L’actor Eduardo Gómez, conegut pel seu paper en la sèrie ‘La que se avecina’, ha mort este diumenge als 68 anys després d’una llarga lluita contra el càncer. El seu fill Héctor Gómez ha expressat en ‘La Vanguardia’ la seua admiració per la «fortalesa» del seu pare, qui assegura que va lluitar «com un gladiador» contra el càncer.
Héctor Gómez ha destacat que l’actor duia la malaltia «amb la màxima discreció possible» però, sobretot, ha volgut subratllar que «ha lluitat fins al final». Durant el dia de hui, familiars i amics de l’actor li donaran l’últim adéu en el Tanatori de la M-30 de Madrid. Seguidament, les seues restes mortals seran incinerades i traslladades al cementeri de l’Almudena.
Conegut pels seus papers en sèries com ‘La Que Se Avecina’ o ‘Aquí no hay quien viva’, Eduardo Gómez va complir els 68 anys este dissabte i el seu fill, també actor, ha assegurat que tot i que el seu cos estava «quasi agotat» per la malaltia, la seua ment «seguia lluitant» i estava plena de projectes.
Una malaltia portada en secret
La família de l’actor no ha volgut fer públic el motiu de la mort fins ara, ja que Gómez va voler dur la malaltia de manera discreta per a «no preocupar ni fer patir a la gent». Una batalla contra el càncer que el seu fill descriu com «dura» i de «prou mesos d’entrada i eixida de l’hospital, en els que ell ha lluitat per la seua vida, per curar-se, però el càncer li ha guanyat la batalla».
Però Héctor Gómez ha volgut destacar que «com a bon gladiador que era, ha lluitat i ha mort en pau i tranquil». A més, el fill de l’actor ha compartit amb la premsa la lliçó de vida que a extret de son pare: «La lliçó més gran que m’ha deixat és que, per molt malament que estigues, sempre pots seguir avant. Ho va passar molt malament durant la seua vida, va tindre etapes molt roïns i em va ensenyar que, per molt a baix que estigues, sempre pots eixir a la superfície. És un exemple de superació».
El fill de l’actor de ‘La que se avecina’ ha volgut agrair el suport de tots els seguidors de son pare i l’ha definit com un «model a seguir», una persona a qui li agradava ajudar a la gent però, sobretot, fer-los riure ja que, considerava que el riure «era la cura de l’ànima».
