Extremadura i la Comunitat Valenciana, les regions amb la bretxa salarial més gran per als docents
Extremadura i la Comunitat Valenciana s’han convertit en les dos regions on més s’amplia la bretxa salarial dels docents respecte als seus homòlegs d’altres comunitats autònomes. Segons un informe d’UGT Servicis Públics, la distància retributiva creix de manera gradual a causa de la negativa dels seus governs autonòmics a tancar acords de millora salarial, en contrast amb territoris com Astúries i Catalunya, que sí han impulsat increments i han millorat la posició del seu professorat.
L’informe Retribucions salarials del professorat. Comparativa amb els països de l’entorn, elaborat per UGT Servicis Públics, analitza la situació dels salaris docents a Espanya i la seua comparació amb altres països europeus i de l’OCDE. El document subratlla que, encara que la càrrega de treball i les exigències professionals augmenten, les retribucions no avancen al mateix ritme, la qual cosa es traduïx en una pèrdua de poder adquisitiu respecte als docents de l’entorn europeu.
L’organització sindical advertix que als docents se’ls exigix cada dia més responsabilitats, major formació i una adaptació constant a noves metodologies, però els seus salaris no reflectixen este increment d’exigència. Segons l’anàlisi, esta bretxa no sols s’observa entre comunitats autònomes, sinó també en comparar als professors espanyols amb la mitjana de la Unió Europea i de l’OCDE, on els sous inicials i les progressions salarials resulten més favorables.
Pressió salarial i competència del sector privat
UGT recorda que l’educació pública no pot sostindre’s únicament en la vocació del professorat. El sindicat alerta que les condicions retributives i de desenrotllament professional que oferix el sector privat resulten en molts casos més avantatjoses, la qual cosa pot generar una fuga de talent i dificultar l’atracció de nous docents a l’ensenyança pública. Aquesta situació es produïx malgrat l’existència d’acords generals que preveuen increments salarials del 27,48 per cent per al període 2018-2028, dissenyats per a compensar les retallades prèvies i l’impacte de la conjuntura econòmica internacional.
Fins i tot amb eixos acords de pujada, l’informe assenyala que el professorat espanyol progressa en termes percentuals amb major lentitud que els seus homòlegs d’altres països de l’entorn. Els docents necessiten més anys de servici per a aconseguir els trams retributius superiors, la qual cosa retarda el moment en el qual poden gaudir dels salaris més alts de la seua carrera professional.
Segons les dades arreplegades, l’increment salarial acumulat després de 10 anys d’experiència docent és inferior al 9 per cent. Amb 15 anys de trajectòria, la millora a penes arriba al 16 per cent, i només al final de la carrera s’aconseguix un increment global del 43 per cent. Això implica que bona part de la vida laboral del professorat transcorre amb augments molt continguts, mentres l’exigència formativa i la responsabilitat educativa creixen de manera constant.
L’informe també destaca que els docents espanyols necessiten 39 anys de cotització per a poder accedir a les retribucions màximes. En la pràctica, això significa que molts professionals aconseguixen l’edat de jubilació sense haver arribat al tram salarial més alt, la qual cosa limita la seua capacitat de recuperació del poder adquisitiu perdut al llarg de la carrera.
En comparació amb altres països europeus, els mestres de Primària i el professorat de Secundària a Espanya tenen un salari inicial solo superior al de França, Itàlia i Portugal. No obstant això, els ingressos màxims que poden aconseguir al final de la seua trajectòria professional resulten inferiors als que perceben els seus col·legues d’eixos mateixos països, amb l’única excepció d’Itàlia. Este desavantatge acumula efectes al llarg dels anys, ja que la progressió salarial queda per darrere de l’evolució en altres sistemes educatius.
El document apunta que a Espanya el salari mig brut anual del professorat ronda els 33.900 euros, enfront d’una mitjana pròxima als 60.000 euros a l’entorn de referència. La diferència, que pràcticament duplica la retribució mitjana espanyola, reflectix la dificultat per a competir en condicions d’igualtat en la captació i retenció de professionals qualificats.
Diferències internes entre comunitats
A pesar que el professorat pertany a un cos estatal, UGT subratlla que les comunitats autònomes introduïxen diferències significatives a l’hora d’aplicar retribucions bàsiques i complements salarials. Estes desigualtats resulten especialment visibles en conceptes vinculats a la formació permanent i a la promoció professional, on l’esforç i els requisits exigits al docent són similars, però la compensació econòmica varia de manera notable segons el territori.
L’informe detalla que el complement mensual per formació i promoció oscil·la entre els 471 euros que percep el professorat a Extremadura i els 729 euros que reben els docents a Catalunya, a pesar que s’exigixen els mateixos requisits per a obtindre’l. Esta forqueta retributiva, superior als 250 euros mensuals, reflectix l’amplitud de la bretxa interna i condiciona tant la motivació com les decisions de mobilitat del professorat.
Com a exemple d’estes diferències, UGT exposa el cas d’un docent amb 15 anys d’experiència a Astúries, comunitat que ha firmat acords de millora salarial. Si este professional es trasllada a Extremadura perd els 514,60 euros mensuals del complement de carrera docent i, a més, deixa de percebre 56,70 euros mensuals en concepte de sexennis. En total, el minvament aconseguix els 571,30 euros cada mes, una xifra que té un impacte directe en l’economia familiar i en la valoració d’un possible canvi de destí.
Les divergències augmenten encara més quan el trasllat es realitza des de Ceuta, Melilla o Balears, territoris on les retribucions complementàries estan més elevades. En el cas de Balears, a més, s’exigix l’acreditació de l’habilitació lingüística, la qual cosa implica un requisit afegit per a poder accedir a eixos llocs, però també una major compensació econòmica. Estes condicions provoquen que el professorat s’ho pense dos vegades abans de canviar de comunitat, especialment si el moviment suposa una pèrdua salarial considerable.
Al final de la carrera docent, les diferències retributives mensuals poden superar els 1.500 euros respecte al salari que s’obté a Ceuta i Melilla. A Balears el desfasament se situa entorn dels 578 euros, mentres que a Astúries ronda els 559 euros al mes. Estes quantitats, consolidades en la fase final de la vida laboral, tenen un efecte directe no sols sobre el sou en actiu, sinó també sobre la futura pensió de jubilació, en influir en la base de cotització acumulada.
Davant este mapa desigual, el sindicat reclama una major convergència en les retribucions bàsiques i complementàries entre comunitats autònomes. UGT sosté que una harmonització a l’alça afavoriria la mobilitat voluntària del professorat i garantiria una compensació més justa per la seua labor en tot el territori. L’organització insistix que el sistema educatiu no pot funcionar, en les seues paraules, amb 17 velocitats ni permetre que les condicions econòmiques depenguen del codi postal del docent.
El sindicat considera inajornable recuperar el poder adquisitiu perdut en els últims anys. Per a això, planteja la restauració del 100 per cent de l’import de les pagues extraordinàries retallades al maig de 2010, a més d’una retribució adequada per als diferents acompliments docents. Amb estes mesures, UGT aspira a acostar els salaris del professorat als d’altres treballadors de la mateixa escala laboral en diferents sectors, reduint així la bretxa interna i externa que afecta hui la professió docent a Espanya.
