L’arribada d’Iñigo Pérez a la banqueta del Villarreal per a les pròximes tres temporades consolida la històrica aposta del club groguet pels entrenadors espanyols, ja que en les 26 campanyes que el conjunt castellonenc ha militat en Primera divisió només un tècnic estranger, el xilé Manuel Pellegrini, ha dirigit l’equip.
El tècnic basc encadena així una línia iniciada en el primer ascens a l’elit en la temporada 1998-1999, quan el Villarreal es va estrenar a Primera. Des d’aleshores, 16 dels 17 entrenadors que han ocupat el banquill groguet han sigut espanyols, un fet que convertix el club en un cas particular dins del futbol estatal, on és habitual vore més presència de tècnics forans.
Història d’una banqueta eminentment espanyola
El primer responsable de conduir el Villarreal en la seua aventura a la màxima categoria va ser José Antonio Irulegui, que va assumir el repte en aquella temporada 98-99. Amb ell es va iniciar una etapa de consolidació en l’elit que, amb el pas dels anys, ha convertit el club en un habitual de Primera i de les competicions europees.
Després d’Irulegui van passar pel banquill noms com Víctor Muñoz, Benito Floro i Francisco García ‘Paquito’, que van anar donant continuïtat al projecte. La seqüència, tanmateix, es va vore alterada en 2004 amb l’arribada de Manuel Pellegrini, fins ara l’únic entrenador estranger en la història del Villarreal a Primera.
Una etapa clau amb Pellegrini
El preparador xilé va marcar una època molt recordada per l’afició. Sota la seua direcció, l’equip va aconseguir un subcampionat de Lliga i va disputar una semifinal de la Lliga de Campions, fites que durant anys es van considerar el sostre esportiu del club. Aquella etapa va situar de manera definitiva el Villarreal en el mapa futbolístic europeu.
Eixos registres, no obstant això, van ser superats fa només unes campanyes quan el club va conquistar el seu primer títol oficial: la Liga de Europa de 2021, un assoliment que va reforçar el prestigi internacional de l’entitat i que encara forma part del record recent de l’afició grogueta. Sobre aquella fita i altres moments clau de la trajectòria del club es pot aprofundir en la secció d’esports de València Diari, accessible a través de l’enllaç /esports.
Marcelino, l’entrenador amb més partits
En la classificació d’entrenadors amb més partits dirigits al Villarreal encapçala el rànquing Marcelino García Toral, que va superar la barrera dels 200 en les dos etapes que va passar al front de l’equip: entre 2013 i 2016 i, posteriorment, entre 2023 i 2026. La seua continuïtat en dos períodes diferents reflectix la confiança que el club ha depositat en la seua manera de treballar.
Manuel Pellegrini, per la seua banda, va arribar als 190 partits oficials amb el Villarreal, una xifra que el manté en el grup reduït de tècnics que han deixat una empremta profunda en l’evolució esportiva de l’entitat de la Plana.
Podi històric i llista d’entrenadors en l’era Primera
El podi històric de la banqueta el completa Javier Calleja, amb 102 partits en Primera divisió, que també va viure dos etapes en el càrrec: la primera entre 2017 i 2018, i la segona de 2019 a 2020. El seu retorn demostrà la connexió que mantenia amb el vestidor i la confiança dels dirigents en la seua proposta futbolística.
La llista d’entrenadors del Villarreal en l’era Primera la completen Ernesto Valverde, Juan Carlos Garrido, Jose Molina, Miguel Ángel Lotina, Fran Escribá, Luis García Plaza, Unai Emery, Quique Setién, José Rojo ‘Pacheta’ i Miguel Ángel Tena, que va exercir d’interí durant un partit. Tots ells han contribuït, amb etapes més curtes o més llargues, a consolidar el projecte esportiu groguet.
Continuïtat amb Iñigo Pérez
Amb la designació d’Iñigo Pérez, el club manté, per tant, una línia continuista basada en la confiança en el tècnic espanyol i en un coneixement profund de LaLiga. La trajectòria estadística de la competició i els seus registres històrics, disponibles en la web oficial de LaLiga (https://www.laliga.com), permeten contextualitzar el pes del Villarreal en la màxima categoria al llarg d’estes 26 temporades.
En definitiva, la gestió esportiva del club reforça la seua identitat grogueta amb una aposta sostinguda pels entrenadors locals, tot mantenint referents històrics que han marcat etapes decisives en la història de l’entitat.
