Eder Sarabia va valorar com un altre exitazo espectacular la permanència de l’Elx en LaLiga EA Sports, certificada amb l’empat a domicili enfront del Girona (1-1), i va subratllar que aquests han sigut dos anys meravellosos tant per l’ascens com per la salvació aconseguida esta temporada.
El tècnic va insistir que la permanència és molt merescuda i va recordar que l’equip va fer un pas avant descomunal després de la derrota en la jornada 28 enfront del Reial Madrid (4-1). A partir d’eixe colp, el vestuari va reaccionar sumant moltíssims punts en totes les finals, com va definir els últims partits en els quals el marge d’error era mínim. Eixe canvi de dinàmica, segons es desprén de les seues paraules, va ser clau perquè l’equip passara de mirar cap avall en la classificació a assegurar la seua continuïtat entre els millors.
Sarabia va explicar que el grup tenia un desig enorme de quedar-se en Primera i que eixe objectiu comú s’ha notat en la manera de competir. Va assenyalar que l’equip ha donat la cara en escenaris exigents, ha demostrat moltes versions de joc segons ho demanaven els rivals i els contextos de partit, i ha crescut molt en molts aspectes tàctics i emocionals. D’eixa evolució es deriva una plantilla més madura, capaç de manejar millor la pressió i d’adaptar-se a diferents plantejaments per a protegir l’avantatge o buscar la remuntada.
Partit patit en Montilivi
L’entrenador va reconéixer que va patir en Montilivi pel que hi havia en joc i per la igualtat del marcador, conscient que qualsevol detall podia canviar el desenllaç de la temporada. No obstant això, va matisar que, més enllà del tret al travesser de Thomas Lemar, el Girona no va gaudir d’ocasions molt clares. Amb eixa lectura, va destacar el treball defensiu dels seus futbolistes i la capacitat de l’equip per a mantindre’s sòlid en els moments de major aclaparament.
Sarabia va considerar que l’Elx va estar molt bé en la primera part, amb molta personalitat amb la pilota, manejant els temps i mostrant seguretat en l’eixida des de darrere. Eixa actitud va permetre a l’equip assentar-se en el partit, minimitzar les pèrdues perilloses i atacar amb criteri. Ja en la segona mitat, l’equip va entendre que havia de replegar-se més per a protegir el resultat, assumint que l’empenyiment del rival obligava a ajuntar línies i a reduir riscos.
En eixa fase final, va admetre que a l’Elx li va faltar una miqueta de precisió per a sentenciar en algun contraatac. Així i tot, el conjunt il·licità va saber llegir el context: va prioritzar la solidesa defensiva i va acceptar que assegurar el punt era suficient per a certificar l’objectiu, fins i tot renunciant a tindre tanta possessió com en l’inici.
Més enllà del partit, Sarabia va definir a l’Elx com un equip amb molta ànima i va ressaltar el paper de la ciutat, increïblement bolcada i increïblement agraïda amb l’esforç del grup. Va subratllar la presència de moltíssima joventut que cada vegada va més a l’estadi, la qual cosa, al seu juí, demostra que s’està generant un sentiment meravellós al voltant del club. Eixa connexió entre afició i vestuari reforça la idea d’un projecte que té molt recorregut i que pretén consolidar-se en Primera a partir de la base construïda en estos dos anys d’ascens i permanència.
