Ximo Puig, expresident de la Generalitat i ambaixador d’Espanya davant l’OCDE, ha defés el paper central de la universitat davant la creixent cultura fake basada en faules i enfront de l’avanç del negacionismo, i ha subratllat que la ciència representa un progrés permanent en el temps. En este context, ha remarcat que a Newton li seguix Einstein i no cap influencer, en al·lusió a la continuïtat del coneixement científic enfront de modes passatgeres.
Estes idees les ha exposades durant la conferència titulada L’ensenyança humanista com a càtedra cívica, impartida en la segona Cimera de Rectors i Rectores Mèxic-Espanya celebrada a la Universitat Jaume I de Castelló. El marc universitari i la presència de responsables acadèmics han servit per a reforçar el seu missatge sobre la responsabilitat de les institucions d’educació superior davant els desafiaments actuals de desinformació.
Defensa de l’educació humanista
Per a Puig, l’educació humanista és una necessitat del present perquè permet defendre la dignitat humana i transformar el coneixement en consciència. No es tracta només d’acumular dades o habilitats tècniques, sinó de formar persones capaces de comprendre críticament la realitat, d’empatitzar amb els altres i de participar activament en la vida democràtica.
En esta línia, ha afirmat que l’educació i la cultura constituïxen la major forma de resistència enfront de la deshumanització que aguaita el present. Al seu juí, allò que a vegades es considera aparentment inútil, com les humanitats o determinades disciplines culturals, mai ha sigut tan decisivament útil com ara per a sostindre una societat oberta i plural.
En referir-se al moment actual, Puig ha assenyalat que hi ha els qui volen tornar a un estat de preciència recolzat en el populisme, és a dir, en discursos que ignoren o minimitzen l’evidència científica. Enfront d’eixa deriva, ha insistit que la ciència és progrés permanent i que els avanços es construïxen sobre els anteriors, de manera que a Newton li seguix Einstein i no cap influencer que difon opinions sense base contrastada.
Segons ha explicat, la formació universitària i la ciència xoquen frontalment amb el negacionismo. No es tracta únicament del negacionismo del canvi climàtic, sinó també del que afecta la salut, a la història, a la violència masclista i a la pròpia idea d’evidència. Eixe rebuig als fets verificats resulta, en la seua opinió, incompatible amb l’esperit crític i rigorós que encarna la universitat.
Puig ha advertit que en l’actualitat es defén amb freqüència una lògica il·lògica en la qual tot sembla discutible al marge dels fets científicament provats. En este clima, es viu en una cultura fake marcada per faules, mitges veritats i continguts fal·laços que es difonen amb rapidesa, especialment en l’espai digital, i que erosionen la confiança en les institucions i en el coneixement expert.
Al seu juí, no es tracta només d’una proliferació de notícies falses aïllades, sinó d’una transformació profunda de l’espai públic que convertix la veritat en una cosa percebuda com una opció més entre moltes. En eixe context, la universitat es torna incòmoda per als qui preferixen l’arbitrarietat, perquè representa un lloc on es verifica la informació, es contrasta l’evidència i es frenen els intents de manipulació.
Ha assenyalat que molts d’eixos col·lectius crítics amb la universitat l’ataquen precisament perquè allí troben resistència i fre a l’arbitrarietat. La defensa del mètode científic, del debat raonat i de l’ètica acadèmica xoca amb discursos que intenten relativitzar qualsevol fet, col·locant-lo al mateix nivell que les opinions sense suport empíric.
La universitat és, en opinió de Puig, una escola de democràcia que forma ciutadans lliures. No sols facilita l’accés a coneixements especialitzats, sinó que ensenya a argumentar, a respectar la diversitat de punts de vista i a assumir responsabilitats cíviques. Esta idea ha sigut compartida per la rectora de la Universitat Jaume I, Eva Alcón, que li ha acompanyat durant la conferència i ha reforçat la visió de la universitat com a espai de llibertat i de formació integral.
L’ambaixador davant l’OCDE també s’ha referit als informes d’esta organització sobre l’educació en 2025. D’eixes anàlisis, ha destacat que l’educació ha d’exercir com a palanca d’igualtat i no com a mecanisme de discriminació, la qual cosa implica garantir oportunitats reals perquè totes les persones puguen accedir i progressar en el sistema educatiu.
Així mateix, ha ressaltat que els estudis no poden reduir-se a una qüestió de competència i ocupabilitat, sinó que afecten el desenrotllament integral de la persona. La formació acadèmica influïx en la capacitat de pensar de manera autònoma, en la creativitat i en la manera de relacionar-se amb els altres, elements essencials per a una societat cohesionada.
Puig ha conclòs que l’educació no sols forma, sinó que fomenta la convivència. En compartir espais d’aprenentatge i projectes comuns, l’alumnat aprén a cooperar, a resoldre conflictes de manera pacífica i a valorar la diversitat. D’esta manera, la universitat es consolida com un actor clau per a fer front a la cultura fake, al negacionismo i a la deshumanització, enfortint una ciutadania crítica i compromesa.
