Un estudi internacional liderat per la Universitat Politècnica de València (UPV) ha conclòs que les estadístiques policiales sobre violència contra les dones són essencials, però no reflectixen tota la realitat. La investigació ha detectat zones de risc que queden fora dels registres oficials i defensa combinar dades institucionals amb informació de la ciutadania i de les xarxes socials.
Segons la UPV, el treball s’ha centrat en tres ciutats molt diferents: València, Toluca (Mèxic) i Dublín (Irlanda). L’equip ha comparat dades policials amb mapes col·laboratius elaborats per la població i publicacions en la xarxa social X, analitzant també diferents moments del dia i de la setmana.
La investigadora Ana Belén Anquela, del Departament d’Enginyeria Cartogràfica, Geodèsia i Fotogrametria de la UPV i primera autora de l’estudi, ha remarcat el paper clau d’esta combinació de fonts. Segons ha assenyalat, ‘combinar dades oficials amb informació aportada per la ciutadania i xarxes socials permet identificar espais on les dones se senten insegures encara que quasi no existisquen denúncies’.
El treball, publicat en la revista científica ‘Cities’, posa el focus en com perceben les dones la seguretat en l’espai públic. No es limita a comptar delictes denunciats, sinó que incorpora la vivència quotidiana de les dones en carrers, parcs i altres espais urbans.
La importància de la percepció ciutadana
L’estudi subratlla que les estadístiques policials continuen sent una peça fonamental, però resulten insuficients si es vol entendre la seguretat des del punt de vista de les dones. Per això, defensa donar més pes a la percepció ciutadana.
‘Les dades policials són imprescindibles, però per si soles no permeten comprendre com experimenten les dones la seguretat en l’espai públic. Incorporar la percepció ciutadana ajuda a detectar problemes que d’una altra manera romandrien ocults’, ha explicat Eloina Coll, també investigadora del Departament d’Enginyeria Cartogràfica, Geodèsia i Fotogrametria de la UPV i coautora del treball.
En esta línia, la recerca destaca el valor de la denominada ciència ciutadana, que implica directament la població en la generació de dades. Els mapes participatius, on les dones indiquen els llocs en què se senten insegures, han oferit resultats especialment consistents en les tres ciutats estudiades.
Les xarxes socials, i en concret la plataforma X, també aporten informació útil sobre situacions de violència o d’inseguretat. No obstant això, els resultats varien segons l’ús que es fa d’estes plataformes en cada context i ciutat, per la qual cosa els investigadors advertixen que cal interpretar estes dades amb cautela.
Una visió més completa per a millorar les polítiques públiques
El també investigador de la UPV i coautor de l’estudi, Ángel Martín, ha resumit així el principal avanç de la recerca: ‘Combinar diferents fonts d’informació proporciona una visió molt més completa de la violència en els espais urbans i pot ajudar a dissenyar polítiques públiques més eficaces per a previndre-la’.
Segons detalla l’equip, creuar registres policials amb mapes participatius i publicacions en xarxes permet identificar patrons espacials que no apareixen en les estadístiques tradicionals. Per exemple, carrers o zones d’oci amb una sensació d’inseguretat recurrent, encara que no acumulen un gran nombre de denúncies.
En l’estudi ha participat també Sandra Hernández Zetina, investigadora de la Universidad Autónoma del Estado de México i doctoranda en Enginyeria Geomàtica en la UPV. Hernández ha explicat que ‘este treball forma part de la meua investigació doctoral i mostra com la Enginyeria Geomàtica pot transformar les experiències quotidianes de les dones en coneixement territorial útil per a comprendre la seguretat urbana’.
La investigadora ha assenyalat que l’objectiu va més enllà de generar dades aïllades. Segons ha apuntat, es tracta de convertir eixes experiències en evidència mesurable que permeta identificar patrons espacials, reforçar la intel·ligència territorial i aportar elements per a una governança urbana més sensible a les realitats que viuen les dones en l’espai públic.
Amb esta aproximació, l’estudi defensa que ajuntaments i administracions disposen d’eines més precises per a decidir on actuar. Així, poden prioritzar intervencions urbanes, millorar la il·luminació, reforçar la presència de serveis o redissenyar espais on les dones declaren sentir-se especialment vulnerables.
Els resultats obtinguts en València, Toluca i Dublín mostren que esta metodologia és aplicable en contextos molt diversos. Segons els autors, la clau està a no limitar-se a les xifres oficials i a escoltar de manera sistemàtica el que la ciutadania, i especialment les dones, ja estan assenyalant sobre la seua pròpia seguretat.
