L’Associación Jóvenes Agricultores (Asaja) d’Alacant ha alertat que l’escassetat de mà d’obra al camp s’ha convertit en un problema estructural que ja està posant en risc la collita de diversos cultius esta campanya a la província, amb casos com el del níspero, que ha tancat la temporada amb un 10 % de la producció sense collir per falta de jornalers.
Segons ha assenyalat l’entitat agrària, no es tracta d’una situació puntual d’este any ni d’un episodi aïllat. Asaja ha remarcat que la falta de mà d’obra especialitzada porta anys agreujant-se i ha obligat molts llauradors a planificar les seues explotacions en funció dels treballadors disponibles i no de les oportunitats que oferix el mercat en cada campanya.
Carència generalitzada de treballadors
L’organització ha insistit que hi ha una carència generalitzada de treballadors per al camp alacantí. Esta falta de garanties per a cobrir la collita ha provocat abandonaments de parcel·les i que alguns productors es plantegen reduir superfície o canviar de cultius per evitar perdre fruita en l’arbre.
El president d’Asaja Alacant, José Vicente Andreu, ha resumit el problema amb contundència. Segons ha indicat, ‘el problema ja no és produir ni vendre, sinó trobar persones disposades a treballar en el camp’. Andreu ha recalcat que els agricultors han fet esforços per adaptar-se al mercat, però que la falta de mans per a collir limita qualsevol possibilitat de creixement.
Ordenar els fluxos migratoris i delegar en les autonomies
En un comunicat, Asaja Alacant ha defensat que cal posar un èmfasi especial en l’ordenació dels fluxos migratoris com una via clau per millorar l’oferta laboral al camp. L’entitat planteja que el Govern central delegue competències d’Estrangeria en les comunitats autònomes per evitar situacions de bloqueig i saturació administratives que, al seu juí, dificulten que molts temporers puguen treballar en les campanyes agràries.
Segons l’organització, una gestió més pròxima d’estos permisos facilitaria que els treballadors estrangers pogueren accedir en temps i forma a les collites. Això ajudaria a assegurar la recollida en moments crítics, quan qualsevol retard pot implicar que la fruita es perda per excés de maduració.
Nísperos de qualitat que s’han quedat en l’arbre
Un exemple clar de l’impacte d’esta falta de jornalers s’ha vist en la campanya del níspero a Callosa d’en Sarrià (Alacant), un dels municipis de referència en este cultiu. Segons ha estimat el productor Rafael Gregori, al voltant del 10 % de la collita s’ha quedat sense collir per no disposar de prou temporers.
Gregori ha explicat que ‘enguany hem treballat amb deu persones’, quan en 2025 ‘érem setze’. El productor ha detallat que hi havia fruita de qualitat i també demanda suficient en el mercat, però no han aconseguit trobar més treballadors. A més, ha lamentat que fins i tot les cooperatives amb major capacitat econòmica estan tenint problemes per completar les seues plantilles.
En paraules seues, ‘tant de bo poguera pagar més, però si l’agricultor no rep millors preus pel seu producte, no pot assumir més costos’. Gregori ha indicat que la rendibilitat de la producció està molt ajustada i que qualsevol increment salarial que no vaja acompanyat d’un millor preu en origen es convertix en un obstacle afegit.
Desincentiu per als treballadors majors de 52 anys
Per la seua banda, José Antonio Cazorla, productor de raïm de taula a Novelda (Alacant), ha denunciat una situació que considera especialment injusta per als treballadors majors de 52 anys. Segons ha explicat, moltes persones rebutgen incorporar-se a les campanyes agrícoles perquè cotitzar en el règim agrari els supose una pèrdua econòmica respecte a altres cotitzacions.
Cazorla ha detallat que ‘hi ha treballadors que perdrien al voltant de 400 euros si passen a treballar en agricultura’. Després, estes persones necessiten tornar a cotitzar durant un any en el règim general per recuperar la seua situació anterior. ‘Al final preferixen no vindre al camp’, ha concretat el productor, que veu en esta normativa un desincentiu clar.
Adaptar la normativa laboral a la realitat agrària
Davant d’este escenari, Asaja Alacant ha defensat que ‘este tipus de situacions evidencien la necessitat d’adaptar la normativa laboral a la realitat de les campanyes agrícoles’. L’organització considera que la regulació actual no té en compte suficientment la temporalitat i les particularitats dels treballs de collita.
Segons l’entitat, ‘no té sentit que existisquen mecanismes que penalitzen a qui vol treballar temporalment en el camp, quan precisament falten treballadors per arreplegar les collites’. Asaja ha assenyalat que els agricultors coincidixen que el problema no respon només al cost laboral, sinó també a traves administratives i a una regulació que dificulta compatibilitzar prestacions i faena agrària.
L’organització ha recordat que moltes explotacions depenen de treballadors que busquen complementar els seus ingressos durant uns mesos de l’any. ‘Abans venien persones que volien uns diners extres. Ara les exigències administratives i laborals són les mateixes que per a un treball anual i molta gent renuncia perquè li perjudica en les subvencions’, han assenyalat fonts de l’entitat.
A més, el productor de breves a Elx Roque Bru ha reclamat una reducció de la càrrega burocràtica que suporten les explotacions. Segons ha indicat, l’excés de tràmits administratius resta temps a la gestió del camp i desincentiva tant agricultors com possibles treballadors.
Risc per als cultius que depenen de la collita manual
Asaja Alacant ha qualificat la situació de preocupant, especialment en aquells cultius que depenen d’una collita manual especialitzada, com és el cas del níspero, el raïm de taula o altres fruiters de la província. En estos cultius, la mà d’obra experimentada és clau per garantir que la fruita arribe al mercat amb qualitat i en el moment adequat.
Per este motiu, l’organització agrària ha sol·licitat a les administracions mesures urgents per facilitar la contractació temporal agrària, compatibilitzar determinades prestacions socials amb el treball estacional al camp i reduir els obstacles burocràtics que dificulten la incorporació de treballadors a les campanyes.
El secretari tècnic d’Asaja Alacant, Ramón Espinosa, ha sintetitzat la preocupació del sector recordant l’impacte econòmic que tenen estos cultius en les comarques alacantines. ‘Estem parlant de cultius que generen ocupació, riquesa i activitat econòmica en les nostres comarques. No podem permetre que es quede fruita en els arbres o que la collita es perda perquè falten mans per arreplegar-la’, ha manifestat.
Segons Asaja, si no s’actua prompte, més productors podrien reduir superfície, abandonar finques o renunciar a determinats cultius que requerixen molta mà d’obra. Açò afectaria també altres sectors vinculats, com el transport, la comercialització o els servicis associats a l’activitat agrària a la província d’Alacant.
