Els sindicats exigixen una proposta real abans de reprendre el diàleg amb Educació
Els sindicats convocants de la vaga indefinida del professorat de l’educació pública no universitària en la Comunitat Valenciana insistixen que només reprendran el diàleg amb la Conselleria d’Educació si reben una proposta real que aborde en conjunt totes les seues reivindicacions i amb marge suficient per a negociar.
Les organitzacions STEPV, CCOO, UGT i CSIF assenyalen que, malgrat els missatges públics de la Conselleria sobre la seua disposició a tornar a la taula, encara no han rebut cap convocatòria oficial. Consideren que les declaracions del secretari autonòmic d’Educació, Daniel Mcevoy, demanant que es detinguen les mobilitzacions per a negociar sense soroll de fons, traslladen a l’opinió pública la idea de voluntat negociadora, però sense acompanyar-se d’ofertes concretes i completes.
Els sindicats remarquen que no desconvocaran la vaga ni la resta de protestes mentres la Generalitat no present sobre la taula una oferta satisfactòria o, almenys, una base de negociació que permeta avançar en les seues demandes. Al seu juí, l’actual situació de conflicte s’ha generat precisament per l’absència de respostes clares a unes peticions que porten temps plantejant i que, segons argumenten, afecten el dia a dia dels centres, de l’alumnat i del professorat.
Reivindicacions i malestar acumulat
Entre les principals reclamacions sindicals està la reducció de les ràtios d’alumnat per aula, una mesura que consideren clau per a millorar l’atenció educativa i rebaixar la pressió sobre el professorat. A això sumen l’exigència de menys burocràcia, ja que denuncien que bona part de la seua jornada es consumix en tràmits administratius que resten temps a la preparació de classes i al seguiment de l’alumnat.
Les organitzacions reclamen també una millora substancial de les infraestructures i de la climatització dels centres, en entendre que les condicions materials dels edificis incidixen de manera directa en l’aprenentatge i en la salut de la comunitat educativa. Subratllen a més la necessitat d’augmentar les plantilles per a repartir millor les càrregues de treball i poder atendre necessitats específiques que ara, asseguren, queden desateses.
Un altre eix de les demandes és dignificar l’ensenyança en valencià, que els sindicats vinculen amb la qualitat del sistema educatiu i amb el respecte als compromisos lingüístics de la Comunitat. A estes peticions se suma la pujada de salaris, una qüestió que situen en el centre del conflicte en recordar que, segons les seues dades, l’actualització retributiva reclamada no s’aplica al professorat des de fa dènou anys.
Des de STEPV s’interpreta que la Conselleria d’Educació està jugant a dilatar la negociació el màxim possible i intenta fer responsables als sindicats de no voler negociar, quan, segons esta organització, és el propi departament qui no deixa de posar obstacles. Per al sindicat, la vaga ha sigut l’instrument que ha aconseguit que l’administració comence a mostrar nerviosisme i parle de presentar algun tipus de proposta, per la qual cosa veuen incoherent que se’ls demane abandonar precisament la ferramenta que ha obert la porta al diàleg.
La primera jornada de vaga, celebrada el dilluns, va tindre un seguiment del 90% del professorat, segons els sindicats, enfront del 50% que reconeix la Conselleria. Més enllà de la disparitat de xifres, les organitzacions destaquen la presència de més de 40.000 persones en les manifestacions convocades en les capitals de província i a Elx, amb unes 20.000 només a la ciutat de València, on es van mesclar docents, famílies i estudiants en defensa de l’educació pública.
Postures de UGT i CCOO
Responsables d’UGT en ensenyança pública sostenen que també volen negociar, però no amb els ulls tancats, i reclamen a Educació que entregue tota la documentació relativa a la seua resposta a les reivindicacions. Defenen que perquè el diàleg siga útil és imprescindible conéixer per escrit les propostes concretes, els terminis i l’abast real de cada compromís.
Des de la Federació d’Ensenyança de CCOO s’afirma que la vaga indefinida no és un capritx, sinó un crit de desesperació del professorat per la sobrecàrrega emocional i laboral que arrossega des de fa temps. Assenyalen que les aules massificades, la burocràcia creixent i la falta de recursos generen un desgast continu que va més enllà d’una simple discrepància salarial i que explica la contundència de la resposta als carrers.
En paral·lel, CCOO critica que Educació intente fer veure que existix una voluntat clara de negociació quan, al seu juí, no s’han presentat encara propostes concretes que permeten avançar. Enfront de l’argument de la Conselleria, que defén haver celebrat 29 reunions oficials amb els sindicats des de setembre i assegura que en totes elles s’han tractat tots els temes plantejats, les organitzacions repliquen que la quantitat de trobades no equival a avanços reals si no es traduïxen en ofertes sòlides.
Oferta salarial, resposta i escalada
Els sindicats recorden que la primera proposta econòmica lligada directament a les seues reivindicacions va arribar dijous passat, quan la Conselleria va plantejar una pujada salarial progressiva de 75 euros bruts al mes, repartida en tres anys a partir de l’1 de gener de 2027, amb increments d’uns 25 euros al mes cada any. Consideren esta oferta irrisòria i molt allunyada de les necessitats actuals, no sols per la quantia, sinó pel calendari, que retarda qualsevol millora efectiva diversos cursos.
Per a CSIF, la resposta massiva de la comunitat educativa a les mobilitzacions demostra que existix un problema molt greu en l’educació pública valenciana, que podria haver-se evitat si al setembre s’haguera presentat una proposta raonable de partida. Des d’este sindicat sostenen que una oferta inicial amb contingut suficient hauria permés obrir un procés negociador gradual i evitar l’escalada de tensió que ha desembocat en una vaga indefinida.
Segona jornada d’atur i accions al territori
La segona jornada d’atur indefinit, este dimarts, s’ha orientat a reforçar la informació i la visibilitat del conflicte en el territori. En diferents municipis i barris s’han organitzat marxes informatives, s’han col·locat cartells reivindicatius i s’han llegit manifestos en defensa de l’educació pública i de les condicions laborals del professorat.
A la vesprada, l’activitat es trasllada als centres educatius, on estan previstes assemblees obertes, activitats lúdiques i tancaments amb la intenció de mantindre la mobilització i al mateix temps involucrar a més famílies i estudiants en el debat sobre el futur del sistema educatiu valencià.
