Els embassaments de la CHJ freguen el 70% i encaren la campanya de reg amb reserves històriques

Els embassaments de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer aconseguixen els 1.943 hectòmetres cúbics d’aigua emmagatzemada, la qual cosa equival a al voltant del 69% de la seua capacitat total. Este volum suposa el segon millor registre dels últims 35 anys, només per darrere de l’any hidrològic 2010-2011, quan es va arribar a 1.987 hectòmetres cúbics. Amb este nivell d’ompliment, la demarcació afronta les pròximes setmanes de reg amb un matalàs de seguretat que permet garantir el subministrament als diferents usos, especialment a l’agrari.

L’organisme de conca subratlla que esta situació reflectix una millora molt notable si es compara amb altres exercicis recents. En estes dates, només l’any hidrològic 2010-2011 s’havien registrat reserves superiors, la qual cosa situa l’actual volum d’aigua en un escenari excepcional dins de la sèrie històrica. Això implica que, excepte imprevistos meteorològics o incidències puntuals en les infraestructures, la campanya de reg disposa d’aigua suficient per a desenrotllar-se amb normalitat.

El principal factor que explica este augment de reserves són les abundants precipitacions acumulades des de l’inici de l’any hidrològic. En el territori de la CHJ s’han registrat 351 litres per metre quadrat de pluja, molt per damunt de la mitjana històrica de 246,9 litres per metre quadrat. Esta diferència reflectix un any clarament més humit de l’habitual, la qual cosa s’ha traduït en majors aportacions d’aigua als embassaments, més cabal en els rius i una recàrrega més intensa dels aqüífers.

El director tècnic de la Confederació, Manuel Torán, destaca que l’any hidrològic està sent ‘més humit del normal’, la qual cosa repercutix de manera directa en l’evolució favorable de les reserves hídriques. Segons detalla, s’ha aconseguit emmagatzemar més aigua en els embassaments, els rius han registrat majors aportacions i els aqüífers s’han recarregat. A més, les persones usuàries de reg han vist reduïdes les necessitats de reg dels seus cultius gràcies a la major humitat del sòl, la qual cosa també ajuda al fet que l’aigua disponible dure més temps.

Diferències per sistemes

Encara que el conjunt de la demarcació presenta una situació folgada, la CHJ advertix que no tots els sistemes d’explotació es troben en el mateix escenari. En els sistemes Serpis i Marina Baja encara persistixen símptomes d’escassetat hídrica i es mantenen els nivells d’alerta i prealerta, respectivament. Esta situació obliga a extremar el seguiment i a planificar amb cautela els desembassaments i el repartiment de recursos.

En la Marina Baixa s’ha produït una millora respecte a l’any anterior, ja que les reserves han passat de 6,8 a 10 hectòmetres cúbics. No obstant això, des de la Confederació es matisa que la situació encara no és tan optimista com desitjarien. Els embassaments de Amadorio i Guadalest continuen en nivells reduïts, la qual cosa limita el marge de maniobra. Malgrat això, el sistema és capaç de garantir el proveïment urbà gràcies al suport de la dessaladora de Mutxamel i a les aportacions d’aigües subterrànies, que actuen com a complement als recursos superficials.

En el sistema Serpis també s’aprecia una evolució positiva, ja que l’embassament de Beniarrés ha incrementat les seues reserves en més de 3 hectòmetres cúbics en l’últim any. Este augment no resol per complet l’escassetat, però suposa un alleujament per als usos lligats a este sistema i reforça la capacitat de resposta davant possibles períodes de menys pluges.

En contrast, la resta de la demarcació es troba en una situació clarament més esplaiada. Els valors de recursos embassats superen la mitjana dels últims anys i permeten encarar la campanya de reg amb totes les garanties. Embassaments com Ulldecona, regrilló o el Arquillo de Sant Blas se situen pràcticament al 100% del seu volum màxim estacional. Este concepte fa referència al nivell màxim permés en cada època de l’any segons les normes d’explotació, que fixen límits d’ompliment per a garantir la seguretat de les infraestructures i permetre una gestió adequada de l’aigua, incloent-hi la regulació dels cabals d’avinguda en episodis de pluges intenses.

