El Museu de Belles Arts de València ha obert al públic l’exposició ‘Antonio Palomino y la noche barroca’, la primera mostra monogràfica dedicada al pintor i teòric del Barroc Acisclo Antonio Palomino de Castro y Velasco (1655-1726), organitzada amb motiu del tercer centenari de la seua mort.
La proposta recorre la trajectòria artística i intel·lectual de Palomino a través de quatre seccions. Cada apartat se centra en un aspecte clau de la seua producció i permet entendre per què es considera una de les grans figures del Barroc espanyol.
Quatre blocs per entendre Palomino
L’exposició analitza, en primer lloc, la relació de Palomino amb la Monarquia espanyola. Este vincle va afavorir importants encàrrecs i el va situar en cercles de poder on la pintura tenia també una funció representativa i política.
Un altre bloc se centra en la seua visió de la pintura com a art religiós. Palomino va entendre la imatge com una ferramenta de devoció i de transmissió de missatges teològics, molt present en els seus grans programes decoratius per a temples.
La mostra dedica també un espai destacat a la seua abundant producció mural. Estes pintures, sovint en sostres i cúpules, obliguen el visitant a imaginar-les en el seu emplaçament original i expliquen el caràcter espectacular i escenogràfic del Barroc.
Finalment, una quarta secció explica la influència del tractat ‘El museo pictórico y escala óptica’, una de les obres fonamentals de la teoria artística espanyola. El recorregut mostra com este text ha marcat la manera d’entendre l’art dels segles XVI i XVII.
Vincles estrets amb València
El recorregut recorda també la forta relació de Palomino amb València. L’artista va treballar a la ciutat entre 1697 i 1705 en espais emblemàtics com la iglesia de los Santos Juanes, la Basílica de la Virgen de los Desamparados i la catedral de València.
En estos edificis va deixar una empremta decisiva en el patrimoni barroc valencià, sobretot mitjançant grans pintures murals i decoracions al fresc. La mostra ajuda el públic a connectar les obres exposades amb estos llocs que hui encara es poden visitar.
La exposició estarà oberta fins al 20 de setembre i busca recuperar per al gran públic la figura d’un dels grans creadors del Barroc espanyol. L’objectiu és posar en valor tant la seua obra pictòrica com el seu llegat com a pensador de l’art.
La mostra, comissariada per José Riello, professor de la Universidad Autónoma de Madrid, reuneix un total de seixanta-cinc peces. S’hi combinen pintures, dibuixos, estampes, producció literària i teoria pictòrica, totes procedents de vint museus i institucions espanyoles.
Presentació institucional i missatge cultural
L’exposició s’ha presentat oficialment amb la participació de la secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, el director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel, i el mateix comissari, José Riello.
Durant l’acte, Marta Alonso ha subratllat que ‘esta cuidada exposició no sols commemora el llegat de l’insigne pintor i tratadista barroc en terres valencianes, sinó que també reafirma el ferm compromís institucional de la Generalitat amb la recuperació científica, la protecció activa i la difusió internacional de les obres mestres que definixen la nostra profunda identitat cultural’.
Per la seua part, José Riello ha recordat que ‘el fet que la major part de l’obra pictòrica de Palomino es concentre en sostres i voltes, i no en museus, ha complicat la seua fortuna crítica, però la seua qualitat fa que estiga a l’altura dels millors del seu temps’.
El comissari ha afegit també que ‘com a escriure i teòric, el llegat de Palomino és encara més sòlid, i a ell devem bona part del que encara continuem pensant sobre l’art espanyol dels segles XVI i XVII’.
Un artista clau del Barroc espanyol
Antonio Palomino (1655-1726) ha sigut un dels pintors espanyols i un dels teòrics de la pintura més rellevants entre els segles XVII i XVIII. La seua sòlida formació intel·lectual el va distingir de la major part dels seus col·legues artistes.
Va ser quasi contemporani de Velázquez i va morir vint anys abans del naixement de Goya. Al llarg de la seua vida va viure el canvi de la dinastia dels Àustries a la dels Borbons i el pas lent de l’Antic Règim cap a les primeres llums d’una Il·lustració que, com recorda el text de la mostra, no va arribar a desenvolupar-se plenament a Espanya.
També va presenciar els últims estertors de la teologia com a saber central davant l’avanç imparable de la ciència moderna. La seua obra reflectix este moment de transició, tant en els temes com en l’enfocament intel·lectual.
Palomino va ser, a més, un dels artífexs espanyols que més temps i esforç ha dedicat a la pintura mural. Probablement va aprendre esta especialitat amb Juan Carreño de Miranda (1614-1685) i Claudio Coello (1642-1693), i després la va perfeccionar amb Luca Giordano (1634-1705) a la seua arribada a Espanya.
La mostra del Museu de Belles Arts de València oferix, així, una oportunitat singular per aproximar-se a tota esta complexitat. El visitant pot vore reunides en un mateix espai les facetes de Palomino com a pintor, muralista, escriptor i teòric, i entendre millor el pes del seu llegat en la història de l’art espanyol.
