Koldo García ha negat davant el Tribunal Suprem que rebera 10.000 euros al mes entre 2019 i 2022 de Víctor de Aldama, com sosté el comisionista, i ha insistit que la seua intenció és demostrar als magistrats que no ha comés cap delicte en la causa de l’anomenat juí Ábalos.
Segons va declarar Aldama, tant García com l’exministre de Transports José Luis Ábalos haurien cobrat eixa quantitat mensual, fins a sumar entre 3,4 i 4 milions d’euros en tot el període. Interrogat pel fiscal cap Anticorrupció, Alejandro Luzón, García va respondre amb un rotund no i va evitar ara com ara entrar al detall del presumpte increment patrimonial que li atribuïx la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, al·legant que desgranarà cada moviment econòmic en el torn de preguntes de la seua advocada.
El exasesor ha explicat que preferix reservar per al seu defensa l’explicació detallada de les quantitats que va manejar en eixos anys, en considerar que es tracta d’una anàlisi molt llarga i molt extens. Ha promés que al costat de la seua lletrada aclarirà fil per randa quins fons va recebre, com es van moure i quina part està retornada o no, tractant de contrarestar la lectura incriminatòria que fa l’UCO d’eixes dades.
Relació amb Ábalos, préstecs i ajudes personals
García ha avançat que va arribar a prestar quantitats de diners a Ábalos i que després l’exministre li les retornava directament o mitjançant transferències a la seua exmuller. Ha insistit que serà en l’interrogatori de la seua advocada quan concreten quines sumes es van prestar i quin va ser exactament el circuit de devolucions, amb la intenció de desmuntar qualsevol sospita de pagaments encoberts o mossegades camuflades sota moviments familiars.
En paral·lel, el exasesor ha dedicat bona part de la seua declaració a defendre a Ábalos, tant en el pla polític com en el personal. Ha relatat que la seua funció era ajudar-lo en tot el que podia, llevant-li de damunt les coses mundanes o del dia a dia, primer com a secretari d’Organització del PSOE i després com a ministre, fins al punt de agendarle assumptes en el seu propi temps lliure. Ha subratllat que no dubtava a cridar a qui fera falta per a solucionar problemes que li plantejaven ciutadans, càrrecs públics o persones de l’entorn del partit.
García ha insistit que preferix ser tosc i sincer abans que adoptar un perfil més calculat, en una comparació implícita amb Aldama. Ha recalcat que el que s’afirma cal poder demostrar-ho i ha posat com a exemple que, segons ell, pot acreditar que va ser Aldama qui li va presentar a Jéssica Rodríguez, exparella de Ábalos, i que l’empresari no li va retornar les dos mensualitats del pis d’esta dona que suposadament va abonar de la seua butxaca.
L’ajuda a l’exparella del ministre i altres endolls
Sobre Jéssica Rodríguez, García ha explicat que la va ajudar a buscar un pis a Madrid per a ella i el llavors ministre, vivenda que la Fiscalia vincula a un soci de Aldama. També la va assistir en la busca d’ocupació mentres estudiava, en un context en el qual, segons la seua versió, en l’administració hi havia vacants d’administratiu quasi diàriament pels baixos sous. Ha reconegut que va enviar el seu currículum a la llavors presidenta d’Adif, Isabel Pardo de Vera, encara que sosté que Rodríguez va realitzar una entrevista per a treballar en Ineco i que ell desconeixia que no acudira al lloc.
El exasesor ha negat haver indicat a Rodríguez que no anara a treballar o haver-la ajudat a falsificar parts de treball, assegurant que creia que teletreballava i que era el seu propi germà qui li explicava com fer les coses per a ajudar-la. Ha reclamat que es tinga en compte el context dels nombrosos missatges que intercanviaven diàriament per a evitar interpretacions interessades de les seues converses.
En la mateixa línia, García ha admés que va enviar un altre currículum, el de Claudia Montes, al president de Renfe per a tantejar possibles vacants en alguna filial. Ha argumentat que en eixes empreses sempre hi havia necessitats que cobrir i que Ábalos intentava ajudar a tothom que li ho demanava, emmarcant estos moviments en pràctiques de recomanació habituals en la política, i no en una trama organitzada d’endolls.
Negació de mossegades i aclariment de regals
L’acusat ha defés al seu germà Joseba enfront de les acusacions de Aldama sobre dos viatges a República Dominicana en 2021 que el comisionista vincula a la recollida de mossegades. García ha recolzat la versió del seu familiar, que sosté que l’objectiu del viatge va ser explorar un negoci de fruita tropical, en concret pitayas, per a implantar el seu cultiu a Espanya. Ha detallat que ell mateix va viatjar a països com l’Argentina, el Perú, Colòmbia o Mèxic per a estudiar eixe projecte d’implantació de fruita tropical i que va demanar al seu germà, que anava a República Dominicana per motius personals, que analitzara la pitaya i altres fruits que pogueren introduir-se en el mercat espanyol.
