Les associacions de víctimes de la dana del 29 d’octubre de 2024 han decidit no assistir a la reunió convocada per a aquest dilluns per la Direcció General d’Atenció a les Víctimes i Afectats i el Comissionat per a la Recuperació de la Generalitat. La decisió s’adopta de manera conjunta per la Associació de Víctimes de la DANA 29 d’octubre de 2024 i l’Associació de Víctimes Mortals Dana 29-O, i compta a més amb l’adhesió dels Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció.
En un comunicat conjunt expliquen que la seua negativa és el resultat d’una reflexió col·lectiva i de la preocupació creixent davant un orde del dia que, al seu juí, no respon a les necessitats reals i urgents de la ciutadania afectada per la dana. Subratllen que, any i mig després de la tragèdia, segueixen pendents qüestions bàsiques per a poder refer la vida quotidiana, mentre l’administració, segons denuncien, prioritza qüestions d’imatge i organització interna.
Falta de contingut pràctic en la Taula Permanent de Treball
Les associacions consideren especialment greu que la convocatòria per a presentar la Taula Permanent de Treball del Comissionat per a la Recuperació continue centrada principalment en aspectes organitzatius, presentacions institucionals i qüestions de projecció pública. Assenyalen que l’orde del dia no incorpora assumptes fonamentals que afecten directament les persones damnificades, malgrat el temps transcorregut des de la catàstrofe.
Entre els temes que troben a faltar citen la situació de les ajudes al lloguer vinculades a la dana i la incertesa de moltes famílies sobre la seua vivenda en els pròxims mesos. També reclamen una actualització clara de l’estat de les ajudes al comerç local i a les persones autònomes afectades, que en molts casos depenen d’estes ajudes per a mantindre els seus negocis oberts i conservar ocupacions.
Les entitats lamenten que tampoc s’aborde l’estat de les infraestructures educatives i la situació real dels centres que van resultar danyats per la inundació. A això sumen la falta d’informació sobre la reparació d’ascensors i aparcaments afectats, elements que condicionen el dia a dia de les comunitats de veïns, especialment de les persones majors o amb mobilitat reduïda.
En la mateixa línia, denuncien l’absència d’un debat sobre la planificació real davant futures emergències, la revisió dels protocols d’emergència i alerta, i la situació dels servicis públics i de la salut mental comunitària. Consideren que, després d’un episodi amb un fort impacte emocional i social, l’atenció psicològica i els recursos comunitaris haurien d’ocupar un lloc central en l’agenda institucional.
També troben a faltar referències concretes a polítiques d’adaptació al canvi climàtic i de protecció de la població. Al seu entendre, després d’una dana d’esta magnitud, és imprescindible que l’administració detalle quines mesures està adoptant per a reduir la vulnerabilitat de les zones afectades i previndre danys similars en el futur.
Un orde del dia allunyat de les prioritats dels afectats
Enfront d’estes carències, les associacions subratllen que un dels punts centrals de la convocatòria és la presentació de les I Jornades Internacionals d’Atenció a les Víctimes de Catàstrofes. Sense qüestionar el possible valor acadèmic o institucional d’esta iniciativa, sostenen que es tracta d’una proposta allunyada de les necessitats immediates i reals de la població afectada, que encara espera solucions materials concretes.
Les víctimes insistixen que la ciutadania en estos moments necessita respostes clares, informació útil, seguretat, recursos i compromisos efectius. Consideren que la reunió convocada no complix amb eixos objectius i que, en lloc de prioritzar solucions pràctiques de reconstrucció, vivenda, prevenció i protecció, corre el risc de convertir-se en un espai orientat principalment a la projecció institucional i a estratègies de comunicació.
En este sentit, asseguren que les víctimes i les persones afectades no han de ser utilitzades com a escenografia institucional mentres seguixen sense resoldre’s qüestions bàsiques. Al seu juí, és incoherent demanar la seua presència en fòrums públics si, al mateix temps, no s’avança amb l’agilitat necessària en la tramitació d’ajudes ni en la reparació dels danys patits.
Les associacions recorden que, en el plantejament inicial traslladat a les entitats, la Taula Permanent de Treball anava a tindre un caràcter estrictament tècnic, sense participació política directa i amb reunions de treball privades, sense comunicació prèvia als mitjans ni presència mediàtica. Eixe format pretenia afavorir un treball discret, centrat en resultats i en l’anàlisi rigorosa de les necessitats dels damnificats.
No obstant això, consideren que el format final s’ha allunyat d’eixe esperit inicial. Sostenen que ara s’aposta per un enfocament més públic i mediàtic, que, al seu entendre, pot desviar l’atenció dels problemes concrets de les persones afectades i diluir l’eficàcia de la Mesa com a espai de treball tècnic.
Crítiques a la falta de responsabilitats polítiques
Les associacions afigen que a esta situació se suma un element de fons: l’absència d’assumpció de responsabilitats polítiques per part de l’administració autonòmica per la gestió del 29 d’octubre de 2024. Mantenen que, any i mig després, continuen formant part del Consell les mateixes persones responsables polítiques que, segons la seua valoració, no van estar a l’altura de l’emergència que va viure la població.
En este context, qualifiquen d’inadmissible que el president de la Generalitat mantinga a determinades figures polítiques en els seus càrrecs i no haja exigit el lliurament d’actes als qui consideren directament vinculats amb la gestió de la catàstrofe. Interpreten esta actitud com una forma de protecció política difícil de comprendre per a la ciutadania, que continua reclamant explicacions.
Les víctimes sostenen que, mentres continuen exigint responsabilitats, alguns responsables polítics continuen actuant amb una falta de respecte institucional, acumulant eixides de to, burles i absències. Atribuïxen esta actitud a l’empara que oferix la condició d’aforats, que, en la seua opinió, s’ha decidit sostindre des de la presidència del Consell.
Al seu juí, el problema ja no és només jurídic, sinó també polític i democràtic. Consideren que mantindre en el seu escó a càrrecs que vinculen amb la gestió de la tragèdia llança el missatge que, fins i tot després d’un episodi amb centenars de víctimes mortals, no és necessari assumir responsabilitats ni donar exemple davant la ciutadania. Per tot això, entenen que la seua absència en la reunió convocada és una manera de subratllar el seu malestar i d’exigir un canvi de rumb real en l’atenció a les víctimes i en la rendició de comptes institucional.
