Uns 2,5 milions de persones ocupades a Espanya viuen amb ingressos per davall del llindar de pobresa, segons les dades d’un informe recent. Els experts atribuïxen principalment esta situació a la parcialitat laboral no desitjada, que limita les hores treballades i els ingressos anuals.
EAPN-ES calcula que la pobresa afecta l’11,6 % de les persones ocupades. Oxfam Intermón eleva la proporció al 15,5 % quan incorpora el cost de l’habitatge. Este càlcul situa 770.000 treballadors més per davall del llindar.
El director de Relacions Institucionals de Randstad, Luis Pérez, assenyala que «El fallo fundamental radica en la intensidad del empleo, concretamente en la escasez de horas trabajadas a lo largo del año». Des de CCOO també alerten que la falta de límits a la jornada parcial pot encobrir jornades completes pitjor pagades.
Segons l’enquesta de població activa, uns tres milions de persones treballen a temps parcial a Espanya. Representen el 12,9 % dels 22,8 milions de persones ocupades. Més del 70 % són dones, segons els càlculs de CCOO.
Cristina Torre, adjunta a la Secretaria d’Acció Sindical i Transicions Estratègiques de CCOO, explica que «En España no hay ninguna norma que prohíba que una empresa de 80 trabajadores y trabajadoras tenga el 90 % contratado a tiempo parcial».
A més, les hores complementàries s’avisen amb tres dies d’antelació i es paguen com hores ordinàries. En l’atenció domiciliària, Cristina Torre descriu casos de treballadores «ocupando seis horas de su mañana, cobrando cuatro».
Per a CCOO, el contracte parcial hauria d’exigir una causa. El sindicat també demana consolidar les hores complementàries habituals i ampliar les jornades abans de contractar una altra persona a temps parcial.
Què passa quan el sou no arriba
Instituto Nacional de Estadística (INE) fixa el llindar de pobresa en 12.220 euros nets anuals per a una persona que viu sola. Per a una parella amb dos fills menors de 14 anys, se situa en uns 25.660 euros.
El salari mínim de 2026 és de 1.221 euros bruts en catorze pagues, és a dir, 17.094 euros bruts anuals. A jornada completa supera el llindar individual, però no cobrix el de la parella amb dos fills si és l’únic sou de la llar.
Amb mitja jornada, eixa persona cobraria uns 8.550 euros bruts anuals. La quantitat queda per davall del llindar individual, cosa que mostra l’impacte directe de treballar menys hores.
Cristina Torre, de CCOO, recorda que el salari mínim ha pujat un 66 % des de 2018. Amb una inflació del 4,9 %, defensa que hauria d’augmentar un altre 7 % en 2027, sense compensar ni absorbir els complements salarials.
Espanya és el tercer país de la Unión Europea amb més treballadors pobres. En 2024, la taxa va ser de l’11,2 %, davant del 8,2 % de mitjana comunitària, segons les últimes dades d’Eurostat.
EAPN-ES assenyala que la pobresa laboral continua estancada. La taxa ha baixat dels màxims posteriors a la crisi financera de 2008, quan va arribar al 14,8 %, i a la crisi de la covid, amb un 14,3 %.
Tanmateix, l’informe indica que la reducció no ha anat al mateix ritme que la creació d’ocupació. Per tant, tindre faena no ha garantit per si mateix l’eixida de la pobresa.
Més dificultats per als autònoms
Un de cada cinc autònoms, el 21,7 %, percep ingressos per davall del llindar de pobresa. Entre les persones assalariades, la proporció és del 10,3 %, segons les dades recopilades per Oxfam Intermón.
Antonio Pérez Rodríguez, secretari general de la Confederación Sindical Independiente Fetico, afirma que «Los autónomos son los auténticos supervivientes de un sistema que en nada les acompaña». Confederación Sindical Independiente Fetico té presència en el sector del comerç.
Per territoris, EAPN-ES situa la Comunitat Valenciana en el primer lloc, amb una pobresa laboral del 17,5 %. Andalusia registra un 17,4 %, mentre que Navarra té la taxa més baixa, amb un 5,3 %.
Luis Pérez, de Randstad, atribuïx esta diferència a una bretxa «determinada prioritariamente por la estructura productiva». Les dades mostren una distància notable entre les taxes territorials més altes i la de Navarra.
