Mastodon
25.7 C
València
Dimecres, 17 setembre, 2025

Un model de valencià històric i social

El canvi de cicle polític ha suposat un moment de reflexió per a valorar la política lingüística a la Comunitat Valenciana els últims 8 anys. Una etapa marcada per l’avanç de l’unitarisme de la llengua deixant valencià com una paraula sinònima del català per a gust dels nadius.

Tant la Conselleria d’Educació com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua han procurat en els últims anys mirar en este sentit més a les orientacions de l’Institut d’Estudis Catalans que a la realitat lingüística de la societat. Un debat que no ha deixat l’escenari polític i no té acceptació del conjunt de la societat valenciana, que no identifica la seua llengua com a català (ni al valencià com a la forma en la qual els valencians diuen el català, tal com explica l’AVL en el seu diccionari).

Les directrius orientades a evitar formes paregudes al valencià ha fet del valencià actual una llengua que ha perdut encara més un consens en l’ús, ja que s’ha distanciat del conjunt de la societat valenciana per a buscar un purisme que res té a en comú amb el valencià que es parla al carrer.

És en termes històrics la mateixa negació de l’evolució de la llengua que va portar a l’església en mantindre’s ferm en l’ús del llatí mentre les llengües romàniques anaven evolucionant, donant com a resultat que la missa fora en una llengua que ningú entenia per què les llengües, vives, evolucionen.

Dos models de valencià antagònics

Durant estos anys les possibilitats d’acostament de l’AVL i la RACV han sigut pràcticament nul·les. Les polítiques catalanistes de l’organisme oficial van fer impossible l’acostament i l’assetjament a les plataformes que defensen les normes del Puig han intentat quedar reduïdes a la mínima expressió.

Finalment, especialment a les comarques de l’Horta, hi ha un sector de la població que manté la defensa d’esta normativa que fora de tractar de fer un acostament i tractar de vetlar per una integració, s’ha intentat silenciar.

Ací ha faltat una reflexió de la classe política que ha governat de 2015 a 2023 on no s’ha valorat si el canvi de la promoció a la imposició ha fomentat l’ús del valencià o ha generat un efecte rebuig per la seua deriva i el seu model impositiu.

La denominada “tercera via”

Una opció de consens és el que busca el Cercle Isabel de Villena, del sector de Taula de Filologia Valenciana. Evitar l’elitisme de la llengua i la seua dependència de Catalunya i reivindicar formes valencianes i genuïnes com hòmens, jóvens, servixen, traure, este, tingau, veem, hi han; llavar/rentar, paréixer/semblar; etc.

Es tracta d’un corrent d’orgull valencià que busca no ser un sinònim del català, sinó un valencià amb reivindicacions internacionals com a llengua i en conjunt una defensa d’una de les principals senyes d’identitat valencianes amb l’objectiu de recuperar un consens d’identificació amb la llengua pròpia.

Esta via, atacada de “vulgaritzar” la llengua, ha deixat obert un interessant espai semàntic, ja que l’objectiu de la tercera via no és fer-ho “Impropi de les persones cultes i refinades” com seria una de les definicions del Diccionari Normatiu, sinó l’objectiu d’una llengua i és que siga “Propi, conegut, admés o practicat per la majoria de les persones”, com explica altra accepció.

En este cas, fer la tercera via una realitat ha de passar per parlar amb organismes que han quedat totalment silenciats com la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), Lo Rat Penat o l’Institut d’Estudis Valencians. No hi haurà un procés d’acceptació social de la llengua si no hi ha una integració normativa basada en el consens. De la mateixa forma que s’ha de tractar de fer arribar eixe consens a les Corts Valencianes.

Ara bé, no es tracta de cap serp ni serpent d’estiu. Començar a caminar per un valencià que vaja de la mà de l’ús social i un rigor històric ha d’anar de la mà amb el compromís de ser un projecte d’una legislatura o un cicle polític. Un valencianisme amable que ha d’eixir de la utilització política per a dividir valencians i estiga més a prop de ser un símbol de consens.

Últimes notícies

Un gol en pròpia de Luiz Júnior amarga el retorn del Vila-real a la Champions

Un error del porter als quatre minuts va decidir l'estrena europea. Pepé va fregar l'empat de falta en el tram final davant un Tottenham que va saber guardar l'avantatge.

Luiz Junior regala el 1-0 al Tottenham al descans

Una fallada del porter brasiler en manejar un centre de Lucas Bergvall va acabar en gol en pròpia porta en el minut 4 i el Tottenham es va 1-0 al descans. El Vila-real queda obligat a remuntar després del colp inicial.

El Consell s’obri a la participació i a col·laborar amb la CHJ als parcs inundables

El Consell manté la invitació a les associacions per a dissenyar els parcs inundables en l'àrea de València i reclama treballar amb la CHJ. Diverses entitats donen suport a l'enfocament, mentres dos associacions de víctimes el rebutgen per falta de pressupost suficient.

Mor Robert Redford als 89 anys

La notícia confirma l'adeu a una figura central per a diverses generacions d'espectadors

Ayoze i Mikautadze lideren l’atac del Vila-real en el seu debut de Champions

El Vila-real debuta en la Lliga de Campions amb l'onze esperat i Ayoze Pérez al costat de George Mikautadze com a dupla ofensiva. El Tottenham respon amb un onze de tall ofensiu.

Emergències coordina amb els municipis més afectats per la dana un pla de suport preventiu

Emergències i Interior elabora amb els 32 municipis més afectats per la riuada de 2024 un pla de suport preventiu per a episodis de preemergència per pluges. El dispositiu reforça vigilància, resposta ràpida i informació a la ciutadania en alertes taronja i roja.

Pablo Alborán actuarà el 30 de maig en el Roig Arena dins del seu Global Tour KM0

Pablo Alborán anuncia concert en el Roig Arena de València el 30 de maig dins del seu Global Tour KM0. Les entrades ixen a la venda el 24 de setembre a les 17 h.

El jutjat de la DANA demana més mobiliari i micròfons davant l’alta assistència a testificals

El jutjat de Catarroja que instruïx la causa de la DANA sol·licita més mobiliari i cinc micròfons per a afrontar pròximes declaracions amb gran afluència.