Trenta anys després del primer títol de la sèrie, l’escriptora Alicia Giménez Bartlett ha tornat a les llibreries amb ‘Bajo el cielo infernal’. En esta nova novel·la, recupera la corrosiva inspectora Petra Delicado, un personatge amb el qual assegura que se sent molt còmoda i que continua sent molt important per a ella.
En una trobada amb mitjans, ha advertit, això sí, que la saga té també un límit creatiu. Segons ha ironitzat, ‘quan veja que s’està repetint massa, que les idees no em venen o que jo mateixa em canse, enviaré la pecadora al convent, a un on fa molt de fred, a Salamanca o a Toledo, que patisca’.
Amb el mateix to bromista, ha afegit que ‘això és un clàssic molt espanyol, acabar en un convent, encara que espere que la deixen beure whisky, perquè si no, ho passarà fatal’. Amb estes paraules, deixa clar que encara veu recorregut al personatge, però no descarta donar-li un final radical si perd frescor.
Un personatge que li ha donat molt
Malgrat estes advertències, Giménez Bartlett ha recalcat que Petra Delicado, protagonista ja d’una quinzena de títols, li ha donat molt. Ho ha fet tant per les traduccions internacionals com per les adaptacions televisives, tant a Espanya com a Itàlia, que han consolidat una àmplia base de lectors, amb més de dos milions de persones arreu del món.
L’autora ha explicat que la connexió amb el públic és molt intensa. ‘Quan t’escriu gent sobre ella o quan altres et veuen i t’expliquen que els ha salvat la vida, perquè estaven malament en un hospital i gràcies a les seues històries s’han rigut, són coses que calen en l’escriptor’, ha admés.
En ‘Bajo el cielo infernal’, publicada per Destino, Petra Delicado i el seu inseparable subinspector Fermín Garzón han d’investigar l’assassinat d’un jesuïta, Lorenzo Santos. El religiós apareix mort en plena via pública, amb deu punyalades, al barri barceloní de la Mina.
En esta investigació, toparan amb la institució eclesiàstica, un àmbit en què, segons apunta la novel·la, moltes coses queden de portes cap a dins. A més, Petra es mostra més borde que en altres històries i travessa un mal moment personal, després d’haver quedat vídua de Marcos i estar inundada de ràbia.
L’escriptora, que també va enviudar fa tres anys i no amaga que ha traslladat part de la seua tristesa al personatge, ha remarcat que s’ho ha passat molt bé creant este nou artefacte literari. Tot i això, ha reconegut que ha dissenyat una trama complexa, ‘una de les més complicades‘ que ha fet com a autora.
Segons ha precisat, ‘és una novel·la que m’ha agradat fer, en la qual l’església catòlica com a institució no ix molt ben parada pel seu silenci, per la dificultat de saber una veritat d’allí dins’. Considera que la dificultat d’accedir a la veritat és un dels motors de la trama.
Giménez Bartlett ha establit un paral·lelisme amb una altra institució, la Policia. A parer seu, es tracta d’entes jeràrquics i ‘a vegades és difícil entrar en el seu interior perquè expliquen la veritat, encara que és cert que l’església catòlica porta 2.000 anys dreta i sap molt bé el que fa’.
Sobre la Policia Nacional, ha apuntat que és una institució més recent i que ‘últimament s’obri un poc més’. Esta comparació li servix per mostrar, dins de la ficció, els límits i opacitats de determinats poders.
La Mina, un barri estigmatitzat
Un altre dels protagonistes destacats de la novel·la és el barri de la Mina, pròxim a Barcelona i sovint considerat un dels més conflictius d’Espanya. En el llibre, però, l’autora acaba reivindicant-lo i matisant la seua fama.
Segons ha explicat, el text subratlla que ‘no és el Bronx, on et poden assassinar en una cantonada‘. Per a Giménez Bartlett, en este barri estigmatitzat hi ha famílies treballadores i emigrants que fa molts anys que estan establits.
En la novel·la, la totalitat de la gent de la Mina que apareix oferix el seu testimoni per deixar clar que no tothom és delinqüent. ‘És un barri molt especial, però hi ha molta gent que viu conforme a les lleis, em pareix important dir-ho’, ha insistit.
L’humor i la incorrecció política com a senya
Encara que en les seues històries apareixen situacions dures i Petra Delicado també plora i ho passa malament, la creadora de la sèrie defensa el paper de l’humor. Nascuda a la Manxa i resident ara a Vinaròs, a la província de Castelló, afirma que li encanta escriure els diàlegs dels seus personatges i ‘no ser políticament correcta’.
Sobre esta qüestió, ha comentat: ‘Hui dius que un colom et molesta i una societat colombòfila ja s’ha ofés. Calma, tu, que és una novel·la, que no estic parlant d’un discurs per a presentar-me a les eleccions. És a dir, per a mi, l’humor és bàsic i ser un poc impertinent també’.
Eixe to s’aprecia en passatges com la reflexió de Garzón, que no dubta a dir que en una pròxima vida voldrà ser capellà. Argumenta que ‘tenen faena tota la vida, et donen una instrucció, no et quedes a l’atur, quan et fas major et cuiden i quan et mores vas al cel, la qual cosa és cojonudo’.
Durant la presentació, Giménez Bartlett lluïa una camiseta amb la sentència ‘No risk no story’ (Sense risc no hi ha història). Amb eixe lema, ha avançat que ja pensa en noves històries, una d’elles relacionada amb l’etapa en què va ser professora, de la qual guarda un bon record.
La continuïtat de Petra Delicado, per tant, sembla assegurada mentre l’autora senta que encara pot arriscar i evitar la repetició. I, si algun dia arriba el cansament creatiu, té clar el destí final imaginari: un convent fred on la seua inspectora puga expiar, entre humor i whisky, tota una vida de casos.
