El Síndic de Greuges, Ángel Luna, reclama a les Corts Valencianes que respecten esta institució estatutària i la seua capacitat per a enfrontar-se a la mala administració, una lluita que assegura haver mantingut durant els seus set anys de mandat i que, al seu juí, val la pena conservar i reforçar.
Lluna intervé en la comissió de Peticions de Les Corts per a presentar els informes de 2024 i 2025 i denúncia que s’ha vulnerat l’Estatut i la llei del Síndic de Greuges. Explica que, segons eixa normativa, hauria de comparéixer en el ple, com fan els altres defensors del poble autonòmics, i subratlla que impedir-ho constituïx un atac a les institucions i debilita els mecanismes de control sobre l’administració pública.
El síndic, el mandat del qual conclou al desembre, insistix en la necessitat de preservar i cuidar una institució que reivindica com a independent i imparcial. Subratlla que la seua funció és garantir els drets de la ciutadania enfront de la mala administració, amb resolucions que, encara que no sempre agraden als governs, resulten essencials per a millorar el funcionament dels servicis públics.
Lluna també defén l’aprovació d’una llei valenciana que desenrotlle el dret a una bona administració. Recorda que este principi ja està reconegut de manera general, però considera imprescindible dotar-ho d’un marc normatiu propi que concrete obligacions, procediments i garanties perquè la ciutadania puga reclamar quan senta vulnerats els seus drets. Al mateix temps, reclama un canvi imprescindible del model valencià de servicis socials, en considerar que s’ha allunyat del seu objectiu d’atendre de manera àgil i pròxima a les persones més vulnerables.
Xoc polític en Les Corts
El debat en la comissió es tensiona quan el PP sosté que qui més falta al respecte a les institucions és precisament qui ara demana respecte. Els populars acusen el Síndic de voler ser protagonista, mentres que Vox li retrau fer soflamas polítiques i estar encantat de conéixer-se. Enfront d’estes crítiques, PSPV i Compromís lamenten el que qualifiquen com un atac sense precedents de la dreta a l’autogovern valencià i a les institucions estatutàries.
Lluna replica a Vox que té 74 anys i que està un poc avorrit de conéixer-se ja, no encantat, una resposta irònica amb la qual pretén restar pes a les desqualificacions personals. Considera que quan es llancen acusacions ad hominem amb intenció de desacreditar a qui parla és perquè no es tenen raons sòlides per a discutir el fons de les seues resolucions. Al PP li respon que no busca cap protagonisme, sinó que complix la funció que li marca la llei com a garant dels drets de les persones davant l’administració.
En la seua intervenció, el Síndic repassa tres grans problemes que ve assenyalant des del seu primer informe, el de 2019. El primer és el model de servicis socials vigent, que ha incrementat notablement el treball de les corporacions locals sense dotar-les de recursos suficients. Al seu juí, este disseny ha generat un sistema absolutament burocratizat, basat en el contracte programa, que no considera un bon instrument. Assenyala que esta rigidesa alentix la resposta a les necessitats socials i acaba allunyant els servicis de les persones a les quals haurien d’ajudar, per la qual cosa defén un canvi profund del model.
El segon problema que destaca és el de la vivenda. Lluna subratlla que des de 2017 a penes ha crescut el parc públic, la qual cosa limita la capacitat de les administracions per a atendre als qui patixen situacions de vulnerabilitat residencial. Afig que en els pressupostos de la Generalitat de 2025 va desaparéixer el procediment per a concedir ajudes d’emergència davant crisis residencials, una ferramenta que considera clau per a actuar amb rapidesa quan una família es queda sense llar o està a punt de perdre-ho. Lamenta que la Conselleria de Vivenda no responga a les peticions d’informació i seguiment traslladades per la institució, la qual cosa complica la defensa efectiva de les persones afectades.
El tercer gran bloc de problemes té a veure amb la transparència. El Síndic indica que un 78% de les queixes ciutadanes es referixen a la falta de resposta de les administracions, la qual cosa evidencia una cultura administrativa que encara no assumix plenament el deure de contestar i donar explicacions. Destaca especialment les queixes de regidors als quals els seus propis ajuntaments neguen informació pública, una pràctica que, segons advertix, mostra una inclinació autoritària greu en l’exercici del poder i no respon a colors polítics concrets, sinó a una manera d’entendre l’autoritat.
Lluna alerta que el poder sense preocupar-se de la bona administració és pura i exclusivament exhibicionisme i sosté que qui no s’interessa per l’efecte real de les seues decisions només manifesta el seu ego. Assegura que convé a tots, governants i ciutadania, preocupar-se pel dret a una bona administració, perquè d’això depenen la qualitat dels servicis públics, la confiança institucional i la protecció efectiva dels drets.
Un altre punt de la seua intervenció se centra en la dana de 2024, que, segons assenyala, va demostrar el col·lapse de l’Administració valenciana, si és que no estava ja clarament demostrat. Al seu juí, la gestió d’aquell episodi de pluges torrencials va posar en evidència les carències d’un Estat modern per a evitar danys materials i personals en una catàstrofe. Critica, a més, la greu falta de cooperació entre administracions, la qual cosa hauria dificultat una resposta coordinada i eficaç en un moment de màxima emergència.
En relació amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Lluna advertix que rebaixar el seu pressupost i dir-li a qui i com ha d’atorgar les subvencions suposa un atac directe i frontal a la seua autonomia. Recorda que el Defensor del Poble va recomanar a la Generalitat modificar el pressupost per a garantir eixa autonomia, una indicació que, segons afirma, no s’ha complit. Per al Síndic, esta manera de condicionar a una institució estatutària debilita l’autogovern i transmet el missatge que el poder polític pot intervindre en òrgans que haurien de mantindre’s al marge de la confrontació partidista.
Amb este balanç crític, Lluna insistix que la defensa de la bona administració i del respecte institucional no respon a interessos personals, sinó a la necessitat de protegir la ciutadania enfront de decisions arbitràries, demores injustificades i retallades d’autonomia en òrgans clau de l’autogovern valencià.
