La Federació Internacional de la Creu Roja (FICR) va destacar en el seu Informe sobre Desastres Mundials l’elevat volum d’informació falsa dirigida contra Creu Roja Espanyola i els seus voluntaris durant la dana que va afectar a València en 2024. L’organisme va subratllar que esta ona de continguts manipulats va erosionar la confiança en la resposta humanitària i va complicar tasques essencials en plena emergència.
El document, presentat en roda de premsa i elaborat sota la direcció de Charlotte Lindsey, va emfatitzar que la informació falsa i les narratives deshumanitzants es van convertir en una amenaça directa per a l’assistència. Espanya va figurar entre els exemples analitzats. En paraules del subsecretari general de Personal i Estratègia de la FICR, Cristopher Rossi: ‘Quan la gent cree una mentida per damunt de la persona que li està intentant salvar la vida, la missió humanitària pot acabar paralitzada’. L’advertiment va reflectir l’impacte que va tindre la difusió de faules just quan es requeria coordinació ràpida i decisions basades en fets.
En el cas espanyol, van circular missatges que van insinuar que l’ajuda destinada a les persones afectades per la dana es va desviar a migrants o altres crisis internacionals. També es va propagar la idea que els voluntaris no eren presents perquè ‘els seus uniformes estaven massa nets’. Estes afirmacions van buscar sembrar sospites sobre el destí dels recursos i la presència en terreny, i van obligar a dedicar temps a contrarestar falsedats en lloc de concentrar esforços en l’atenció.
Faules i narratives deshumanitzants
L’escala de l’assetjament digital va quedar reflectida en l’activitat en X. Segons la directora de comunicació de Creu Roja Espanyola, María Trenor, ‘nosaltres tenim habitualment en el nostre compte de X al voltant de 1.800 mencions al dia i en aquells moments arribem a tindre 82.000‘. La magnitud del pic va mostrar com l’amplificació en xarxes va desbordar els canals habituals i va convertir la desinformació en un front més a gestionar durant l’emergència.
Trenor es va mostrar convençuda que es va tractar ‘clarament d’una cosa orquestrada‘, en observar que, a més dels comptes que habitualment atacaven a l’organització, ‘hi havia milers i milers de comptes molt estranys, comptes verificats que mai havien tuitat abans’. Eixe patró de publicacions coordinades i perfils atípics va reforçar la percepció d’una campanya dissenyada per a erosionar credibilitat i generar confusió entre la ciutadania.
Del soroll digital al carrer
Els atacs en línia es van traslladar a l’àmbit físic amb insults i amenaces dirigides a personal i voluntariat. ‘Mai va succeir res físic però sempre vam tindre eixa por’, va explicar Trenor. La tensió va afegir pressió a equips que ja operaven sota condicions exigents per la meteorologia i la urgència de les necessitats.
L’organització va reforçar el suport emocional al seu personal: ‘A les vesprades, quan tornaven els voluntaris, se’ls feien sessions de suport psicològic, més del que normalment es fan’. L’increment d’estes sessions va evidenciar que el mal no sols va afectar la reputació, sinó també al benestar dels qui van prestar ajuda sobre el terreny.
Segons la FICR, la desinformació va minar la confiança que va sostindre la cooperació entre institucions, va alentir l’avaluació de necessitats i va complicar la distribució de recursos en els moments crítics de la resposta. En convertir dubtes infundats en soroll dominant, les faules van obligar a desviar esforços cap a la verificació i l’explicació pública, quan cada hora comptava per a assistir als afectats. El cas espanyol va il·lustrar com una campanya de falsedats va poder soscavar una operació humanitària i va posar en relleu la necessitat d’atallar estes dinàmiques per a protegir l’acció d’emergència.
