En un moviment que marca un abans i un després en la política lingüística valenciana, la Generalitat, amb la col·laboració de destacats membres de la comunitat filològica, ha començat a treballar en l’elaboració de nous criteris lingüístics que busquen un acostament major al valencià parlat als carrers. Este enfocament, promogut ja fa temps pels filòlegs de la «tercera via», proposa una evolució significativa en la forma en què el valencià és percebut i utilitzat tant en l’administració pública com en l’educació i els mitjans de comunicació.
La iniciativa sorgix com a resposta a la percepció que el model de llengua promogut fins ara, especialment sota la influència del Botànic i À Punt, ha contribuït a una desnaturalització del valencià, allunyant-lo de la seua realitat vivencial i social. El Cercle Isabel de Villena, un col·lectiu que aglutina a estos filòlegs, ha sigut particularment vocal, criticant el model anterior per la seua artificialitat i falta de connexió amb la vertadera essència del valencià.
Els nous criteris busquen simplificar la normativa existent, promovent formes genuïnament valencianes sobre aquelles considerades més pròximes al català estàndard. Entre les propostes més destacades es troba l’acceptació de termes i construccions fins ara etiquetats com a col·loquials o incorrectes, la revisió de normes d’accentuació i la promoció d’un vocabulari que reflectisca més fidelment l’ús real de l’idioma per part dels parlants natius.
Este moviment no sols ha rebut el suport de nombrosos filòlegs, sinó que també ha trobat eco en el govern valencià. La Direcció General de Política Lingüística, que depén de la Conselleria d’Educació i Universitats ja ha començat a implementar alguns d’estos canvis en les seues comunicacions, marcant un compromís clar amb la revitalització del valencià i la seua adaptació a la modernitat, sense perdre de vista el respecte per la normativa lingüística vigent.
És per això que el president de Taula de Filologia Valenciana, Àngel Calpe, el director d’Aula de Lletres Valencianes – Revista Valenciana de Filologia, Abelard Saragossà, i el delegat de l’associació per a tecnologies lingüístiques i xàrcies socials, Carles López Cerezuela van mantindre una reunió amb el Director General d’Ordenació Educativa i Política Lingüística, Ignacio Martínez Arrúe, i amb el Subdirector General de Política Lingüística, Vicent Satorres el passat 31 de gener per a valorar les noves politiques lingüístiques.
Des del col·lectiu s’han mostrat satisfets per la revisió en marxa dels criteris lingüístics publicats per l’anterior govern i consideren que «va en la bona direcció de reforçar l’autoestima lingüística col·lectiva dels valencians, perquè entenem que eixa ha de ser la guia de qualsevol política de promoció de l’ús social de la nostra llengua.» A més Taula de Filologia Valenciana animarà els seus membres a realitzar aportacions i suggerències en el procés de consulta que, a tal efecte, ha obert la Conselleria a partir de la recepció del preceptiu informe de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
L’entitat ha anat un pas més enllà i ha demanat a la Conselleria que explore la manera d’incentivar l’aplicació de les tecnologies lingüístiques al valencià i de motivar les grans empreses multinacionals per tal que l’usen i li donen visibilitat. Entre les propostes estan que continue millorant-se el traductor Salt cap a un model «més pròxim al valencià general» i que es pose a disposició del públic un diccionari bilingüe, entre altres ferramentes digitals.
En este context Taula també ha mostrat el seu interés i preocupació per l’impacte que la reforma anunciada de la Llei de Plurilingüisme tindrà en l’ensenyança del valencià i en valencià, i demana que s’assegure el dret de tots els xiquets a aprendre valencià. També ha reclamat una millora dels materials docents per a l’ensenyança de l’idioma valencià.
Incomoditats pels criteris lingüístics en un sector de l’AVL
No obstant això, la proposta no està exempta de controvèrsies. Alguns sectors critiquen el que perceben com una politització de la llengua i una desviació dels estàndards lingüístics establits per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Malgrat això, els defensors de la «tercera via» argumenten que el seu enfocament busca precisament incorporar la pluralitat i riquesa del valencià, assegurant la seua supervivència i rellevància en un món en constant canvi.
L’aposta per uns criteris lingüístics que reflectisquen un valencià més autèntic i pròxim a la realitat dels seus parlants representa un avanç significatiu cap a la consolidació de la identitat lingüística valenciana. Resta esperar com estes polítiques es materialitzaran en el futur i l’impacte que tindran en la percepció i ús del valencià per part de les noves generacions.
