El València Basket afronta este divendres un repte mayusculo: alçar l’Eurolliga en el mateix curs en el qual debuta en una Final a Quatre, el format que decidix cada temporada al millor equip del bàsquet europeu i que rares vegades corona a un recien arribat.
El conjunt dirigit per Pedro Martinez es medira en semifinals al Reial Madrid, un dels clasicos de la competicion i amb àmplia experiència en esta mena de cites. Per l’altra part del quadre, en la fase final que es disputara a Atenes (Grècia), Olympiacos i Fenerbahce lluitaren pel segon bitllet per al partit decisiu.
Un format exigent i amb poca recompensa per als debutants
L’Eurolliga nacio en l’anus 2000 com una escision de la competicion continental que organitzava des de cap a decadas la FIBA, en un moviment que transforme el mapa del bàsquet europeu de clubs. Dos temporades mes vesprada, en 2002, el torneig estrene el format de Final a Quatre, concentrant en un mateix cap de setmana les semifinals i la final en una unica seu.
En aquella primera edicion amb el nou sistema, tots els participants eren debutants en una Final a Quatre: Panathinaikos, Maccabi Tel Aviv, Benetton Treviso i Kinder Bolonya. El conjunt grec es convirtio en el primer campeon i, al mateix temps, en el primer equip capaç de guanyar el titule en la seua estrena en esta fase decisiva.
Un anus despues, en 2003, Siena, CSKA Moscu i Barcelona van disputar per primera vegada una Final a Quatre, acompanando al Benetton, que repetia presència. En eixa ocasion va ser el club blaugrana qui es porte el trofeu, convirtiend-se en el segon i ultime equip que conquiste l’Eurolliga en la seua primera aparicion en la fase final.
Des de llavors, al llarg de mes de dos decadas, la història no ha sigut amable amb els debutants. En estos 23 anus han irromput en la Final a Quatre altres dotze equips i cap ha aconseguit proclamar-se campeon a la primera. La barrera de les semifinals i l’experiència acumulada pels grans clasicos han pesat mes que la ilusion dels recien arribats.
Només tres equips van aconseguir trencar parcialment eixa tendència i aconseguir la final en el seu debut en la fase decisiva. En 2004, el Fortitudo Bolonya supere les semifinals en la seua primera participacion; en 2005 repitio la hazana el Baskonia; i l’ultime a fer-ho va ser el Anadolu Efes en 2025, que complete el reduït grup de clubs que van aconseguir el partit pel titule en la seua primera presència en la Final a Quatre.
En el costat oposat apareix una llista mes llarga d’equips que es van quedar en la riba en la seua estrena. Des de 2004 van caure en semifinals en la seua primera participacion l’Unicaja (2006), el Olympiacos (2009), el Partizan (2010), el Reial Madrid (2011), el Fenerbahce (2015), el Lokomotiv Kuban (2016), el Zalgiris Kaunas (2018), l’Armani Milan i el Monaco (2023), ultime debutant abans de la irrupcion del València Basket.
El club taronja se suma ara a esta exclusiva relacion d’equips que aconseguixen la fase final de l’Eurolliga per primera vegada, amb la possibilitat de firmar una gesta quasi unica: guanyar el titule en el seu debut, alguna cosa que només esta a l’abast dels qui són capaços d’imposar-se a la presion, a la inexperiència en este escenari i a rivals adobats en la maxima competicion continental.
