Va eixir d’Alacant amb 18 anys per a formar-se en centres de referència mundial en tecnologia i hui, amb 56, lidera una fundació dedicada a estudiar la intel·ligència artificial i els seus efectes en la societat. Nuria Oliver, enginyera i Premi Nacional d’Investigació en Matemàtiques i Tecnologies de la Informació, analitza els desafiaments d’una revolució tecnològica que ja condiciona la manera en què pensem, treballem i ens relacionem.
Al seu juí, la intel·ligència artificial planteja preguntes profundes a nivell individual i col·lectiu. En el pla personal, considera imprescindible preguntar-se quin impacte tenen estes ferramentes en la nostra creativitat, en el pensament crític i en la intel·ligència social i emocional. Advertix que l’ús excessiu i indiscriminat de la tecnologia pot fer que comencem a perdre estes capacitats, perquè són habilitats socials que només es desenrotllen plenament en interactuar de manera directa amb altres persones. Recorda que la nostra supervivència com a espècie ha depés sempre de la capacitat de col·laborar i que, com sol ocórrer en la naturalesa, allò que no s’exercita acaba debilitant-se o desapareixent.
En l’àmbit social, Oliver subratlla que la intel·ligència artificial concentra un enorme poder polític, econòmic i tecnològic en mans d’unes poques grans empreses. Eixa acumulació de poder planteja dubtes sobre qui controla realment els sistemes que usem diàriament i amb quins objectius. A més, obri interrogants sobre els efectes de la IA en el treball, l’educació i l’economia, des de la forma en què es prenen decisions fins als criteris amb els quals es repartixen oportunitats i recursos.
Riscos per a la privacitat i el benestar
Entre les principals limitacions dels sistemes d’intel·ligència artificial, Oliver destaca diverses que, al seu juí, la ciutadania hauria de conéixer millor. Assenyala les violacions de privacitat, la manipulació subliminal del comportament, la discriminació algorítmica, els biaixos i la estereotipación. Tots estes fenòmens poden reforçar desigualtats existents i consolidar visions parcials de la realitat, perquè els algorismes aprenen de dades que ja reflectixen prejuís i desequilibris socials.
També alerta de la petjada de carboni associada a la IA, especialment la que generen els grans models entrenats amb enormes volums de dades. Encara que per a l’usuari final la tecnologia puga semblar immaterial, darrere hi ha un consum intensiu d’energia i recursos físics que no sol fer-se visible, però que forma part del cost real d’estos sistemes.
Quant a l’impacte de l’ús intensiu de les tecnologies digitals, Oliver sosté que té conseqüències serioses en el benestar físic i en la salut mental. Esmenta problemes en la vista, la postura o la falta d’exercici derivats de passar massa hores davant de les pantalles. En el pla emocional, apunta a evidències que relacionen l’ús excessiu de determinades aplicacions, especialment xarxes socials, amb una major probabilitat de sentir ansietat, insatisfacció, tristesa o fins i tot depressió. Recupera un advertiment clàssic dels filòsofs grecs: ‘de res massa’, per a recordar que els excessos, fins i tot en ferramentes aparentment útils, solen tindre un cost.
Oliver qüestiona a més la idea que els bot i altres aplicacions d’IA conversacional ens facen més intel·ligents o més felices. En la seua opinió, contribuïxen sobretot al fet que siguem més ‘comprables’, en facilitar que les plataformes recopilen informació detallada sobre les nostres preferències i comportaments. Això es traduïx en una capacitat creixent per a influir en el que consumim, en el que pensem i en el temps que dediquem a cada servici digital.
No hi ha res gratis en la intel·ligència artificial
Respecte al paper de la ciutadania, Oliver sosté que com més gran siga el coneixement col·lectiu sobre el funcionament de la tecnologia quotidiana, major serà la capacitat social per a exigir ferramentes que prioritzen el benestar per damunt dels interessos econòmics. No obstant això, reconeix que aconseguir-ho és un repte considerable perquè el model dominant es basa precisament a maximitzar l’atenció de l’usuari i l’extracció de dades.
