El 112 incorpora un sistema de geolocalització de trucades des del mòbil

La consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, i el director general de Protecció Civil i Emergències del Ministeri, Leonardo Marcos, han presentat este dijous al Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat sistema de Localització Mòbil Avançada (AML, per les sigles en anglés).

Es tracta d’una tecnologia que permet precisar en un radi de 15 a 20 metres aproximadament la ubicació de les persones que truquen al 112 quan es troben en una situació d’emergència, gràcies a la informació que facilita el telèfon mòbil, mentre que amb la tecnologia tradicional la precisió oscil·lava aproximadament entre 2 i 5 quilòmetres a les àrees urbanes, i entre 40 i 50 quilòmetres a zones muntanyoses.

Gabriela Bravo ha considerat «molt prometedor este avanç tecnològic al servei de la ciutadania, que millora la capacitat de resposta dels operatius d’emergències i suposa un salt qualitatiu considerable del qual es beneficiaran tots els espanyols i espanyoles gràcies al treball coordinat entre la Generalitat i el Govern”.

Per part seua, Leonardo Marcos ha assenyalat que la tecnologia AML suposa un gran «avanç que permetrà als serveis d’emergència reduir els temps de resposta i, per tant, salvar vides». El director general també ha destacat el paper rellevant que el personal tècnic del 112 valencià han tingut en el desenvolupament del programari que permet la recepció i distribució de missatges.

 

A més de dissenyar el programari, la Comunitat Valenciana ha estat l’encarregada d’executar la primera fase de desenvolupament del sistema i de formar tot el personal tècnic en el maneig de la tecnologia. Al mes d’abril va començar les primeres proves per al desplegament de l’AML i al juny es van incorporar Catalunya i les Canàries. Posteriorment, s’hi han anat sumant Galícia, Múrcia, Aragó, Madrid, La Rioja, Cantàbria, Balears i Castella i Lleó i en un futur pròxim s’hi incorporaran la resta. Actualment, al voltant del 65% de la població viu a un territori cobert per esta tecnologia.

Reducció de l’àrea de cerca

 

La informació facilitada pel sistema AML és molt més precisa que la que es rep actualment, que només té en compte la posició de l’antena de telefonia. En els casos en què el ciutadà no és capaç d’identificar clarament el punt on es troba, esta tecnologia permet reduir l’àrea de cerca des de centenars de metres, o quilòmetres en àrees rurals, a uns pocs metres, cosa que suposa una ajuda fonamental per disminuir els temps de resposta.

El desplegament del sistema AML ha estat possible gràcies al treball conjunt de la Conselleria de Justícia i Interior i de la Direcció General de Protecció Civil i Emergències del Ministeri de l’Interior, que ha coordinat el desenvolupament del projecte amb els serveis autonòmics d’emergències, la Secretaria d’Estat de Seguretat del Ministeri de l’Interior, les Secretaries d’Estat de Telecomunicacions i Infraestructures Digitals i de Digitalització i Intel·ligència Artificial del Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital, així com els operadors de telefonia mòbil i Google.

El Centre de Coordinació d’Emergència de la Generalitat ha desenvolupat el programari de recepció i distribució dels missatges que, des de la seua activació per Google, generen els telèfons mòbils quan es produeix una trucada d’emergència.

Els organismes estatals, per part seua, han facilitat les infraestructures i el suport necessaris per al funcionament d’este programari. A més, la Direcció General ha coordinat amb Google l’Acord per a l’activació del servei de geolocalització a Espanya als dispositius amb sistema Android. L’activació del servei per als telèfons amb sistema IOS s’espera per al primer semestre del 2022.

Amb la posada en marxa de l’AML, que ja està operatiu a més de 25 països de tot el món, entre els quals hi ha la majoria dels països d’Europa, els serveis d’emergència espanyols donen així compliment al qual estableix el Codi Europeu de Comunicacions Electròniques (Directiva UE 1972/2018).

 

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.