El 112 incorpora un sistema de geolocalització de trucades des del mòbil

La consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, i el director general de Protecció Civil i Emergències del Ministeri, Leonardo Marcos, han presentat este dijous al Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat sistema de Localització Mòbil Avançada (AML, per les sigles en anglés).

Es tracta d’una tecnologia que permet precisar en un radi de 15 a 20 metres aproximadament la ubicació de les persones que truquen al 112 quan es troben en una situació d’emergència, gràcies a la informació que facilita el telèfon mòbil, mentre que amb la tecnologia tradicional la precisió oscil·lava aproximadament entre 2 i 5 quilòmetres a les àrees urbanes, i entre 40 i 50 quilòmetres a zones muntanyoses.

Gabriela Bravo ha considerat «molt prometedor este avanç tecnològic al servei de la ciutadania, que millora la capacitat de resposta dels operatius d’emergències i suposa un salt qualitatiu considerable del qual es beneficiaran tots els espanyols i espanyoles gràcies al treball coordinat entre la Generalitat i el Govern”.

Per part seua, Leonardo Marcos ha assenyalat que la tecnologia AML suposa un gran «avanç que permetrà als serveis d’emergència reduir els temps de resposta i, per tant, salvar vides». El director general també ha destacat el paper rellevant que el personal tècnic del 112 valencià han tingut en el desenvolupament del programari que permet la recepció i distribució de missatges.

 

A més de dissenyar el programari, la Comunitat Valenciana ha estat l’encarregada d’executar la primera fase de desenvolupament del sistema i de formar tot el personal tècnic en el maneig de la tecnologia. Al mes d’abril va començar les primeres proves per al desplegament de l’AML i al juny es van incorporar Catalunya i les Canàries. Posteriorment, s’hi han anat sumant Galícia, Múrcia, Aragó, Madrid, La Rioja, Cantàbria, Balears i Castella i Lleó i en un futur pròxim s’hi incorporaran la resta. Actualment, al voltant del 65% de la població viu a un territori cobert per esta tecnologia.

Reducció de l’àrea de cerca

 

La informació facilitada pel sistema AML és molt més precisa que la que es rep actualment, que només té en compte la posició de l’antena de telefonia. En els casos en què el ciutadà no és capaç d’identificar clarament el punt on es troba, esta tecnologia permet reduir l’àrea de cerca des de centenars de metres, o quilòmetres en àrees rurals, a uns pocs metres, cosa que suposa una ajuda fonamental per disminuir els temps de resposta.

El desplegament del sistema AML ha estat possible gràcies al treball conjunt de la Conselleria de Justícia i Interior i de la Direcció General de Protecció Civil i Emergències del Ministeri de l’Interior, que ha coordinat el desenvolupament del projecte amb els serveis autonòmics d’emergències, la Secretaria d’Estat de Seguretat del Ministeri de l’Interior, les Secretaries d’Estat de Telecomunicacions i Infraestructures Digitals i de Digitalització i Intel·ligència Artificial del Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital, així com els operadors de telefonia mòbil i Google.

El Centre de Coordinació d’Emergència de la Generalitat ha desenvolupat el programari de recepció i distribució dels missatges que, des de la seua activació per Google, generen els telèfons mòbils quan es produeix una trucada d’emergència.

Els organismes estatals, per part seua, han facilitat les infraestructures i el suport necessaris per al funcionament d’este programari. A més, la Direcció General ha coordinat amb Google l’Acord per a l’activació del servei de geolocalització a Espanya als dispositius amb sistema Android. L’activació del servei per als telèfons amb sistema IOS s’espera per al primer semestre del 2022.

Amb la posada en marxa de l’AML, que ja està operatiu a més de 25 països de tot el món, entre els quals hi ha la majoria dels països d’Europa, els serveis d’emergència espanyols donen així compliment al qual estableix el Codi Europeu de Comunicacions Electròniques (Directiva UE 1972/2018).

 

Últimes notícies

Pérez Llorca considera que la vaga de docents ja no té sentit en plena negociació

Juanfran Pérez Llorca afirma que la vaga del professorat valencià ha perdut sentit perquè la Generalitat manté la negociació oberta i mostra voluntat d'acord.

Pérez Llorca defén que els pròxims pressupostos faran justícia fiscal a la societat valenciana

Juanfran Pérez Llorca anuncia que els pròxims pressupostos de la Generalitat Valenciana inclouran una rebaixa fiscal i millores salarials per a docents, que, sosté, iniciaran una etapa de major justícia fiscal en la Comunitat.

Paco Roca denuncia el plagi d’un cartell seu i alerta de l’ús indegut de la IA

Paco Roca denuncia el plagi del cartell de la 60 Fira del Llibre de València en un anunci de la Fira del Llibre de San Martín de la Vega i advertix del risc d'usar IA vulnerant drets d'autor.

Educació i sindicats xoquen per les ràtios i la Conselleria prepara una nova proposta

La Conselleria d'Educació i els sindicats docents mantenen el seu desacord sobre la reducció de ràtios i l'administració es compromet a presentar una nova proposta mentres continua la vaga indefinida.

La regidora de Vox a València Cecilia Herrero serà jutjada per un delicte d’odi

L'Audiència de València manté el processament de la regidora de Vox Cecilia Herrero per un presumpte delicte d'odi per missatges reiterats contra migrants, col·lectiu LGTBI i persones amb discapacitat.

Educació precisa que la revisió salarial pactada amb ANPE i CSIF cobrirà els 200 euros fins a 2028

Educació aclarix en la taula sectorial que l'actualització conforme a l'IPC afectarà el total dels 200 euros de pujada del complement específic pactats amb ANPE i CSIF fins a 2028, i no sols a l'últim tram de 50 euros.

Dos nous crebalossos reforcen la reintroducció en la Tinença de Benifassà

Dos nous exemplars de crebalossos s'incorporen al projecte de reintroducció en la Tinença de Benifassà, que busca consolidar una població estable d'esta au en perill d'extinció.

Un bomber critica que en la dana no s’activara a tota la plantilla i solo es demanaren voluntaris

Un bomber de la Unitat de Xàtiva va declarar com a testimoni que, durant la dana en la qual van morir 230 persones, s'hauria d'haver activat a tota la plantilla i no sols haver demanat voluntaris.