòria seguida, mentres el Vila-real veu danyada la seua solidesa en la baralla per la quarta plaça davant uns 10.000 espectadors.
Pressió alta i fitxatges que encaixen
El llibret de José Bordalás va tornar a apuntar amb nitidesa: pressió molt alta, dols guanyats i joc directe per a viure en camp contrari. Després d’un inici de curs amb carències i cinc fitxes lliures, els reforços hivernals (Martín Satriano, Luis Vázquez, Zaid Romero, Sebastián Boselli i Veljko Birmancevic) van oferir alternatives i físic. Davant el Vila-real, Djené va ocupar el centre del camp per la lesió de Mario Martín i l’equip va reforçar la seua agressivitat en la medul·lar.
El pla va asfixiar a Parell i a Pape Gueye, sempre vigilats per Djené, Milla i Arambarri. En la primera part, el Vila-real no va disparar ni una vegada a porta, símptoma de la superioritat azulona. Encara que el Getafe només va fregar el gol en un xut de Milla que va llepar el pal dret de Luiz Júnior, el joc es va desenrotllar quasi sempre prop de l’àrea groga, amb un degoteig constant de centres buscant als puntes.
El 1-0 va arribar al caient del descans amb VAR pel mig: Luis Vázquez va anar a cabotejar un enviament de Milla i Renato Veiga el va agarrar de la samarreta. Després de la revisió, Miguel Sesma va assenyalar penal i Arambarri ho va convertir amb una sabatada ajustada. El premi va fer justícia a l’empenyiment local i va castigar la passivitat visitant.
Marcelino va moure fitxa en el descans amb Ayoze Pérez per a guanyar experiència i desborde, però la inèrcia no va canviar. Un robatori a dalt i una obertura magnífica de Milla van activar el 2-0: Juan Iglesias va centrar des de l’esquerra i Satriano, en planxa, va cabotejar a la xarxa en el 53. Va ser el seu primer tant com azulón després de quatre partits d’intents, un alleujament per a un davanter que ja havia aportat treball sense recompensa.
Amb el partit encarrilat, va aparéixer el tram que més ve castigant el Getafe esta temporada: l’última mitja hora. Mikautadze i Comesaña van saltar al camp per a reanimar al Vila-real i el van aconseguir en el 75: el georgià va retallar dins de l’àrea, va deixar a Duarte en el sòl, va estavellar el tret en el pal i va espentar el rebutge. A partir d’ací, el dol es va accelerar, el Getafe va fer un pas arrere i el Coliseum va contindre la respiració.
L’equip de Bordalás, esta vegada, va saber tancar el marcador amb ofici, minimitzant pèrdues i estirant-se quan va poder per a respirar. Va defendre centres a la desesperada i va gestionar millor els segones jugades que havien sigut el seu taló d’Aquil·les en altres finals atapeïts. El xiulet final va certificar tres punts merescuts i de molt de valor acumulat després del 0-2 de la passada jornada a Vitòria.
Bordalás demana calma
A la sala de premsa, José Bordalás va rebaixar l’eufòria i va recordar l’objectiu real del curs: la permanència. ‘Ara la classificació no significa res’, va advertir, després d’un salt que va portar al Getafe de la zona baixa a la desena posició a l’espera que concloga la jornada.
El tècnic va subratllar el compromís del vestuari i el pes del treball diari: ‘Em coneix tothom, sap com és la nostra professió, el meu treball, el meu compromís amb el Getafe en el dia a dia i els jugadors ho saben. El més important és que els jugadors creguen en el treball que fem jo i el meu cos tècnic. Que creguen en el dia a dia, en el que estem fent, en com preparem els partits, en funció del rival i del nostre potencial’. També va valorar el primer temps de l’equip: ‘En el primer temps crec que l’equip ha estat excel·lent a nivell tàctic, a nivell de tindre la pilota, de tindre pausa i de generar el que el rival et permet perquè és molt bo. I de marcar dos gols amb justícia’.
El triomf, que va frenar a un rival que venia de guanyar, deixa al Getafe amb marge per a respirar i amb la sensació que els nouvinguts ja sumen en el pla. Per al Vila-real, rearmar-se des de la pilota i recuperar pegada serà clau si vol sostindre la seua baralla pels llocs alts. Els gols van arribar en el 40 (Arambarri, de penal), 53 (Satriano) i 75 (Mikautadze); el col·legiat Miguel Sesma va mostrar diverses grogues en un dol intens.
