L’incendi forestal declarat el passat mes de juliol a la Vall d’Uixó, a la província de Castelló, ha afectat de ple espais de gran valor ecològic integrats en la Red Natura 2000 i dins del Parc Natural de la Serra d’Espadà, un dels principals enclavaments forestals de la Comunitat Valenciana, segons ha informat l’entitat conservacionista SEO/BirdLife.
Segons dades de l’organització, el foc ha calcinat un poc més de 9.500 hectàrees i ha tingut un perímetre de 89 quilòmetres. Esta extensió ha afectat directament la ZEC i la ZEPA Sierra de Espadán, l’IBA Sierra de Espadán i prop de 3.750 hectàrees del Parc Natural de la Serra d’Espadà, aproximadament el 12 % de la superfície total d’este espai protegit.
SEO/BirdLife assenyala que l’incendi no es va iniciar en el cor del parc natural. No obstant això, la seua evolució ha acabat afectant sectors de gran interés ecològic, per la maduresa dels seus ecosistemes forestals i la presència d’hàbitats singulars.
Hàbitats i espècies greument afectats
Entre els hàbitats afectats hi ha pinedes madures de pi carrasquer, formacions de matollar i maquia mediterrània. També s’han vist afectats, encara que en menor mesura, alcornocars, que constituïxen un dels elements més singulars i valuosos de la Serra d’Espadà.
Dins del perímetre de l’incendi es troben les microrreserves de flora Penya del Castell i Penyalba. En estes zones apareixen diversos hàbitats d’interés, com pasturatges mediterranis, pinedes mediterrànies endèmiques i comunitats rupícoles sobre roques silícies i calcàries, segons ha detallat l’organització.
SEO/BirdLife adverteix que la pèrdua de coberta vegetal en una superfície tan extensa augmentarà el risc d’erosió, sobretot en les zones amb major pendent. A més, pot comprometre la capacitat de regeneració natural en àrees on la severitat del foc haja sigut especialment elevada.
La zona afectada inclou la ZEPA Sierra de Espadán, declarada per la importància de les seues poblacions d’aus rapinyaires. Podrien haver-se vist afectades espècies com el duc, la culebrera europea, el falcó pelegrí, l’esparver comú i el xoriguer comú.
A més de les rapinyaires, l’incendi ha afectat l’hàbitat de nombroses espècies forestals i de matollar mediterrani. SEO/BirdLife cita, entre altres, el herrerillo capuchino, l’agateador comú, el gaig, la tallarola capnegre, la tallarola capnegra, el merla comú, el pit-roig o el pinsà comú. També s’han vist afectades espècies associades a mosaics agroforestals i clars forestals, com la perdiu roja, l’abellerol europeu, l’alcaudó comú i la tórtora europea.
Impacte en plena època reproductora
L’organització recorda que l’incendi s’ha produït en plena època de reproducció i de dependència juvenil per a moltes d’estes espècies. Per este motiu, considera probable que s’haja produït mortalitat directa d’exemplars joves i la pèrdua de zones d’alimentació que són fonamentals per a l’èxit reproductor de la temporada.
SEO/BirdLife insistix que els impactes d’un gran incendi forestal no acaben quan s’extingixen les flames. La recuperació ecològica d’un espai tan extens requerirà anys de seguiment i actuacions contínues basades en criteris científics.
Entre les prioritats, l’entitat assenyala la necessitat d’avaluar la severitat real de l’incendi i el seu impacte sobre els hàbitats protegits. També reclama identificar possibles afeccions a espècies amenaçades i evitar mesures de restauració agressives que puguen dificultar la regeneració natural dels ecosistemes mediterranis.
A més, SEO/BirdLife considera fonamental previndre processos erosius i la degradació posterior del sòl en tot l’àmbit afectat. En paral·lel, demana reforçar el seguiment de la biodiversitat en les zones cremades durant els pròxims anys.
Finalment, l’organització reclama impulsar una gestió forestal preventiva que fomente paisatges més resilients davant incendis de gran magnitud. Segons subratlla, la planificació prèvia i la gestió adequada del mosaic forestal i agroforestal són claus per reduir el risc i minimitzar els danys ecològics en futurs episodis de foc.
