El Govern ha aprovat un crèdit de 1.000 milions d’euros per al Ministeri de Defensa en el Consell de Ministres per a avançar en el compliment dels compromisos adquirit amb l’OTAN. A més, han assegurat que Unidas Podemos coneixia la mesura i no es va oposar a ella.
La mesura, segons argumenten fonts de Moncloa, s’emmarca en el compromís per «responsabilitat i solidaritat per a enfortir la seguretat i la capacitat de dissuasió europees enfront de l’amenaça real que representa Putin«. «I és un nou pas avant per a aconseguir l’objectiu de despesa militar del 2% del PIB en 2029″
Aquest crèdit de 1.000 milions d’euros s’aprova amb càrrec al fons de contingència i, per tant, no necessita l’aprovació del Congrés.
Compromís d’elevar la despesa militar fins al 2% del PIB
Així, han indicat que el Govern complirà amb la seua responsabilitat i solidaritat per a enfortir la seguretat i la capacitat de dissuasió europees enfront de l’amenaça que suposa la Rússia de Vladimir Putin. Per tant, Moncloa ha vinculat aquesta mesura, al compromís adquirit pel president del Govern Pedro Sánchez en el cim de l’OTAN celebrada a Madrid la setmana passada, d’elevar la despesa militar fins al 2% del PIB l’any 2029.
A més, des de Moncloa han subratllat que tots els departaments ministerials van ser informats de la proposta en la reunió de la Comissió General de Secretaris d’Estat i Sotssecretaris que es va celebrar la setmana passada.
Yolanda Díaz s’oposa a l’augment de la despesa
D’aquesta manera sostenen que la proposta va ser estudiada i validada sense que es produïra cap mena d’intervenció en contra, encara que el dilluns, la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, s’ha oposat a aquest increment de la despesa en Defensa de 1.000 milions, ha assegurat que no està pactat amb Unidas Podemos i ha criticat «les formes» amb què s’ha dut a terme.
Qüestionada sobre si aqueix increment de 1.000 milions estava consensuat amb Unidas Podemos, Díaz ha dit de manera categòrica que «no» i ha sentenciat que les «formes» en política són importants, sobretot quan afecta un aspecte tan sensible com la defensa. Per tant, ha demandat que les decisions es prenguen de manera «adequada«, respecte als aliats i a les pròpies Corts Generals, atés que l’oposició també té dret a saber aqueixos plans.
En definitiva, Díaz ha reclamat, en referència al PSOE, que aquests debats pressupostaris i d’augment de crèdits extraordinaris han de fer-se de manera «serena» i a més, sobre la seua postura respecte a augmentar la despesa militar, Díaz ha traslladat que la seua posició és «claríssima» i «coneguda«, quan al març ja va evidenciar que no estava a favor i va explicitar la seua aposta per prioritzar la inversió en sanitat, educació i investigació.
Amb aquest anunci el Govern fa el primer pas per a establir el ritme al qual incrementarà la despesa militar. Fins al moment només se sabia l’anunciat pel president, que va fixar l’any 2029 com a horitzó per a doblegar el pressupost actual i arribar al 2% del PIB, però no es coneixien més detalls de quant anava a augmentar aquesta partida cada any.
Sánchez ha defensat aquest increment amb l’argument que la seguretat no està garantida, la situació és dramàtica i existeix risc real que si Putin triomfa en la seua invasió d’Ucraïna, continuarà el seu expansionisme per altres països europeus. Per tant, ha instat el soci de coalició Unidas Podemos al fet que reflexione, canvie la seua postura i acabe donant suport a aquesta decisió.
