Els preus industrials de la Comunitat Valenciana han augmentat un 13,8 % interanual en setembre, sobretot per l’encariment del 46,6 % de l’energia. L’increment valencià ha quedat per davall de la mitjana estatal, que ha arribat al 18,3 %, segons l’índex de preus industrials (IPRI) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
A escala estatal, els preus han registrat en setembre la pujada interanual més elevada en quasi quatre anys. L’avanç ha sigut de 5,1 punts respecte d’agost, principalment per l’alça del 49,8 % de l’energia.
L’energia ha sigut el component amb més pes en l’augment estatal. La seua taxa anual s’ha situat en el 49,8 %, 16,3 punts per damunt de la registrada en agost.
L’alça respon a l’encariment de la producció, el transport i la distribució d’energia elèctrica, en contrast amb el descens de setembre de 2025. També hi ha influït, en menor mesura, la major pujada dels preus del refí de petroli.
Els béns intermedis també han pressionat a l’alça. La seua taxa ha crescut cinc dècimes, fins al 7,5 %, per l’encariment de diversos processos industrials.
Entre estos processos figuren la fabricació de productes per a l’alimentació animal, la forja, l’estampació i l’embotició de metalls, la metal·lúrgia de pols i la fabricació de pasta paperera, paper i cartó. En setembre de l’any passat, estes activitats havien registrat baixades.
Diferències entre sectors i comunitats
La pujada estatal de setembre és la més alta des de novembre de 2022. A més, l’índex acumula set mesos consecutius en terreny positiu, després del mínim de febrer, quan els preus baixaven un 6,9 %.
Sense comptar l’energia, els preus industrials han pujat un 3,6 % interanual, dues dècimes més que en agost. La diferència entre esta taxa i l’IPRI general és de 14,7 punts.
Per branques d’activitat, els majors increments s’han donat en les coqueries i el refí de petroli, amb un 76,2 %, i en el subministrament d’energia elèctrica i gas, amb un 43,5 %.
També han pujat la metal·lúrgia i la fabricació de ferro, acer i ferroaliatges, un 17,3 %; la indústria química, un 12,9 %, i la manufacturera, un 11,6 %. L’única activitat que ha baixat ha sigut la indústria de l’alimentació, amb un descens del 0,2 %.
Els preus industrials han crescut en totes les comunitats autònomes. Les pujades més pronunciades s’han registrat a Canàries, amb un 45,9 %; Astúries, amb un 44,9 %, i les Illes Balears, amb un 40,4 %.
Andalusia ha anotat un 30,3 %; Múrcia i el País Basc, un 22,7 % cadascuna, i Madrid, un 20,3 %. Totes estes taxes han superat la mitjana estatal del 18,3 %.
Les pujades més moderades s’han produït a Extremadura, amb un 6 %; Cantàbria, amb un 8,2 %, i Castella i Lleó, amb un 9,7 %. Catalunya ha registrat un 10,6 % i Aragó, un 11,2 %.
Navarra ha arribat a l’11,7 % i la Comunitat Valenciana, al 13,8 %. La Rioja ha anotat un 15,1 %, Castella-la Manxa, un 17,2 %, i Galícia, un 17,4 %.
En comparació amb agost, els preus industrials estatals han pujat un 4 %. Hi han contribuït l’energia elèctrica, amb un 10,8 %; el refí de petroli, amb un 13,3 %, i la producció i distribució de gas per canonada, amb un 4,4 %.
A la Comunitat Valenciana, a més de l’energia, els béns de consum durador han pujat un 6,3 % interanual. Els béns intermedis han avançat un 4 % i els béns d’equip, un 2,9 %.
Els béns de consum no durador han registrat l’increment més baix entre estos grups, amb un 1,5 %. Així, l’alça valenciana s’ha concentrat especialment en l’energia, mentre que la resta de categories han anotat pujades més contingudes.
