Gran part del conegut com a Tresor de Villena ha sigut robat esta matinada del Museu de Villena (MUVI), a la província d’Alacant. Es tracta d’un conjunt excepcional d’orfebreria prehistòrica europea, datat cap a l’any 1000 abans de Crist, en plena Edat del Bronze, i descobert en 1963 dins d’una gran gerra enterrada.
El tresor el va descobrir l’arqueòleg José María Soler i el seu equip en desembre de 1963. El conjunt original està format per 59 objectes, quasi tots d’or, que algú va guardar en una gran vasija de ceràmica enterrada al llit d’una rambla del terme municipal de Villena.
Entre les peces destaquen 11 escudelles d’or, 28 braçalets d’or i dos recipients o botelles del mateix metall. També inclou tres recipients de plata, diversos objectes que combinen ferro i or, peces d’ambre amb or i un braçalet completament de ferro.
Un descobriment casual en una obra
L’hallazgo va ser tan important com casual. En octubre de 1963, un treballador, Francisco García Arnedo, va trobar el primer braçalet entre la terra arreplegada de la Rambla del Panadero, a la serralada del Morrón, al terme de Villena.
Eixa terra s’havia transportat fins a una obra del carrer Ferriz. Allí, entre el muntó de material, van vore una peça metàl·lica circular. En un primer moment, però, pensaven que podia tractar-se d’una part del motor d’un camió.
El capatàs de l’obra, Ángel Tomás, va decidir deixar el braçalet exposat per si algú el reclamava. Estava convençut que era un simple coixinet de camió extraviat i esperava que el propietari el buscara.
La sort va canviar el destí de la peça quan, davant els dubtes, van consultar el joier local Carlos Miguel Esquembre. Ell, al seu torn, va recórrer a l’opinió experta de José María Soler, que des de 1957 dirigia el Museu Arqueològic Municipal de Villena.
Les sospites de Soler van ser immediates i el van portar a impulsar excavacions a la Rambla del Panadero. Després de diversos dies de treball de camp, el 1 de desembre de 1963 el seu equip va localitzar la vasija enterrada amb les 59 peces de metall preciós.
Així va eixir a la llum el que els especialistes consideren el descobriment arqueològic més important de l’Edat del Bronze a Europa. El conjunt quasi arriba als 10 quilos de pes, sumant l’or, la plata, el ferro i l’ambre que el componen.
Del museu de Soler al MUVI actual
José María Soler (1905-1996) va dedicar tota la seua vida a estudiar i protegir la història i el patrimoni de Villena. Ho va fer mitjançant excavacions arqueològiques i nombroses investigacions sobre la zona.
El descobriment del Tresor de Villena i d’altres conjunts arqueològics va ser clau perquè el Ministeri de Cultura creara oficialment, en 1967, el Museu Arqueològic José María Soler. Este centre custodiava el tresor i difonia la importància del jaciment.
Amb els anys, el museu es va ampliar. En incorporar el conjunt de peces etnològiques arreplegades per l’enginyer agrònom Jerónimo Ferriz (1931-2000), l’espai es va transformar en l’actual Museu de Villena (MUVI).
A partir d’eixe moment, el MUVI ha exposat el tresor com una de les seues peces estrella. El conjunt s’ha convertit en un referent per a l’arqueologia europea i en un símbol identitari per a la ciutat.
Valor econòmic i valor patrimonial
El valor del Tresor de Villena no és només històric o científic. També té una dimensió econòmica notable, com evidencien algunes operacions en el mercat d’art.
En maig de 2013 es va subhastar a Londres un braçalet d’or massís, d’una antiguitat pròxima als 3.000 anys. Els experts el consideraven similar als braçalets que formen part del tresor.
Aquella peça es va vendre per més de 600.000 euros a la casa de subhastes Christie’s. La dada il·lustra fins a quin punt este tipus d’objectes desperten interés col·leccionista i mostren un valor de mercat elevat.
El robatori d’ara suposa, per tant, una pèrdua molt greu per al patrimoni de Villena i per al conjunt de la Comunitat Valenciana. Les peces sostretes formen part d’un conjunt únic, irreemplaçable, que ajuda a entendre la riquesa cultural de l’Edat del Bronze a la Mediterrània occidental.
