Creu Roja Espanyola ha assegurat que respondre amb fermesa a la desinformació en catàstrofes com la DANA d’octubre de 2024 a la Comunitat Valenciana no ha posat en risc la seua neutralitat ni la seua independència, i ha defensat que la protecció davant la informació danyosa forma ja part essencial del treball humanitari.
Durant la presentació de l’Informe Mundial de Desastres 2026, centrat enguany en la denominada informació danyosa, l’organització ha analitzat els atacs que va patir arran d’aquell episodi de pluges extremes a la Comunitat Valenciana, alimentats per continguts erronis o directament inventats que es van difondre sobretot en xarxes socials.
La major campanya de desinformació
María del Mar Pageo, presidenta de Creu Roja Espanyola, ha qualificat aquella DANA com ‘el major atac de desinformación’ de la història d’Espanya, per l’abast i la intensitat de les falsedats que es van difondre sobre l’entitat mentre treballava en la resposta a l’emergència.
Pageo ha remarcat, no obstant això, que la societat va reaccionar amb un suport econòmic sense precedents. Segons ha assenyalat, la resposta ciutadana es va traduir en ‘la mayor recaudación de fondos de origen privado para una emergencia’, la qual cosa, al seu juí, evidència el grau de confiança que continua generant l’organització.
‘El mayor ataque fue respondido con el mayor apoyo. La confianza es clave’, ha resumit la presidenta, que ha destacat que eixa confiança ha permés mantindre i reforçar els programes d’ajuda a les persones afectades per la DANA.
Creu Roja, objecte d’atacs
María Trénor, directora de Comunicació de Creu Roja Espanyola, ha recordat que, enmig d’aquella emergència, ‘Cruz Roja se convirtió en noticia no solo por nuestro trabajo, sino también por ser objeto de ataques’. Segons ha explicat, l’organització va haver d’afegir a la seua faena habitual ‘la línea de defensa en redes’.
Eixa nova línia de treball va consistir a detectar ràpidament les falsedats que corrien en canals digitals i a desmentir-les amb informació contrastada, mentres continuaven les labors d’atenció humanitària sobre el terreny.
Trénor ha insistit que ‘la neutralidad y la independencia son herramientas de trabajo, no una teoría’, i ha remarcat que funcionen com a ‘principios fundamentales’ que guiden cada decisió en crisis com la de la DANA.
En este sentit, ha subratllat que ‘responder firmemente, si hay que hacerlo, a la desinformación no nos va a sacar nunca de la neutralidad y la independencia’. Per a ella, estos principis tampoc impliquen ‘tibieza’, sinó que obliguen a actuar amb rigor i transparència davant qualsevol atac.
Entre les acusacions que va rebre l’entitat durant aquells dies, Trénor ha recordat especialment la que els atribuïa ‘robar farolas en Paiporta’, un exemple de com la desinformació pot centrar-se en fets concrets per a desacreditar la tasca humanitària en plena emergència.
Incorporar la lluita contra la informació danyosa
Les reflexions de la direcció de Creu Roja han arribat després de presentar l’Informe Mundial de Desastres 2026, que porta per títol ‘Verdad, confianza y acción humanitaria en la era de la desinformación’ i posa el focus en els riscos que comporta la informació danyosa per a les organitzacions humanitàries i per a les persones afectades per crisis.
María Ángeles Cacereño, coordinadora general de Creu Roja Espanyola, ha defés que la protecció davant este tipus de continguts ‘debe incorporarse a los estándares de trabajo’ de totes les organitzacions humanitàries, i no quedar com una actuació puntual davant casos concrets.
Segons Cacereño, la informació danyosa ‘ha llegado para quedarse y es transversal, nos afecta a todos’, per la qual cosa considera necessari que el personal i els voluntaris adquirisquen ferramentes per a identificar estes dinàmiques i respondre-hi sense abandonar la neutralitat que exigix l’acció humanitària.
Així, Creu Roja planteja que la lluita contra la desinformació siga un element habitual en la gestió de futures emergències, especialment en contextos com el de la Comunitat Valenciana, on la DANA de 2024 ja ha mostrat l’impacte que poden tindre les mentires virals en la percepció de la faena humanitària i en la confiança social cap a les institucions d’ajuda.
