Han sobreeixit un bravíssim bou de Jandilla, ‘Artista‘, i la temperada facilitat de Pablo Aguado com el més destacat de la correguda de la fira de Falles a València. En una vesprada fresca i ventosa, amb més de tres quarts de l’aforament coberts, es va demanar premi en l’estesa, però la presidència no va concedir orelles ni va reconéixer al bou.
La correguda titular es va apedaçar amb tres bous del ferro de Salamanca de Port de Sant Lorenzo —el tercer amb el ferro de La Finestra del Port—, mentres Jandilla va bregar els tres últims. Entre ells va apuntar ‘Artista’, un animal de encastada bravesa que va humiliar i va repetir ran d’arena amb profunditat i exigència, probablement el de major raça del que va de fira, al qual, no obstant això, no se li va donar la volta al rode, a diferència de la vespra, quan si es va concedir a un exemplar d’una altra ramaderia.
Un Jandilla de nota
Encara que va eixir rebotat del segon puyazo, el bou es va créixer en banderilles i es va arrancar com un obús a l’espectacular inici de faena de Sebastián Castella, que va encendre les esteses amb diversos canviats per l’esquena. A partir d’ací, en el toreig fonamental, el francés no va encertar a governar eixa bravesa amb comandament ni a rematar a tota la seua dimensió: va portar la crossa baixa però va torejar encimbellat i l’única tanda per naturals va eixir enganxada.
El lligam amb la dreta va transmetre per la vibració del de Jandilla, però al no sotmetre i aplacar la cobdícia del bou tampoc va poder concretar el arrimón final que acostuma. Es va demanar una orella que la presidència no va atorgar, de la mateixa manera que va negar el premi al bou. Amb el seu primer, un exemplar mansito, Castella es va obstinar a mantindre’l lluny de la seua tirada i la faena no va prendre vol; les fallades amb l’espasa van pesar en el resultat.
La mesura d’Aguado
El millor toreig de la vesprada va portar la firma de Pablo Aguado. Des del primer capotazo al tercer fins al tancament davant el sext, es va manejar amb una suau precisió i un sentit exacte de la mesura, qualitat poc freqüent en temps de destajismo. Enfront del seriós i profund de La Finestra del Port, que sense emprar-se en excés es va moure amb noblesa creixent, va temperar d’eixida, va deixar un superb lleve a peus junts i després va sostindre la inèrcia del bou a mitjana altura, acompanyant-lo sempre amb sabor i torería pausada.
Va haver-hi muletazos intensos, sobretot al natural, que potser no es paladearon en tota la seua fondària en l’estesa. Dos punxades en la sort natural, única piga de l’obra, li van tancar el passe a l’orella. Davant el sext, de Jandilla, va mantindre el mateix criteri, però l’animal es va vindre prompte a menys i la faena va quedar sense opcions de rematada.
José María Manzanares va posar tenacitat en dos treballs sense lluentor: amb un segon de Port de Sant Lorenzo que amagó amb arronsar-se però no ho va fer al no veure’s exigit, i amb un quint de Jandilla que es va parar quan l’alacantí va castigar per sota el seu temperament. El públic va guardar silenci en els dos torns.
Van destacar en les quadrilles els picadors Manuel José Bernal i Mario Benítez, en el primer i el sext, i Iván García per la lídia del tercer i un gran parell de banderilles a l’últim. La correguda, d’excel·lent presentació, va mostrar fondària i serietat. Enfront de l’escàs fons del quint i el sext, va sobreeixir la encastada bravesa del quart, mentres els del ferro de Salamanca, mesurats de raça i amb escàs zel, van resultar molt manejables en l’últim terç.



