La falta de personal i de suport psicològic en residències de majors colpeja més les nits i els festius

Una enquesta de l Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) sobre residències de majors ha detectat una falta important de personal i de suport psicològic en estos centres a Espanya, sobretot durant la nit i en festius o caps de setmana, fet que segons els familiars afecta directament la qualitat de l atenció i la salut dels residents.

Per a elaborar l enquesta, l OCU ha preguntat a una mostra representativa de familiars pròxims als residents sobre el seu grau de satisfacció amb els servicis. Segons les respostes, les residències privades obtenen una valoració lleugerament més alta, amb 69 punts sobre 100. Les concertades es queden en 67 punts i les públiques arriben a 65 sobre 100.

Problemes principals detectats per les famílies

La falta de personal durant les nits i els dies festius o caps de setmana apareix com el problema més repetit. Segons els familiars, esta carència es tradueix en menys atenció sobre la salut de la persona ingressada.

A més, denuncien falta d ajuda per a alçar-se, asseure s o menjar, quan hi ha menys treballadors. També assenyalen fallades de seguretat, com menor vigilància, i un augment dels conflictes personals entre residents per falta de supervisió.

Un altre punt preocupant és la falta de suport psicològic. L OCU indica que el 36 % de les persones majors no té accés a un psicòleg ni tan sols una vegada a la setmana. Este dèficit afecta especialment residents amb deteriorament cognitiu, demències o depressió.

Els familiars critiquen igualment el cost afegit dels servicis extra, com podòleg, fisioterapeuta o perruqueria. Segons l enquesta, estos extres sumen una mitjana de 110 euros mensuals a la quota de la residència, cosa que encareix de manera notable la factura final.

Quotes mensuals molt elevades

L estudi també ha analitzat el cost econòmic de les residències. La quota mensual mitjana en centres privats arriba als 2.040 euros.

És quasi el doble que en una residència pública, on la mitjana se situa en 1.188 euros al mes.

En el cas de les residències concertades, el preu mitjà és de 1.689 euros mensuals. Estes xifres situen moltes famílies al límit econòmic i condicionen fortament l elecció del centre.

No obstant això, les residències concertades reben finançament públic per a una part de les places. En estes i en les públiques, la persona usuària paga un percentatge de la seua pensió segons el seu nivell d ingressos, i l Administració assumix la resta.

Segons l enquesta, la mitat de les persones consultades assenyalen que els ingressos regulars del resident no basten per a pagar la quota mensual. Per això han de completar el pagament amb estalvis o amb l ajuda econòmica d altres familiars.

Els familiars expliquen que el preu condiciona clarament la tria de residència. No obstant això, també pesa molt la proximitat al domicili familiar, ja que facilita les visites i el seguiment diari de la persona major.

Distancia, llista d espera i falta de places

L OCU assenyala que la distància mitjana entre la residència i la casa de la família és d uns deu quilòmetres. Per a l organització, esta dada apunta a una mancança de places, sobretot en centres públics.

El temps mitjà d espera per a accedir a una residència pública és d uns 225 dies, més de set mesos. Per a una plaça en una residència concertada, l espera mitjana baixa a 162 dies, però continua sent llarga per a moltes famílies.

Esta situació obliga moltes llars que no poden assumir el cost d una residència privada durant mesos a cuidar directament la persona major dependent a casa. Açò implica atenció pràcticament les 24 hores i una gran càrrega de faena per a la família cuidadora.

Segons el perfil que dibuixa l enquesta, la persona que ingressa en una residència sol tindre 83 anys i ho fa per un problema de salut. En el 53 % dels casos hi ha una discapacitat física. El 43 % presenta deteriorament cognitiu lleu, el 33 % patix demència, el 29 % depressió i el 27 % alzheimer.

L estudi també destaca que, de mitjana, les persones residents que han faltat en el centre ho han fet quasi quatre anys després del seu ingrés. Açò indica estades prolongades i una alta dependència de l assistència residencial.

