La dieta mediterrània es relaciona amb una microbiota vaginal més favorable per a aconseguir l’embaràs en dones sotmeses a inseminació artificial, segons un estudi del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) que analitza com els hàbits alimentaris poden influir en l’èxit dels tractaments de reproducció assistida.
El treball, realitzat per l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC) amb la participació d’un hospital públic de València, va avaluar a 104 dones d’entre 18 i 38 anys amb infertilitat primària, és a dir, que no havien aconseguit embaràs després d’almenys 12 mesos de relacions sexuals sense protecció. Les investigadores van analitzar la microbiota vaginal mitjançant seqüenciació genètica i van mesurar l’adherència de les participants a la dieta mediterrània amb un qüestionari validat.
Els resultats mostren que les dones que seguien amb major rigor la dieta mediterrània presentaven perfils microbians vaginals més favorables per a la implantació i el manteniment de l’embaràs. En estes pacients predominaven bacteris del gènere Lactobacillus, associades a un entorn vaginal més estable i saludable per a la reproducció.
Per contra, en les dones que no van aconseguir quedar-se embarassades, especialment en aquelles amb baixa adherència a la dieta mediterrània, es va observar una major presència de bacteris com Gardnerella vaginalis, relacionades amb desequilibris microbians i quadres com la vaginosi bacteriana. Estos desequilibris s’associen amb pitjors resultats reproductius, com a menors taxes d’implantació i majors dificultats per a aconseguir embaràs.
L’estudi, publicat en la revista científica Food & Function, també identifica diferències clares entre els perfils microbians de les dones l’embaràs de les quals va arribar a terme i els d’aquelles que van patir un avortament. Segons les autores, això suggerix que la composició del microbioma vaginal, modulada en part per la dieta, pot exercir un paper clau no sols en la concepció, sinó també en l’evolució de l’embaràs fins al seu desenllaç.
Bacteris protectors i patrons de dieta
L’equip científic va classificar la microbiota vaginal de cada participant en diferents tipus de comunitat microbiana, en funció dels microorganismes predominants, i es va centrar de manera especial en el gènere Lactobacillus. Estos bacteris actuen com un escut protector de l’entorn vaginal, en contribuir a mantindre un pH adequat i dificultar el creixement de microorganismes potencialment patògens, la qual cosa afavorix la salut reproductiva.
La informació sobre la composició microbiana es va creuar amb les dades de dieta i amb els resultats dels tractaments d’inseminació artificial mitjançant un algorisme d’aprenentatge automàtic. Esta ferramenta va permetre identificar patrons que ajuden a determinar quins factors tenen major incidència a l’hora d’aconseguir un embaràs, reforçant la idea que l’alimentació podria ser una palanca de canvi dins dels programes de reproducció assistida.
En la cohort estudiada, Gardnerella vaginalis va aparéixer amb major freqüència en dones que no van quedar embarassades i que, a més, presentaven una baixa adherència a la dieta mediterrània. Este bacteri és característic de la vaginosi bacteriana, el trastorn vaginal més freqüent en dones en edat reproductiva i marcat per un desequilibri de la microbiota vaginal, que pot traduir-se en irritacions, infeccions recurrents i un entorn menys propici per a la concepció.
Segons expliquen les especialistes, alguns micronutrients presents en abundància en aliments propis de la dieta mediterrània, com les vitamines A, C, D i E, el betacaroté, el calci o el zinc, semblen exercir un paper protector enfront de la vaginosi bacteriana. Estos nutrients es troben de forma destacada en fruites, verdures, llegums, cereals integrals, peix i oli d’oliva, aliments que són la base d’este patró alimentari.
L’estudi també observa que, entre les dones que van aconseguir embaràs, aquelles que posteriorment van patir un avortament espontani mostraven perfils microbians distints, amb menor presència de Lactobacillus. Esta troballa coincidix amb l’evidència que relaciona alteracions en la microbiota vaginal amb un major risc de pèrdua primerenca de la gestació, la qual cosa reforça la importància de mantindre un equilibri microbià adequat durant tot el procés reproductiu.
Nova via per a millorar la fertilitat
Les persones expertes implicades en la investigació subratllen que és necessari confirmar estos resultats amb estudis més amplis abans de traslladar-los de manera sistemàtica a la pràctica clínica. No obstant això, consideren que les dades apunten al fet que intervindre sobre els hàbits de vida, i en particular sobre la dieta, podria convertir-se en una estratègia complementària per a millorar les taxes d’èxit en reproducció assistida.
L’alt consum d’aliments frescos característic de la dieta mediterrània es perfila així com un factor modificable que pot ajudar a modular la microbiota vaginal. Un patró alimentari ric en fruites, verdures, llegums, cereals integrals, peix i oli d’oliva contribuïx a un entorn microbià més estable, la qual cosa podria afavorir tant la concepció com el desenrotllament de l’embaràs.
Segons les investigadores, l’adopció de patrons dietètics saludables podria augmentar les probabilitats d’èxit dels tractaments de fertilitat en afavorir un equilibri microbià més adequat. A més, el treball obri la porta a considerar la microbiota vaginal com un possible marcador predictiu de fertilitat, que en el futur podria ajudar a anticipar els resultats dels tractaments i a personalitzar les intervencions en reproducció assistida.
