El València Basket afrontarà des d’este divendres la Final Four de l’Eurolliga a Atenes
El València Basket afrontarà des d’este divendres la Final Four de l’Eurolliga a Atenes, una cita que representa un autèntic somni per a l’entitat. L’equip arriba impulsat per una identitat de joc molt recognoscible, construïda durant tota la temporada per Pedro Martínez, i amb la sensació de no tindre res a perdre a l’ésser el conjunt de menor pressupost entre els quatre aspirants.
L’esquadra taronja ha aconseguit instal·lar un estil atractiu, basat en el ritme alt, el protagonisme del tir exterior i el domini del rebot en les dos canastres. Eixe segell li ha permés competir de tu a tu contra plantilles teòricament superiors en inversió i experiència europea, i presentar-se en la fase final sense el pes de l’obligació que sí que acompanya a altres candidats al títol.
Una plantilla curta d’efectius reals
Encara que el club ha desplaçat a Atenes a setze jugadors, només tretze tenen opcions reals de participar en el torneig. La baixa de Xabi López-Arostegui es considera segura, ja que porta mesos fora de la dinàmica de partit per problemes musculars que li han impedit reaparéixer amb continuïtat.
A eixa absència quasi confirmada se suma la situació de Josep Puerto, que va patir un fort esquinç en el turmell esquerre en la tercera trobada dels quarts de final davant el Panathinaikos. La seua presència en la Final Four és molt dubtosa i condiciona la rotació exterior, obligant el cos tècnic a recalcular rols i minuts en una cita en la qual cada detall físic pot resultar decisiu.
En el cas del jove base granadí Álvaro Cárdenas, que es va incorporar recentment després de la seua cessió en el Peristeri, la limitació és administrativa: no està inscrit en la competició, de manera que el seu viatge té més valor d’experiència i d’integració en la dinàmica del grup que d’aportació immediata en la pista.
Amb este escenari, Pedro Martínez haurà de realitzar en cada partit un descarte tècnic entre els jugadors disponibles. Atenent a com s’ha gestionat la plantilla durant la temporada, l’exterior Isaac Nogués i el pivot Yankuba Avenc partixen com a principals candidats a quedar-se fora de l’acta en funció de les necessitats tàctiques de cada trobada.
La segona etapa de Pedro Martínez i l’evolució del model
El tècnic català viu la seua segona campanya en esta segona etapa al capdavant de la banqueta valenciana, després d’haver guiat al club en 2017 al seu únic títol de Lliga Endesa. Des del seu retorn, ha insistit en una filosofia de joc ràpid, amb un volum elevat de llançaments de tres punts i una atenció constant al rebot com a base per a sostindre eixe ritme sense desordenar-se.
L’evolució de diversos jugadors que ja formaven part de l’equip en la temporada 2024-25 ha sigut clau per a consolidar este model. Noms com Jean Montero, Sergio De Larrea, Papi Badio, el propi Port, Jaime Pradilla o Nate Reuvers han fet un pas avant en responsabilitat i rendiment, assumint major protagonisme en atac i millorant la seua aportació defensiva.
A eixa millora interna s’ha sumat l’impacte d’incorporacions com Kameron Taylor, Omari Moore i Braxton Key, que han afegit físic, punts i versatilitat a la rotació. Sobre eixe nucli, les figures de Darius Thompson i Matt Costello aporten l’experiència necessària en moments de màxima exigència, aportant calma i lectura de joc en finals atapeïts.
Supercopa, Roig Arena i el precedent del 0-2
El resultat de tot este treball ha sigut un brillant segon lloc en la fase regular de l’Eurolliga. Pedro Martínez ha assenyalat en més d’una ocasió que este rendiment s’explica per l’esforç i el lliurament del grup, però també per un punt d’inconsciència competitiva. En el seu moment va arribar a afirmar que els seus jugadors estaven bojos perquè creien que podien guanyar a qualsevol, una mescla d’ambició i desprejuicio que ha marcat la temporada.
El curs ja ha deixat un primer gran premi amb la conquesta de la Supercopa, l’estrena exitosa del Roig Arena com a nova casa de l’equip i la sensació que l’afició s’identifica amb l’estil de joc. La comunió entre graderia i pista es va fer especialment visible en la sèrie de quarts de final davant el Panathinaikos, en la qual el València Basket va aconseguir remuntar un 0-2 en contra, alguna cosa que només s’havia vist una vegada abans en la història de l’Eurolliga.
Eixe precedent ha reforçat la moral del vestuari i ha il·lusionat als seguidors, que veuen a l’equip capaç de sobreposar-se a escenaris molt adversos. Ara, més d’un miler d’aficionats taronjas acompanyaran al conjunt a Atenes, convertint la Final Four en una festa compartida entre club i afició malgrat la dificultat del repte.
Sense etiqueta de favorit, amb la idea de deixar empremta
El València Basket viatja sense la pressió d’un favorit, però amb la determinació de tornar a desafiar els pronòstics. L’entitat ja sap el que és sorprendre en grans cites: en 1998 es va convertir en el primer club a guanyar una Copa del Rei en l’edició del seu debut, una gesta que ningú ha tornat a repetir. Amb eixe record com a inspiració, l’equip es prepara per a una nova oportunitat de deixar empremta a Europa.
