La Secció Tercera de l’Audiència de València ha rebutjat els recursos presentats pels empresaris Francis Puig, germà del expresident de la Generalitat Valenciana Ximo Puig, i Juan Enrique Adell Bover contra l’acte que va acordar el seu processament. Amb esta decisió, el tribunal confirma que els dos hauran d’asseure’s en la banqueta acusats de delictes d’estafa i falsedat documental relacionats amb subvencions públiques per a la promoció del valencià.
L’origen del procediment està en una querella presentada pel PP al març de 2019 davant un jutjat de València. En eixe escrit inicial es dirigia l’acusació contra el llavors director general de Política Lingüística de la Generalitat, Rubén Trenzano, i contra Francis Puig, per presumpta querella, prevaricació, malversació de cabals públics i frau en subvencions. L’actuació judicial es va centrar des del principi a aclarir si les ajudes concedides van complir els requisits legals i si els fons es van destinar realment als fins per als quals van ser atorgats.
Subvencions per a la promoció del valencià
La querella es va centrar en les subvencions atorgades en 2015 i 2016 a les empreses Comunicació dels Ports i Mas Mut Produccions, administrades per Francis Puig, per a projectes de promoció del valencià. Estes ajudes públiques havien de recolzar activitats de difusió i ús de la llengua, però les sospites de l’acusació apuntaven al fet que una part d’eixos fons s’hauria obtingut mitjançant pràctiques irregulars.
A la fi de novembre de 2019, el PP va ampliar la querella per a incloure a Juan Enrique Adell Bover. L’acusació va considerar llavors que el grup empresarial de la família Adell Bover, amb societats com a Canal Maestrat, on era administrador solidari, i Kriol, de la qual era administrador únic, hauria contribuït al suposat frau mitjançant l’ús de factures duplicades i altres mecanismes comptables. Segons esta tesi, diferents empreses vinculades entre si haurien col·laborat per a justificar indegudament els gastos subvencionats.
L’orde de processament que ara confirma l’Audiència Provincial sosté que els processaments van emetre factures falses a través de societats instrumentals, algunes d’elles amb domicilis ficticis o per activitats no vinculades als projectes subvencionats. Este relat judicial apunta a un sistema organitzat per a aparentar servicis o treballs que no es corresponien amb la realitat o que no guardaven relació amb les ajudes concedides, amb l’objectiu d’obtindre fons públics.
Tant el Ministeri Fiscal com l’Advocacia de la Generalitat Valenciana, personada com a acusació, consideren que els fets descrits encaixen en un delicte de falsedat en document mercantil i en un delicte d’estafa agreujada. A més, afigen un possible delicte d’apropiació indeguda, en entendre que les quantitats percebudes no s’haurien destinat als fins per als quals van ser concedides. Estes qualificacions penals es dirigixen tant contra Francis Puig com contra Juan Enrique Adell Bover.
En els seus escrits d’acusació, la Fiscalia sol·licita per a Puig una pena de 4 anys i 10 mesos de presó, mentres que l’Advocacia de la Generalitat demana 4 anys. Per a Adell Bover, les dos acusacions formulen una petició de 3 anys de presó. Estes penes reflectixen la gravetat que atribuïxen als fets, en tractar-se de fons públics i d’un presumpte ús de documentació mercantil falsa per a aconseguir la seua obtenció.
L’instructor de la causa va fixar a més importants fiances econòmiques per a assegurar les possibles responsabilitats civils derivades del procediment: 147.589,29 euros per a Francis Puig i 99.614,33 euros per a Juan Enrique Adell Bover. Estes quantitats es calculen en funció del possible perjuí econòmic causat a l’Administració autonòmica, segons l’estimació arreplegada en la pròpia causa.
Les defenses dels dos acusats van recórrer l’orde de processament i van al·legar, entre altres motius, que el jutge que el va dictar no era el mateix que havia dirigit la instrucció des de l’inici. També van criticar que aquell acte anara, al seu juí, quasi còpia i pega de l’escrit del Ministeri Fiscal, sense una anàlisi pròpia per part de l’instructor. Van sostindre a més que es va ometre la valoració de diligències amb un contingut que consideraven clarament exculpatori i que es van acceptar interpretacions errònies de l’investigat.
Entre les qüestions plantejades per les defenses figurava també la relativa a la qualificació jurídica dels fets. Van recordar que la Fiscalia va concloure que, al no aconseguir-se la xifra de 120.000 euros suposadament malversats, la causa havia de seguir com a delicte d’estafa i no com a frau de subvencions, figura penal que no estava contemplada a l’inici de la instrucció. Este llindar econòmic és rellevant perquè marca, en alguns tipus penals, la frontera a partir de la qual poden agreujar-se les penes o modificar-se les qualificacions.
L’Audiència, no obstant això, rebutja estos arguments. El tribunal afirma que, a diferència del sostingut pels apel·lants, el manteniment fàctic de la imputació que s’ha anat construint durant la fase d’instrucció permet, almenys de manera provisional i mancant el que es prove en juí oral, mantindre la possible qualificació d’estafa. A més, recorda que la jurisprudència establix una relació concursal entre el delicte d’estafa i el de frau de subvencions, la qual cosa permet valorar les dos figures en funció dels fets que s’acrediten en el procés.
En conclusió, els magistrats consideren que l’acte recorregut oferix un relat molt descriptiu i detallat dels fets presumptament delictius i identifica de manera clara a les persones que apareixen implicades. A partir d’esta base, l’Audiència entén que existix suficient fonament per a obrir juí oral i que serà en eixa fase quan es practique la prova i es determine si es confirmen o no les acusacions per estafa, falsedat documental i apropiació indeguda en relació amb les subvencions a la promoció del valencià.