Els sistemes Cenia-Maestrazgo, Millars-Plana de Castelló, Palància, Túria i Xúquer es troben en un estat òptim per a afrontar la campanya de reg. En estos casos, les reserves permeten cobrir les demandes previstes sense tensions significatives, la qual cosa aporta estabilitat a sectors com l’agricultura de regadiu, que depenen d’una planificació clara de l’aigua disponible.

Els sistemes Túria i Xúquer són especialment representatius d’esta millora general. Els dos presenten les millors dades d’aigua emmagatzemada dels últims tres anys. Al Túria, les reserves superen el 60%, mentres que al Xúquer se situen prop del 75%, amb 200 hectòmetres cúbics més que en 2024 per estes mateixes dates i 180 hectòmetres cúbics més que l’any passat. Segons la Confederació, es tracta de dades excel·lents que permeten assegurar el subministrament a les persones usuàries d’una part molt important del territori de la demarcació.

L’estalvi i la prudència, claus en la gestió

Malgrat el bon moment dels embassaments i a la millora generalitzada de les reserves, la CHJ insistix en la necessitat de mantindre la prudència en la gestió de l’aigua. De cara a les pròximes reunions de les diferents Seccions de la Comissió de Desembassament, Manuel Torán recalca la importància de fer un ús responsable dels recursos disponibles per a optimitzar el seu aprofitament i garantir la seua sostenibilitat a mitjà i llarg termini.

El director tècnic recorda que l’estalvi ha de ser una senya d’identitat, fins i tot en anys favorables com l’actual. Subratlla que la demarcació continua depenent de la climatologia i que l’any vinent hidrològic podria ser sec, la qual cosa es traduiria en dificultats en alguns sistemes si no s’actua amb previsió. Per això, crida a gestionar l’aigua amb responsabilitat i amb una visió de futur, de manera que les reserves actuals es convertisquen en una oportunitat per a consolidar una cultura d’ús eficient i evitar problemes en escenaris menys plujosos.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

L’AIReF preveu que la Comunitat Valenciana incomplisca la regla de gasto en 2025 i 2026

L'AIReF calcula que el gasto computable de la Comunitat Valenciana superarà els límits nacionals en 2025 i 2026 i avisa d'un dèficit del 1,9% del PIB en 2026.

El Govern ordena retirar l’escut feixista croat del panteó de Luburić a Carcaixent

El Govern inclou el panteó de Vjekoslav Luburić a Carcaixent en el catàleg de símbols contraris a la Memòria Democràtica i ordena retirar l'escut Ustaša i afegir panells explicatius sobre els seus crims.

Dansa València porta la dansa contemporània a L’Albufera i estrena una versió de Les filles de Bernarda Alba

Dansa València trau la creació contemporània al parc natural de L'Albufera amb peces site-specific i estrena una lectura actual de Les filles de Bernarda Alba, a més de noves propostes en La Mutant i el TEM.

La jutgessa que investiga la DANA de València cita com a testimoni a l’excap d’informatius d’À Punt

La magistrada que investiga la gestió de la DANA a València del 29 d'octubre de 2024 crida a declarar com a testimoni al llavors cap d'informatius d'À Punt i incorpora nous vídeos a la causa.

Les víctimes de la dana demanen a Bolaños més mitjans judicials i revisar els aforaments

Tres associacions de víctimes de la dana reclamen a Félix Bolaños més recursos per al jutjat de Catarroja, una justícia sense interferències polítiques i revisar l'ús dels aforaments.

El Consell retorna al seu lloc al tècnic que va visar les VPP d’Alacant però li canvia les funcions

El tècnic que va tramitar les vivendes públiques investigades a la Platja de Sant Joan torna al seu lloc per dret administratiu, però amb funcions distintes a les que van motivar la seua suspensió.

El Consell declara la Romeria de la Santa Faç Bé d’Interés Cultural immaterial

El Consell ha aprovat el decret que reconeix la Romeria de la Santa Faç d'Alacant com a Bé d'Interés Cultural immaterial, destacant el seu valor històric, religiós i festiu.

El Consell recorrerà la regularització d’immigrants en alertar de tensió en els servicis públics

El Consell anuncia que recorrerà la regularització d'immigrants impulsada pel Govern en considerar que generarà un efecte anomenada, una pressió afegida sobre la sanitat, l'educació i la vivenda, i que no arriba amb finançament extra.