Insistix que no hi ha res gratis en la intel·ligència artificial ni en les grans plataformes. Encara que no es pague amb diners en el moment d’usar una aplicació, es paga amb les dades personals, amb el temps i amb l’atenció. Eixe intercanvi sol passar desapercebut, però és la base del model de monetització digital. Per això, defén que l’educació tecnològica és clau perquè les persones comprenguen què cedixen a canvi dels servicis que reben i puguen prendre decisions més informades.
Juntament amb l’educació, Oliver atorga un paper central a la regulació i a les polítiques públiques. Explica que molts servicis digitals, en particular les xarxes socials i els sistemes de recomanació, es recolzen en algorismes dissenyats per a aprofitar les debilitats i biaixos cognitius de cada usuari, amb la finalitat que passe el màxim temps possible connectat. Sense una regulació clara, estes plataformes operen en un entorn que descriu com un ‘salvatge oest’ digital, on se sap que l’ús indiscriminat no és positiu, però encara falten límits efectius per a protegir la ciutadania i, especialment, als menors.
Per a ella, resulta vital establir normes que limiten l’explotació dels usuaris, asseguren la transparència dels sistemes d’IA i fixen restriccions específiques a l’exposició de xiquets i adolescents a continguts i dinàmiques que poden perjudicar el seu desenrotllament.
Erudits digitals i pensament computacional
Oliver proposa impulsar una assignatura transversal de pensament computacional en col·legis i instituts, plantejada com les matemàtiques del segle XXI. Eixa matèria permetria desenrotllar cinc grans àrees de competència. La primera és el pensament algorítmic, que consistix a aprendre a resoldre problemes de manera seqüencial, descomponent-los en parts manejables i dissenyant passos clars per a abordar-los. No es tracta només de programar, sinó de pensar com usar la tecnologia per a oferir solucions concretes.
La segona competència és la programació, el llenguatge de les màquines. Igual que s’aprén anglés perquè és la llengua de la ciència o dels negocis, Oliver defén que la computació ha d’entendre’s com un idioma essencial per a desembolicar-se en l’entorn actual. La tercera se centra en les dades i en el que es pot fer amb ells, perquè constituïxen l’eix del model de negoci de moltes empreses digitals. Recorda que els mètodes predominants d’IA es basen en l’aprenentatge a partir de dades, per la qual cosa resulta fonamental que qualsevol adolescent comprenga el seu valor i les implicacions de compartir-los.
La quarta competència són les xarxes, en un món completament interconnectat on les relacions personals, professionals i econòmiques passen cada vegada més per infraestructures digitals. La quinta és el maquinari, és a dir, conéixer el substrat físic que sosté tota eixa tecnologia, des dels dispositius fins als centres de dades, per a entendre que el núvol també té una base material.
Trajectòria personal i vocació
Mirant al seu propi recorregut, Oliver explica que el seu interés per les matemàtiques i les ciències computacionals té a veure amb el seu caràcter. Des de xicoteta es va sentir atreta pels misteris, els puzles i la resolució de problemes de lògica. Subratlla que a Espanya les matemàtiques continuen sent una de les assignatures que més costen als xiquets i que l’enginyeria informàtica continua apareixent entre les opcions menys triades per les xiquetes, la qual cosa reduïx la diversitat en un àmbit amb enorme influència social.
A les xiquetes que es plantegen el seu futur acadèmic, els traslladaria que poques disciplines resulten tan apassionants com la informàtica i, en particular, la intel·ligència artificial. Destaca el seu caràcter transversal, en poder aplicar-se a pràcticament qualsevol sector i àrea de coneixement. La descriu com una carrera extremadament creativa i vocacional, que es convertix quasi en un mode de vida, perquè obliga a pensar de manera constant i a aprendre coses noves de manera contínua.
Finalment, sobre el llegat que li agradaria deixar a través de la Fundació ELLIS Alacant, esmenta dos grans objectius. D’una banda, fer investigació independent per a identificar les limitacions dels sistemes d’IA, com la violació de la privacitat o la falta de transparència, i proposar solucions que mitiguen el seu impacte social negatiu. Per un altre, crear aplicacions d’intel·ligència artificial orientades al bé social. Entre els projectes en marxa, cita el desenrotllament d’un bot educatiu que fomenta el pensament crític mitjançant el mètode socràtic, basat a formular preguntes fonamentals perquè l’usuari arribe per si mateix a conclusions més sòlides.