En eixe context, segons el seu relat, Aldama li va demanar un favor: que Joseba portara uns sobres amb documentació. Koldo García ha emfatitzat que va accedir a eixe encàrrec i que eixa documentació va passar pels controls de seguretat de l’aeroport, la qual cosa, al seu juí, reforça que no es tractava de diners ocults. Aldama, per contra, manté que eren sobres amb 10.000 dòlars cada un destinats a les presumptes mossegades pagades regularment a Ábalos i a García.
El exasesor també ha respost sobre els suposats regals que li hauria fet Aldama, com una moto, un cotxe i un tractament mèdic per al seu llavors parella. Sobre el vehicle, ha explicat que va comentar a l’empresari que necessitava un cotxe senzill i segur, i que finalment es va decidir per un Hyundai de gasolina amb 18 anys d’antiguitat. Ha recalcat que ho va comprar a una empresa de Navarra i que disposa del justificant de pagament, tractant de contradir la idea d’un regal de luxe.
En relació amb la motocicleta, ha precisat que es tractava d’una Suzuki d’uns 20 anys que necessitava reparacions, que va pagar ell mateix, amb un cost de 500 euros. Sobre el tractament mèdic de la seua exmuller, ha lamentat els comentaris sobre la seua vida privada abocats en la sessió anterior, i ha explicat que el cost va ser de 6.800 euros. Segons la seua versió, Aldama va avançar el pagament perquè la seua targeta no tenia tant límit, i García li va retornar la quantitat en tres vegades, configurant l’operació com un préstec i no com un regal encobert.
Acusacions de corrupció en contractes de màscares
En el nucli del cas està la presumpta trama de mossegades lligada a contractes de màscares durant la pandèmia. García, acusat al costat de Ábalos i Aldama, s’enfronta a una petició fiscal de 19 anys i mig de presó per delictes de corrupció vinculats a eixos contractes. Durant la seua intervenció, ha reiterat que intentarà demostrar als set magistrats del Suprem que no ha comés cap delicte i ha llançat un missatge directe al fiscal, en considerar que no està buscant la seua innocència.
Ha recordat que, en els moments més durs de la pandèmia, l’única cosa que el preocupava a Ábalos era aconseguir material sanitari. Segons la seua versió, tant ell com el llavors ministre i altres responsables públics van rebre multitud d’ofertes d’empreses i que el seu paper es va limitar a traslladar eixes propostes als tècnics del Ministeri perquè valoraren la seua viabilitat. Ha assenyalat que va arribar a consultar a Aldama per la seua condició de conseller de Air Europa i que no recorda amb precisió qui li va fer arribar l’oferta de l’empresa Solucions de Gestió.
Preguntat pel fiscal sobre com va poder conéixer el Grup Cueto una oferta de Ports de l’Estat per a la compra de màscares, García ha respost que mig món sabia que governs, comunitats autònomes, empreses i ministeris buscaven urgent material sanitari. No ha sabut explicar per quins Ports de l’Estat va doblegar en tot just 38 minuts una oferta inicial de quatre milions de màscares ni si va ser ell qui va ordenar eixe increment, encara que ha afegit que, si hagueren pogut aconseguir 20 milions d’unitats, també hauria demanat que s’adquiriren.
Xocs amb el fiscal i tensió a la sala
La declaració de García ha estat marcada per diversos moments de tensió amb el fiscal Luzón. L’acusat ha arribat a dir-li que creu que no està buscant la seua innocència i en un moment va deixar de mirar-li a la cara, incòmode pel somriure amb la qual, segons ell, era observat. El president de la Sala li va instar llavors a mirar al tribunal i es va erigir en mediador, reformulant preguntes per a rebaixar la tensió.
Els frecs van continuar quan l’interrogatori va abordar el rescat de Air Europa. García va il·lustrar que, quan li avisaven de problemes greus en una empresa espanyola, especialment en pandèmia, arrancava a córrer i cridava a qui fora necessari. El fiscal va ironitzar amb què actuava igual amb els problemes de les dones, en referència a l’ajuda del exasesor a l’exparella de Ábalos i a Claudia Montes, al que García va replicar que quin mal agrade té vosté, evidenciant el xoc d’estils a la sala.
Les discrepàncies van aconseguir també a l’advocada de García, quan esta va protestar per una pregunta i el fiscal va reaccionar amb duresa recordant que en 35 anys d’exercici professional mai una lletrada li havia interromput. De nou, el president va intervindre per a intentar rebaixar la tensió i va deixar constància que ja havia frenat a l’advocada abans que es queixara el fiscal.
