El PSPV-PSOE ha guanyat les eleccions autonòmiques en la Comunitat Valenciana i Ximo Puig podrà tornar a presidir la Generalitat per segona legislatura consecutiva amb una reedició del Pacte del Botànic, en la qual sumaria els seus 27 diputats als 17 de Compromís i els 8 de Unides Podem-EU.
El PP, que havia guanyat totes les eleccions celebrades en la Comunitat Valenciana des de 1993, passa a ser la segona força després d’aconseguir 19 diputats (12 menys que en 2015), mentre que Ciudadanos puja de 13 a 18 escons, sobrepassant a Compromís, i Vox irromp en Les Corts amb 10 parlamentaris.
D’aquesta forma, els partits de l’esquerra sumen 52 dels 99 escons que conformen Les Corts Valencianes (3 menys dels 55 d’aquesta legislatura), mentre que la suma de PP, Vox i Ciudadanos llança un resultat de 47 escons, enfront dels 44 que tenien PP i Ciudadanos.
Els socialistes, que van guanyar per última vegada unes eleccions en la Comunitat Valenciana en 1991, se situen 28 anys després com a primera força, després de millorar els seus resultats de 2015 -els pitjors de la seua història, però que li van permetre governar amb un pacte de l’esquerra- i passar de 23 a 27 escons i d’un suport del 20,28% al 24,03%, amb el 90,50% de l’escrutini.
La decisió de Puig d’avançar per primera vegada en la Comunitat els comicis i unir-los als generals ha beneficiat als socialistes valencians, que es consoliden com la principal federació on el PSOE governa després de la pèrdua del Govern d’Andalusia, i reforcen el lideratge del secretari general del PSPV després dels seus segons comicis com a candidat.
No obstant això, la seua candidatura ha aconseguit quasi quatre punts menys de vots que la de Pedro Sánchez en aquest 28A.
Compromís, que en 2015 va créixer exponencialment en passar de 6 a 19 escons i ha format part del Govern del canvi que va desallotjar al PP de la Generalitat després de vint anys, perd la tercera posició que ocupava des de la creació de la coalició en 2007, i es veu desplaçada al quart lloc, després d’obtindre 17 diputats i un suport del 16,25%.
La coalició de Mónica Oltra, a la qual va disgustar la decisió de Puig d’avançar les eleccions, es manté com a segona força de l’esquerra, per la qual cosa la seua participació serà determinant en un «Botànic II» en el qual fins ara ha ocupat la vicepresidència i la meitat de les Conselleries.
I en aquest doble diumenge electoral, Compromís ha aconseguit deu punts més de vots en les autonòmiques que en les generals.
El soci parlamentari del Botànic, Podem, ha concorregut ara al costat d’Esquerra Unida -que tornarà a seure en Les Corts després de perdre en 2015 la seua representació històrica- amb la candidatura liderada per Rubén Martínez Dalmau, i perd en els seus segons comicis autonòmics 5 escons, en passar de 13 a 8.
El PP d’Isabel Bonig, qui debutava com a candidata a la presidència de la Generalitat i aspirava al fet que el Govern de l’esquerra fóra només un parèntesi de quatre anys, deixa de ser la primera força de la Comunitat, per primera vegada en 26 anys, i tornarà a ser, encara que només per un escó, el principal partit de l’oposició per segona legislatura.
Encara que els populars tenien la vista posada a replicar un Govern a l’andalusa, la distribució del vot conservador i l’hegemonia de l’esquerra ho impossibilitarà, ja que els populars passen de 31 a 19 escons.
Ciudadanos, amb Toni Cantó com a candidat per primera vegada a la presidència de la Generalitat, ha millorat clarament els escons que va obtindre fa quatre anys, quan va entrar en Les Corts amb tretze diputats, en aconseguir 18 actes i un suport del 17,40%, i es converteix en tercera força en la Comunitat, per davant de Compromís.
I Les Corts comptaran per primera vegada en la seua història amb sis grups parlamentaris, després que Vox -que va ser la desena força en 2015- haja irromput amb 10 escons i un suport del 10,40%, un creixement exponencial respecte a 2015, quan va recaptar el 0,41% dels vots.
