Ceuta i Melilla reobrin les seues fronteres amb el Marroc després de dos anys

Les fronteres terrestres de Ceuta i Melilla amb el Marroc han obert la mitjanit d’aquest dimarts en una primera fase restringida a ciutadans de la Unió Europa i amb permís per a circulació en territori Schengen dins de la reobertura gradual pactada entre tots dos països per a evitar incidents. Queden pendents possibles canvis legals sobre visats, posar en marxa les duanes per a mercaderies i completar les obres de millora en el clos.

Es posa fi a dos anys i dos mesos de tancament dels passos fronterers del Tarajal, a Ceuta, i de Beni Enzar, a Melilla, des que el març de 2020 esclatara la crisi sanitària per la pandèmia del coronavirus. Es tracta de dos punts especialment sensibles pel trànsit de portadors i de centenars de marroquins que passaven de manera habitual a les dos ciutats espanyoles.

Almenys aquests primers dies es vol evitar la imatge d’aglomeracions perquè el Ministeri de l’Interior ha dictat una ordre de fronteres pactada amb el Marroc que limita l’accés fins al 31 de maig solament a “els ciutadans i residents a la Unió Europea i a aquelles persones autoritzades a circular en l’espai Schengen”.

En el pas del Tarajal, desenes de persones no han pogut esperar i pocs minuts després de mitjanit ja recorrien els pocs metres que hi ha entre els dos països. Algunes era la primera vegada que creuava en dos anys. El tancament ha complicat, i sobretot encarit, poder viatjar entre les ciutats autònomes i el Marroc. Fins ara havien d’agafar primer un ferri fins a la península i després un avió fins al país magrebí.

Treballadors transfronterers

A partir del 31 de maig s’obrirà una segona fase en la qual podran accedir “els treballadors transfronterers legalment reconeguts”. Les dades que manegen les autoritats de Ceuta xifren en 141 els treballadors englobats en aquesta categoria que compten amb la documentació en regla, dins d’un cens que superava els 2.400 fins que es va tancar la frontera pel Covid, la immensa majoria emprades de la llar.

Moltes de les persones que viuen a les regions marroquines pròximes a les fronteres de Ceuta i Melilla veuen amb incertesa aquesta reobertura. Especialment els treballadors transfronterers, el tancament ha provocat que molts d’ells hagen perdut els seus contractes de treball que els permetia accedir amb facilitat a les ciutats autònomes. Ara no saben si podran tornar a treballar com feien abans, alguns d’ells porten dos anys sense ingressos i en una situació límit.

La reobertura es produeix després d’acordar Espanya i el Marroc un full de ruta segellat després del suport del president del Govern, Pedro Sánchez, al pla marroquí sobre el Sàhara i amb el seu viatge per a reunir-se amb Mohamed VI. La frontera marítima ja es va reobrir i s’han ultimen els preparatius per a reprendre l’Operació Pas de l’Estret (OPE).

Una altra novetat de la reobertura és que Espanya i el Marroc han manifestat la seua intenció d’eliminar el contraban en aquestes dos fronteres. En el passat, molts marroquins vivien d’això. Una activitat, també coneguda com a comerç atípic, que tots dos països no volen que es repetisca amb la reobertura.

Queden pendents qüestions com reprendre la duana de Melilla i obrir una a Ceuta per a regular el trànsit de mercaderies i combatre el contraban, a més de possibles modificacions legals per a exigir visats com a condició d’accés, posant fi a les excepcions amb les províncies limítrofes. També es considerava introduir canvis en la llei d’asil.

El Govern de Ceuta que presideix Juan Vivas (PP) va reiterar aquesta setmana la necessitat que la reobertura siga “gradual i ordenada” dins d’un procés en el qual esperen que s’elimine l’excepció al Tractat de Schengen que permet als residents en la limítrofa província de Tetuan accedir a la localitat espanyola sense visat.

Obres pendents en la davantera

El clos perimetral de Ceuta i Melilla s’ha sotmés a una profunda remodelació per a, entre altres qüestions, retirar les concertines i col·locar noves estructures antitrepa com a pintes invertides o rul·los. Tot s’enquadra en la denominada “frontera intel·ligent” que Interior vol que estiga plenament en funcionament enguany i que inclou la renovació del circuit de càmeres de seguretat.

La Delegació del Govern a Ceuta preveu concloure abans de l’1 de juny les obres que està executant en el pas fronterer per a, entre altres coses, instal·lar pilonas retrácticles en els carrils habilitats per al pas de vehicles amb la finalitat d’evitar nous intents d’entrades kamikazes a la ciutat.

La reobertura de les fronteres terrestres de les ciutats espanyoles nord-africanes es durà a terme un any després de l’entrada d’uns 10.000 migrants a Ceuta davant la passivitat de la policia marroquina, enmig d’una crisi amb aquest país que es va tancar oficialment fa dos mesos amb la carta del president del Govern, Pedro Sánchez, al rei Mohamed VI recolzant el pla d’autonomia sobre el Sàhara.

De manera complementària a l’ordre ministerial, el Ministeri de l’Interior ha ordenat el reforç dels efectius policials tant a Ceuta com a Melilla, mobilitzant-se per a això a efectius de la Unitat d’Intervenció Policial (UIP).

Últimes notícies

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.

El Tribunal Suprem manté els quasi 8 anys de presó per a Marcos Benavent, el conegut ‘yonqui del dinero’

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de set anys i 10 mesos de presó per a l’exgerent d’Imelsa Marcos Benavent en el primer juí del cas Imelsa, i només li ha reduït una part de les costes. També ha ajustat la pena a l’empresari José Antonio Toledo.

Acord per a la jubilació parcial del professorat en la concertada valenciana

Educació i els sindicats de l’ensenyament concertat han tancat un preacord per implantar la jubilació parcial del professorat a la Comunitat Valenciana, amb relleu generacional i finançament públic de les cotitzacions.