Millors valoracions a la Comunitat Valenciana

L enquesta també mostra diferències importants entre territoris. Segons l OCU, les millors valoracions de residències es concentren en la Comunitat Valenciana. En canvi, les pitjors notes apareixen en la Comunidad de Madrid.

D acord amb l organització, entre les regions amb millors resultats en satisfacció destaquen la Comunitat Valenciana, Andalusia i Galícia. En estas comunitats, les valoracions superen en set punts les obtingudes per territoris com Madrid i Catalunya.

Davant d estes dades, l OCU demana a les administracions locals i autonòmiques que incrementen l oferta de residències i milloren la planificació de places. A més, reclama més inspeccions per a garantir la qualitat del servici.

Segons l entitat, cal reforçar especialment el control en les comunitats autònomes amb pitjors resultats, Madrid i Catalunya, on la satisfacció dels familiars és significativament menor.

Últimes notícies

Villar defensa que el govern del PP a Alacant ha sigut transparent en el cas de Les Naus

El vicealcalde d'Alacant, Manuel Villar, assegura que el govern del PP ha facilitat tota la informació sobre Les Naus i critica el PSPV-PSOE per l'expedient a una tècnica a Alcoy.

Villar defensa que el govern del PP a Alacant ha sigut transparent amb el cas de Les Naus

El vicealcalde d’Alacant, Manuel Villar, assegura que el govern del PP ha facilitat tota la documentació sobre la promoció de Les Naus i rebutja les crítiques de falta de transparència, comparant la gestió amb el cas obert a l’Ajuntament d’Alcoi.

Villar defensa que l’Ajuntament d’Alacant ha sigut transparent en el cas de Les Naus

El vicealcalde d’Alacant, Manuel Villar, assegura que el govern del PP ha oferit tota la informació en temps real sobre la investigació de les vivendes públiques de Les Naus i retreta a l’esquerra les seues crítiques, comparant el cas amb l’Ajuntament d’Alcoi.

Villar defensa la gestió del PP en Les Naus i nega falta de transparència a Alacant

El vicealcalde d'Alacant, Manuel Villar, ha defensat que el govern del PP està col·laborant i sent transparent en la comissió que investiga possibles irregularitats en l'adjudicació de vivendes públiques de la promoció Les Naus a la Platja de Sant Joan, i ha comparat esta situació amb el cas d'Alcoi.

Villar defensa la transparència del govern del PP en la investigació de Les Naus a la Platja de San Juan

El vicealcalde dAlacant, Manuel Villar (PP), ha assegurat que el govern local està col·laborant amb total transparència en la comissió que investiga possibles irregularitats en lajornament de vivendes públiques de la promoció Les Naus a la Platja de San Juan, i ha comparat aquesta actitud amb el cas dalcoi.

Quatre excaps d’ETA es neguen a declarar pels atemptats de Santa Pola i Madrid

Quatre antics dirigents d’ETA s’han acollit al dret a no declarar davant l’Audiència Nacional per la seua presumpta responsabilitat en l’atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Santa Pola en 2002 i per l’assassinat del tinent coronel Pedro Antonio Blanco en 2000 a Madrid.

Avantatge de pista per al Valencia Basket davant un Joventut sense pressió en les semifinals de la Liga Endesa

Valencia Basket i Asisa Joventut obrin este dimecres al Roig Arena una semifinal de la Liga Endesa marcada per l’avantatge de pista taronja i el paper decisiu de Ricky Rubio. Pedro Martínez avisa del gran moment de forma de la Penya i afirma que l’eliminatòria està al 50%.

El Valencia Basket busca colpejar primer en la semifinal davant un Joventut sense pressió

El Valencia Basket arriba a la semifinal de la Lliga Endesa amb avantatge de pista i el paper de favorit davant un Asisa Joventut sense pressió, impulsat pel gran moment de Ricky Rubio i amb un Pedro Martínez que alerta del potencial verd-i-negre.