La Unió de Llauradors reclamarà aquesta setmana en la seua visita a Brussel·les que les mandarines s’incloguen -ara estan fora- en la revisió de l’acord d’Associació entre la UE i l’Àfrica Meridional (Sud-àfrica), les reunions del qual comencen aquest dijous i ho facen amb un aranzel de preus d’entrada des de setembre, després de comprovar-se clarament que distorsionen l’eixida comercial de les nostres clementines i mandarines primerenques en l’inici de campanya.
Les taronges sí que estan dins de l’acord, però no així les mandarines que caldria regular perquè gaudeixen de plena llibertat tant en contingents com en aranzels.
Les mandarines tenen un gran potencial de creixement per a Sud-àfrica, sobretot les varietats actualment amb royalties elevats en la citricultura espanyola, com la Orri, Tang Gold, Nadorcott o Leanri, així com híbrids àmpliament implantats en la nostra citricultura com la Clemenvilla.
Les previsions a futur, en un estudi elaborat per la Unió, indiquen que les mandarines de la seua segona part de campanya podrien entrar en quantitats elevades als mercats europeus, la qual cosa dificultaria encara més les vendes de la nostra collita de mandarines més primerenques i de les clementines.
La Unió considera que per una qüestió de proximitat i, per tant, per a un menor impacte ambiental, és positiu mantindre i protegir les nostres produccions de varietats primerenques, i que a causa d’eixe solapament amb la producció de Sud-àfrica i als problemes comercials de les últimes campanyes, han vist reduïda la seua superfície i no seria bo concentrar una sobreoferta en altres mesos si es perd l’inici de campanya.
En aquest sentit Carles Peris, secretari general de la Unió, insisteix que “la Unió Europea ha de ser capaç de regular i ordenar de manera específica la importació de productes agrícoles, en aquest cas cítrics, quan el bloc europeu no siga deficitari i així no perjudicar amb les seues polítiques els interessos dels seus productors. D’ací ve que demanem aquest canvi en l’Acord amb les mandarines”.
En l’estudi de la Unió es comprova que és al setembre quan Sud-àfrica augmenta els enviaments de xicotets cítrics als mercats europeus, amb una mitjana de 18.000 tones en eixe mes durant les darreres campanyes, pujant a unes 25.000 i les dos últimes, i en un global d’unes 64.000 tones al llarg de tota la seua campanya d’exportació, amb una mitjana d’unes 78.000 tones durant les dos últimes.
Al setembre, just quan coincideix amb l’inici de la nostra campanya de comercialització, es produeix quasi el 27% de les importacions de xicotets cítrics sud-africans a la Unió Europea.
Les perspectives futures indiquen que Sud-àfrica augmenta bastant la seua superfície de cultiu, amb major intensitat i proporció en les varietats tardanes o extratardanes que estan dirigides fonamentalment al mercat europeu.
En els dos últims anys, la seua superfície de varietats de mandarina híbrides, fonamentalment tardanes, s’ha incrementat en un 90%, la de llimes un 78% i la de clementines en un 57%.
Els majors increments es produeixen en el grup de mandarines híbrides tardanes o extratardanes com la Nadorcott, Tang Gold, Leanri o la Orri, que en dos anys han duplicat la seua extensió.
De fet, entre els deu plançons més venuts a Sud-àfrica en els últims anys, huit corresponen a varietats tardanes o extratardanes i aquest augment coincideix amb la signatura de l’Acord amb la UE en 2016 i amb l’ampliació de dates d’entrada.
Dades pròxims 3 o 5 anys
Extrapolant les dades als pròxims 3 o 5 anys, Sud-àfrica tindrà un potencial exportador de més de 800.000 tones de mandarines fonamentalment tardanes, la qual cosa suposarà duplicar l’actual volum d’exportació que està al voltant de les 342.000 tondes.
En llimes el potencial exportador, degut fonamentalment també al fet que més del 80% de les plantacions tenen menys de huit anys, serà del doble de l’actual. Suficients arguments perquè la Comissió Europea defense les seues produccions amb la petició de la Unió d’incloure les mandarines i gravar-les amb un preu d’entrada des de setembre.
L’estudi de la Unió també certifica que, durant el mes de setembre, la Unió Europea té un excés de disponibilitat de cítrics del voltant de 15.300 tones. Aquest tonatge seria el sobrant de cítrics en els mercats, atés que el consum de cítrics d’eixe mes queda cobert amb la producció europea i amb les importacions.
Per tant, no es poden fomentar més aquestes importacions perquè cobririen una demanda que actualment ja està assegurada.
Tractament de fred
A més d’aquesta nova petició, el secretari general de la Unió reclamarà aquest dimecres a Brussel·les l’obligació d’establir el tractament en fred a les importacions sud-africanes, per a evitar l’entrada de plagues tan nocives com la Thaumatotibia leucotreta i la seua expansió en la citricultura europea.
“Ja tenim suficient amb el Cotonet importat de Sud-àfrica que estem patint en la major part del territori citrícola valencià, i que causa greus pèrdues econòmiques als productors i un major esforç inversor a les diverses Administracions per al seu control i prevenció.
Un total de 157 intercepcions en els anys de vigència de l’Acord són massa, què més ha de passar perquè la Comissió Europea reaccione?”, assenyala Peris.
