Castelló de la Plana és una de les ciutats amb els habitatges més barats en termes relatius, segons un informe de la OCDE publicat dimecres 4 de novembre. L’estudi ha analitzat 23 àrees urbanes d’Espanya i calcula que comprar-hi un habitatge requerix 4,85 anys menys d’ingressos que la mitjana estatal.
La diferència reflectix l’esforç econòmic necessari per a comprar una casa respecte del conjunt del país. En canvi, les àrees de Màlaga i Marbella encapçalen els preus relatius, amb 4,52 anys d’ingressos més que la mitjana.
Palma de Mallorca també supera la mitjana, amb 4,33 anys més. A Madrid, la diferència és de 2,71 anys, i a Barcelona, d’1,59.
Les diferències entre àrees urbanes espanyoles superen els nou anys. A Alemanya, la bretxa arriba als 17 anys entre Múnic i Chemintz. Només Alemanya presenta a Europa una diferència metropolitana de preus més acusada que Espanya.
Diferències entre ciutats i zones rurals
L’informe biennal sobre ciutats i regions assenyala que Espanya té fortes diferències entre les grans àrees urbanes. També en presenta entre els centres urbans, les zones periurbanes i les rurals.
En els països membres de l’OCDE, els preus dels centres urbans superen un 27 % la mitjana nacional. A Espanya, se situen un 25 % per damunt.
En canvi, els habitatges de les zones periurbanes espanyoles estan un 23 % per davall de la mitjana. En el conjunt de l’OCDE, la diferència és del 15 %.
A les àrees rurals d’Espanya, els preus queden un 39 % per davall de la mitjana estatal. En els països de l’OCDE, la diferència rural és del 34 %.
La disponibilitat d’habitatges també varia segons el territori. En general, el percentatge d’habitatges desocupats és 2,9 punts percentuals inferior a la mitjana nacional als centres urbans.
A les zones periurbanes dels països de l’OCDE, és 0,2 punts percentuals inferior. A les rurals, en canvi, és 4,6 punts percentuals superior.
A Espanya, la diferència rural puja a 14,6 punts percentuals per damunt de la mitjana. El concepte inclou habitatges que no són residència habitual, com els d’ús estacional o les segones residències.
Les zones periurbanes espanyoles també superen la mitjana en habitatges desocupats, amb 4,68 punts percentuals més. Als centres urbans, el percentatge és huit punts inferior.
Els autors indiquen que els mercats amb més pressió entre oferta i demanda tenen menys habitatges buits. L’informe també apunta que la població es concentra cada vegada més en regions metropolitanes, on es reunixen el coneixement i la innovació.
Segons l’estudi, la pressió residencial dificulta l’accés dels treballadors a les oportunitats metropolitanes. També limita l’expansió de les empreses que hi operen.
