La Generalitat adquirix 4 milions de xeringues per a garantir l’administració de la vacuna de Pfizer

 

La Generalitat Valenciana ha adquirit quatre milions de xeringues per a administrar sis dosis per vial de les vacunes de Pfizer-BioNTec. En concret, la setmana passada es va fer la comanda d’estes xeringues d’un mil·lilitre, les adequades per a aprofitar les sis dosis.

 

Este dilluns es van rebre les primeres 10.000 que ja estan repartides entre els departaments de salut i el centre logístic de Fira València. A demés, dilluns que ve, dia 25, arribarà un lot d‘un milió i el mes de febrer es rebran els 3 milions restants.

 

Des que l’Agència Europea del Medicament va autoritzar l’ús de sis dosis per vial, el passat 8 de gener la Comunitat Valenciana ha anat generalitzant este major aprofitament dels vials. «Gràcies a això i al gran esforç logístic i organitzatiu dels professionals sanitaris assistencials i de salut pública, els valencians estan al capdavant en vacunació d’Espanya», han apuntat des del Consell en un comunicat. 

 

Abans dels problemes de producció de Pfizer, el territori valencià era la primera comunitat amb més vacunes administrades respecte a les rebudes. En tot cas, després de l’incident amb Pfizer, els tècnics de Salut Pública han reprogramat el calendari de vacunació per a  garantir que s’administre la segona dosi a totes les persones que han rebut la primera. I, en segon lloc, recuperar com més prompte millor la programació inicial.

Últimes notícies

Diana Morant agraïx a Ana Barceló la seua tasca després de renunciar a repetir com a alcaldessa d’Alacant

La ministra Diana Morant ha reconegut públicament el treball i el compromís d’Ana Barceló després que l’exconsellera de Sanitat haja anunciat que no repetirà com a candidata a l’alcaldia d’Alacant en 2027. La líder del PSPV ha destacat en xarxes socials la seua manera de fer política, centrada a millorar la vida de la gent.

Cullera activa un macrodispositiu amb 700 efectius per al festival Zevra

Cullera ha activat un dispositiu especial de més de 700 persones per garantir la seguretat del Zevra Festival, que espera més de 150.000 assistents en tres dies. L’Ajuntament remarca l’esforç de coordinació entre cossos policials i administracions per assegurar convivència i resposta ràpida davant emergències.

Les màximes es moderen al final de la tercera onada de calor però freguen encara els 40 graus

Les màximes han baixat fins a nou graus en la Comunitat Valenciana respecte a dijous, però moltes poblacions continuen acostant-se als 40. Requena, Beneixama, Teresa de Cofrentes i Alcoi han tornat a registrar valors molt alts.

PSPV i Compromís carreguen contra la deriva racista de PP i Vox en la llei d’acompanyament

PSPV i Compromís han acusat PP i Vox d’impulsar una deriva racista i xenòfoba en la llei d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat i han anunciat mesures com un recurs d’inconstitucionalitat. Les crítiques se centren en la introducció del principi de prioritat nacional en normes socials com la Renda Valenciana d’Inclusió i la Llei de Serveis Socials.

Josan Ferrández seguirà un any més com a capità de l’Elx

L’Elx ha confirmat la renovació per una temporada del capità Josan Ferrández, que encadenarà així el seu desé curs al primer equip franjiverd.

PP i Vox blinden la ‘prioritat nacional’ en ajudes socials i funció pública

PP i Vox han pactat una trentena d'esmenes a la llei d'acompanyament perquè la 'prioritat nacional' regisca l'accés a prestacions socials i introduïxen noves obligacions en la funció pública, com treballar amb el rostre descobert.

El PP veu en el relleu de Barceló un intent del PSOE d’evitar un nou desastre electoral a Alacant

La portaveu del PP a Alacant, Mari Carmen de España, interpreta la renúncia d’Ana Barceló a repetir com a candidata a l’Alcaldia el 2027 com un moviment desesperat del PSOE per frenar un altre mal resultat a la ciutat.

El Consell rebutja la quita com a parxe i reclama una solució global a la infrafinançació

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, considera que la quita de 11.000 milions plantejada pel Govern central és només un parxe i reclama un nou model de finançament autonòmic pactat per totes les comunitats, amb un fons de nivellació.