La compravenda de vivendes per part d’estrangers ha registrat un augment del 31 % a la Comunitat Valenciana entre abril i juny de 2026, mentres el conjunt del mercat immobiliari espanyol ha encadenat el seu segon trimestre consecutiu de caigudes en nombre d’operacions.
En este període s’han tancat a Espanya 167.934 compravendes de vivenda, un 5,7 % menys que entre gener i març. Esta xifra és la més baixa dels últims set trimestres, cosa que confirma una desacceleració sostinguda de l’activitat.
Si es compara amb el mateix trimestre de 2025, la caiguda és del 2,3 %. Per tant, es manté una tendència a la baixa tant en termes trimestrals com interanuals.
La vivenda nova és la que més ha patit este refredament. Entre abril i juny s’han signat 34.919 operacions, un 11,5 % menys. En canvi, la vivenda usada ha sumat 133.015 compravendes, una baixada del 4 % respecte als tres mesos anteriors.
En quinze comunitats autònomes i trenta-quatre províncies s’han registrat descensos trimestrals. Açò indica que el fenomen és generalitzat i no es limita a zones concretes.
Augment de la demanda estrangera
En contrast amb la caiguda global de compravendes, la demanda estrangera de vivenda ha crescut tant en pes com en nombre absolut d’operacions durant el segon trimestre.
Les compres de vivenda per part de compradors internacionals han arribat al 16 % del total, la cota més alta registrada fins ara. Açò suposa més de 26.800 operacions en només tres mesos.
D’eixes operacions, el 57,4 % corresponen a ciutadans de la Unió Europea i el 16,7 % a compradors de la resta d’Europa. Per nacionalitats, destaquen els britànics, que representen el 7 % de totes les compres de vivenda per estrangers.
Molt a prop se situen els neerlandesos, amb un 6,9 %, i els alemanys, amb un 6,1 %. Estes xifres confirmen el pes d’Europa occidental com a principal origen dels compradors.
Totes les comunitats autònomes han registrat increments en el pes de la compra estrangera sobre el total de vivendes venudes. El percentatge ha superat el 30 % en dos territoris: Balears, amb un 32,3 %, i la Comunitat Valenciana, amb un 31 %.
Això situa la Comunitat Valenciana entre les destinacions més demandades pels inversors i residents internacionals, tant per a ús vacacional com per a residència habitual.
Preus de la vivenda en màxims històrics
Mentres el nombre d’operacions disminuïx, el preu mitjà de la vivenda continua a l’alça i ha tornat a marcar un màxim històric.
En el conjunt d’Espanya, el preu mitjà ha pujat un 2,4 % en termes trimestrals. En comparació amb el mateix període de 2025, l’increment és del 9,2 %, fins a una mitjana de 2.487 euros per metre quadrat.
En el segment de vivenda usada, el preu mitjà arriba als 2.448 euros per metre quadrat, també en màxim històric. En este cas s’ha produït una pujada trimestral del 3,5 %.
En canvi, la vivenda nova ha trencat momentàniament esta tendència alcista. El preu mitjà ha baixat el 0,7 % i se situa en 2.636 euros per metre quadrat.
Per comunitats autònomes, els preus mitjans més elevats es registren a Madrid, amb 4.477 euros per metre quadrat, i Balears, amb 4.311 euros. Els seguixen el País Basc, amb 3.616 euros, Canàries, amb 3.052 euros, i Catalunya, amb 2.995 euros per metre quadrat.
Si es mira ciutat per ciutat, les capitals de província més cares són San Sebastián, amb 6.420 euros per metre quadrat, seguida de Madrid, amb 5.534 euros, i Barcelona, amb 5.045 euros. Palma arriba als 4.291 euros per metre quadrat i Bilbao als 3.764 euros.
Descens de les hipoteques i deute en màxims
El refredament en el nombre de compravendes també es reflectix en el mercat hipotecari, encara que la quantia mitjana dels préstecs continua creixent.
Entre abril i juny s’han constituït 129.240 hipoteques sobre vivenda, un 3,3 % menys que en el trimestre anterior. Estes hipoteques representen el 77 % de totes les compravendes tancades en el període.
En els últims dotze mesos, fins a final de juny, s’han registrat 518.726 hipoteques sobre vivenda. Açò suposa un increment acumulat del 9 %.
L’endeutament hipotecari mitjà per vivenda ha augmentat un 2,3 % i ha arribat als 176.453 euros. Es tracta d’un nou màxim històric, després de nou trimestres seguits de pujades.
Este increment de l’import mitjà implica que, encara que es tanquen menys operacions, el finançament associat a cada compra és més elevat. Això s’explica pel repunt sostingut dels preus, especialment en determinades zones urbanes i turístiques molt demandades per compradors nacionals i estrangers.
