La compravenda d’habitatges en la Comunitat Valenciana ha baixat un 11,5 % en el primer trimestre de 2026, fins a 24.744 operacions, en un context en què el conjunt d’Espanya també ha registrat un descens del 11,2 %, fins a 163.322 operacions, la xifra més baixa en este període des de 2024.
Segons les dades del Ministeri de Vivienda y Agenda Urbana, entre gener i març de 2026 s’han formalitzat a Espanya 159.317 compravendes d’habitatge lliure. Esta xifra suposa un descens del 11 % respecte del mateix període de l’any anterior.
Caiguda generalitzada en la compravenda d’habitatge
En canvi, les operacions d’habitatge protegit han tingut una caiguda encara més acusada. En el primer trimestre s’han tancat 4.005 compravendes d’este tipus, un 20,4 % menys en termes interanuals.
Este comportament reflectix un mercat en el qual la reducció d’operacions afecta tant el segment de protecció com el de lliure, amb un retrocés especialment intens en el cas de l’habitatge protegit.
Habitatge lliure: més descens en obra nova
Per règim d’habitatge lliure, la segona mà continua concentrant la major part de les transaccions. En el primer trimestre s’han comptabilitzat 146.292 compravendes d’habitatge usat, un 10,9 % menys que un any abans.
Les compravendes d’obra nova han presentat una caiguda més intensa en el conjunt d’Espanya. Entre gener i març s’han tancat 13.025 operacions d’habitatge nou, un 12,2 % menys en comparació interanual.
Ritme de canvi i condicionants del mercat
Este retrocés arriba després d’un 2025 en què el mercat havia avançat amb força. Aquell any la compravenda d’habitatge va créixer un 5 %, fins a 752.098 operacions, la xifra anual més alta des de 2007, en plena bombolla immobiliària.
Tot i això, el ritme de creixement ja es va anar moderant durant 2025. Les dades mostren que les pujades es van reduir trimestre a trimestre, fins a acabar l’últim tram de l’any amb l’augment més baix del conjunt de l’exercici.
Fort descens respecte del trimestre anterior
Si es compara el primer trimestre de 2026 amb el quart de 2025, la frenada és encara més clara. La compravenda d’habitatges ha baixat un 18,4 % en taxa intertrimestral.
Entre octubre i desembre de 2025 es van registrar 200.250 compravendes en el mercat residencial espanyol. La diferència amb les 163.322 operacions d’este inici d’any mostra un canvi de ritme significatiu.
Caiguda per tipus d’habitatge
En el cas de les vivendes lliures, la caiguda intertrimestral ha sigut del 17,8 %. Per la seua banda, les operacions d’habitatge protegit s’han desplomat un 35,9 % respecte dels tres mesos anteriors.
La segona mà també ha acusat el canvi de cicle a curt termini. Les compravendes d’habitatge lliure de segona mà han baixat un 16,3 % en el primer trimestre en comparació amb el quart de 2025.
Impacte més intens en obra nova
Pel que fa a l’obra nova lliure, el descens intertrimestral ha sigut encara més intens. Les vendes d’estos habitatges han retrocedit un 32 % en relació amb el final de l’any passat.
Segons el Ministeri de Vivienda y Agenda Urbana, el mercat continua patint un dèficit estructural d’oferta. Esta manca d’habitatges disponibles seguix pressionant els preus a l’alça i complica l’accés a la vivenda per a una gran part de la població, especialment per a jóvens i persones amb menys recursos.
Nivells actuals en comparació amb la bombolla
La sèrie històrica d’esta estadística del Ministeri s’inicia en 2004. Des d’aleshores, el volum trimestral més alt de compravendes es va registrar en el segon trimestre de 2006, en ple boom immobiliari, amb 251.649 operacions.
La diferència amb les dades actuals és notable. Entre gener i març de 2026 s’han tancat 88.327 operacions menys que en aquell màxim, la qual cosa deixa el nivell actual un 35 % per davall del rècord històric.
Mínims i referència de la sèrie
En l’altre extrem, el mínim de la sèrie es va produir en l’inici de 2013, després de l’esclat de la bombolla immobiliària. En aquell primer trimestre es van registrar només 54.835 compravendes d’habitatge.
D’esta manera, les 163.322 operacions del primer trimestre de 2026 pràcticament triplequen aquella xifra mínima. El Ministeri de Vivienda obté estes dades a partir de la informació que remet trimestralment l’Agencia Notarial de Certificación.
Caiguda generalitzada en totes les autonomies
Entre gener i març de 2026 la reducció de les compravendes s’ha estès a totes les comunitats autònomes. Els descensos afecten tant els grans mercats com territoris amb menys volum d’operacions.
Entre les autonomies amb més activitat, la Comunitat de Madrid ha registrat una caiguda del 13,7 % interanual, fins a 18.865 compravendes en el primer trimestre.
Focus en comunitats: Madrid, Andalusia i Catalunya
Andalusia també ha viscut un descens notable en este període. En el seu cas, les operacions han baixat un 13,2 %, fins a sumar 31.162 compravendes d’habitatge.
En Catalunya, el retrocés ha sigut una mica més moderat en termes relatius. Allí, la compravenda d’habitatges ha baixat un 7,8 % respecte d’un any abans, fins a les 26.107 operacions.
La Comunitat Valenciana: descens del 11,5 %
En el cas de la Comunitat Valenciana, el descens de l’11,5 % i les 24.744 operacions la situen entre els grans mercats autonòmics amb una caiguda d’intensitat similar a la mitjana espanyola, en un context marcat per la poca oferta disponible i per la pressió creixent sobre els preus de l’habitatge.
Esta evolució reflectix la tendència general del conjunt del país, amb una menor capacitat de resposta del mercat davant la demanda i una incidència destacada sobre les condicions d’accés a la vivenda.