Col·laboració amb la Guàrdia Civil i ús de confidents
García ha volgut detallar la seua relació de llarga duració amb les forces de seguretat, especialment amb la Guàrdia Civil, per a reforçar la imatge de col·laborador i no de delinqüent. Ha assegurat que durant l’època en la qual assistia a Ábalos es reunia setmanalment amb este cos i que ha col·laborat gratuïtament amb ells durant 27 anys. Encara que, segons ha dit, va treballar amb diferents forces de seguretat, va anar amb la Guàrdia Civil amb la qual va mantindre una relació més estreta, fins i tot des de la seua posició d’assessor ministerial.
Ha explicat que els facilitava logística per a aconseguir informació en àmbits on la Guàrdia Civil tenia carències greus, com el terrorisme gihadista. Segons el seu relat, algunes empreses donaven d’alta a persones cobrant i sense anar a treballar perquè pogueren facilitar informació rellevant al cos, amb l’objectiu, ha subratllat, de salvar vides espanyoles. Ha assegurat que en dos ocasions eixa operativa va permetre evitar danys, la qual cosa per a ell és suficient justificació, i ha insistit que no pot comprendre que, després de 27 anys d’ajuda sense cobrar, es pose en dubte eixa trajectòria.
El exasesor ha recordat que va ser la pròpia Guàrdia Civil la que li va entregar els 27 telèfons mòbils que posteriorment li va confiscar l’UCO, dels quals 22 no funcionaven. Ha explicat que eren terminals destinats a mantindre el contacte amb fonts i col·laboradors, als qui s’entregava un d’eixos mòbils per a garantir la seguretat de les comunicacions. Amb això intenta presentar com a ferramenta de cooperació el que en el sumari s’interpreta com un indici d’activitat irregular.
Trajectòria personal i crítica a l’operatiu de detenció
García ha fet un repàs de la seua vida laboral per a subratllar el seu origen humil i el seu vincle primerenc amb el treball. Ha contat que va començar a treballar als 9 anys per a ajudar econòmicament als seus pares, que tenien sis fills, i que va firmar el seu primer contracte als 15. Des de llavors, ha indicat, ha estat cotitzant fins que li va ser reconeguda una situació d’incapacitat, construint una trajectòria que, al seu juí, ningú li podrà llevar.
També ha volgut respondre a informacions periodístiques que ho presentaven com a porter de clubs d’alternació. Ha matisat que treballava com a cap de servici en una empresa de seguretat coordinant a unes 70 persones i que, quan era necessari, substituïa a vigilants de baixa en discoteques o clubs, la qual cosa ha emmarcat en una labor habitual de qualsevol responsable de plantilla en el sector de la seguretat privada.
Així mateix, ha denunciat la forma en què es va produir la seua detenció. Ha criticat que la Guàrdia Civil entrara per la força a la seua casa el dia de l’arrest quan dins es trobava la seua filla de tres anys. Ha assegurat que dies abans havia oferit les claus de la seua vivenda a un agent, conscient que estava sent seguit, i que, per tant, la irrupció violenta era innecessària. Amb este relat, García pretén reforçar la idea que s’ha vulnerat el seu entorn familiar malgrat la seua històrica col·laboració amb el cos.
Distància amb Pedro Sánchez i canvis després de l’arribada a Moncloa
El exasesor també ha rebatut la imatge de proximitat amb el president del Govern que va dibuixar Aldama. Ha reconegut que va parlar amb Pedro Sánchez quan este va accedir al lideratge del PSOE, en el context de les primàries socialistes, i que en eixos actes el líder del partit s’acostava a saludar-li. Ha explicat que parla amb tothom, fins i tot amb les pedres, i que en eixe període era normal eixe contacte, però ha negat que mantinguera converses amb Sánchez una vegada que va arribar a la Moncloa.
Preguntat per les afirmacions de Aldama, que va assegurar que el sorprenia que cridara a Sánchez pel seu nom de pila i que posava el mans lliures quan parlava amb ministres perquè era una persona de Pedro Sánchez, García ha respost que no pot, no deu ni vol entrar en uns certs detalls. Ha insistit que el sentit comú indica que no parlava amb el president del Govern ja instal·lat en Moncloa i ha volgut marcar distància amb la interpretació de Aldama sobre eixa suposada influència.
Finalment, ha contat que la seua eixida del Ministeri de Transports al costat de Ábalos es va produir d’un minut a un altre i que el va sorprendre que Aldama, al qual considerava amic, deixara de parlar-li després d’eixe canvi. Eixe distanciament posterior li servix per a qüestionar ara la credibilitat del relat del comisionista, que el situa en el centre d’un presumpte repartiment de comissions il·lícites entorn dels contractes de màscares.
