Marco Pérez ha eixit a coll a València en la seua estrena com a matador en una plaça espanyola de primera després de tallar dos orelles a un lot de distinta condició de Santiago Domecq. El triomf, consolidat en l’habilitat i en una connexió constant amb les esteses, va arribar en una vesprada freda i amb ratxes de vent que no van facilitar la lídia i amb una mica més de mig aforament cobert.
El primer trofeu va arribar amb el tercer, el bou més brau i complet de l’enviament. L’animal va esclafir a galopar amb classe en banderilles i va mantindre eixe empenyiment durant tota la faena, la qual cosa va permetre un inici de genolls en els mitjans i, després, tandes molt enclasadas aprofitant la inèrcia. Pérez va donar espai per davant i va deixar que el bou acudira llarg, encara que sense reduir a penes la velocitat de les envestides, la qual cosa es va traduir en molts muletazos lleugers, a estirades i amb poc comandament real.
Eixe plantejament, més basat a acompanyar que a sotmetre, va ser ovacionat per un públic que va valorar la vistositat i el lliurament. Quan el bou va començar a acusar l’esforç, el jove espasa va tirar d’adorns d’alt impacte per a arredonir una faena de tall populista. Després d’una estocada despresa i un avís, va passejar una orella amb petició de la segona.
La segona orella va arribar amb el sext, un dels exemplars més seriosos del conjunt, al qual va deixar quasi cru en vares per a buscar repetició i mobilitat. Va intentar calcar la fórmula, però, sense la mateixa inèrcia, el bou va exigir més col·locació i comandament. Amb poca sinceritat i seient en diversos passatges i no sense dificultats, Pérez va anar buscant-li les voltes fins a connectar de nou amb la graderia ja al final. Una estocada de ràpid efecte i la resposta popular li van valdre el trofeu que, sumat a l’anterior, li va obrir la porta gran.
El valor sense premi de Víctor Hernández
En contrast amb l’ambient generós, Víctor Hernández va firmar el toreig de major mèrit de la vesprada enfront d’un lot aspre. Al seu primer, d’envestida seca, a mitjana altura i sense lliurament, li va anar guanyant terreny amb tremp i fermesa, allargant els viatges fins a dissimular els defectes de l’animal. Eixe domini va poder diluir davant els ulls del públic el verdader perill, i l’estocada tendida va acabar pesant en la decisió presidencial, que va negar una orella sol·licitada majoritàriament, deixant la volta al rode.
Amb el quint, un saliner esquerp i més complex, el madrileny va tirar de valor sec i sense escarafalls per a mantindre sempre el control. Va insistir sense desmai fins a lligar una tanda de naturals que minuts abans semblava impossible, prova de la seua capacitat per a corregir l’envestida. No obstant això, la mitja estocada tendida i l’ús reiterat del descabello van refredar la petició i tot va quedar en silenci.
Ofici de Perera i comunicat mèdic
El veterà del cartell, Miguel Ángel Perera, es va topar amb un primer bou poc inclinat i un sobrer segon per a ell, un cinqueño desclasado que va eixir en quart lloc després de trencar-se una mà el titular. Així i tot, va deixar un exercici d’ofici, movent als dos amb suficiència i recursos, encara que les seues defectuoses estocades li van tancar qualsevol opció de premi. Va saludar una ovació després d’avís en el segon del seu lot i va escoltar silenci amb el primer.
L’enviament de Santiago Domecq va presentar serietat de caps i disparitat de faiçons, amb joc variat: mancats de fons els primers, brau i entregat el tercer i aspre de geni el quint. Eixe conjunt, al costat del vent i el fred, va obligar a plantejaments distints en cada faena i va condicionar els ritmes de la vesprada.
En el capítol d’incidències, el banderillero José Antonio Prestel va patir un fort colp contra el burlador a l’eixida d’un parell al tercer, amb contusió maxil·lar i trencament del llavi superior. Va ser el sèptim festeig d’abonament de la Fira de Falles, amb uns 6.000 espectadors en les esteses, i va deixar com a balanç el gran impacte popular del debut de Marco Pérez, el reconeixement sense trofeus per al lliurament de Víctor Hernández i l’ofici de Perera davant un lot senza opcions.



