Investigadors anuncien un tractament per al càncer que salvarà moltes vides

 

Un nou tractament experimental pot reduir el risc de metàstasi en el càncer de recte localment avançat, que és un dels principals problemes que tenen els pacients amb esta malaltia. Ho demostren els resultats d’un assaig en fase III que acaben de publicar-se a la revista ‘The Lancet Oncology’.

 

El tractament consistix en aplicar primer una radioteràpia de curta durada, seguida de quimioteràpia preoperatòria per a millorar el control sistèmic i retardar la cirurgia. L’assaig RAPIDO demostra que el tractament és capaç de reduir un 31% el risc de metàstasi i que es pot duplicar la taxa de desaparició completa del tumor, que passa del 14% al 28%.

 

El coordinador estatal, en València

L’assaig ha estat multicèntric, internacional i aleatoritzat i ha tingut com a coordinador estatal el doctor Andreu Cervantes, director general i científic de l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA, de l’Hospital Clínic de València. Hi han participat cinc centres espanyols, entre els que destaca el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), que forma part del Campus Vall d’Hebron.
 

«Hem pogut oferir als pacients un tractament pioner que els ha permès avançar-se pràcticament una dècada al que serà el nou tractament estàndard d’esta malaltia», explica el doctor Jaume Capdevila, oncòleg mèdic de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del VHIO.

Segons l’estudi, el tractament conseguiria millorar els resultats de supervivència lliure de malaltia als tres anys en pacients amb càncer de recte amb alt risc de recaiguda local i/o sistèmica. El tractament estàndard fins hui en pacients diagnosticats d’adenocarcinoma primari rectal amb alt risc de recaiguda consistix en l’administració de radioteràpia i quimioteràpia preoperatòria i posterior cirurgia entre huit i dotze setmanes després. Posteriorment, s’administrava una altra quimioteràpia durant quatre mesos.

 

Augmenta les probabilitats de curació d’una malaltia amb centenars de milers de víctimes

«Esta estratègia de tractament provocava que els pacients no poguren rebre un tractament amb quimioteràpia sistèmica per a eliminar les micrometàstasis fins després de la cirurgia, entre uns cinc i sis mesos després de la diagnosi del càncer de recte. Este fet condicionava el patró de recaiguda de la malaltia, que ja no era local, sinó a distància, en forma de metàstasi», observa el doctor Capdevila.

 

Amb l’objectiu de donar un tractament sistèmic més intens amb quimioteràpia de manera més precoç, s’havia de modificar tota l’estratègia terapèutica del càncer de recte. La quimioteràpia es pot administrar abans o després de la radioteràpia. I tot, abans de la cirurgia.
 

 

«D’esta manera s’està permetent no només controlar la malaltia a escala local, sinó també lluitar contra les micrometàstasis i augmentar les probabilitats de curació», destaca l’oncòleg mèdic de Vall d’Hebron. En l’estudi RAPIDO hi han participat 912 pacients de 54 centres de set països –Espanya, Holanda, Suècia, Eslovènia, Dinamarca, Noruega i els Estats Units– amb diagnòstic de càncer de recte localment avançat.
 

 

L’estudi ha rebut finançament de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII), del Ministeri de Sanitat, a través de la plataforma CAIBER d’Investigació Clínica independent, i ha comptat amb la participació de la Plataforma SCREN d’assajos clínics. Cada any es diagnostiquen més d’un milió de persones amb càncer colorectal al món i més de 500.000 moren a causa d’esta malaltia. El pronòstic dels pacients ha millorat durant les últimes dècades, amb una supervivència als cinc anys que ha assolit el 65% als països desenvolupats.

Últimes notícies

La valenciana Metrika encén el nou Sónar unificat des de Fira Gran Via

La cantant valenciana Metrika ha obert la primera jornada del nou Sónar unificat a la Fira Gran Via de L Hospitalet amb un directe irreverent de reggaeton i dembow, en una edició marcada pel trasllat temporal des de Montjuïc per les obres del centenari de l Exposició Internacional de 1929.

Catalá assegura que València serà clau perquè Feijóo arribe a la presidència d’Espanya

María José Catalá ha defensat que València tindrà un paper decisiu perquè Alberto Núñez Feijóo siga president d’Espanya i ha pronosticat que el PP guanyarà les eleccions autonòmiques l’any que ve.

Catalá assegura que València serà clau perquè Feijóo arribe a la presidència d’Espanya

María José Catalá ha defensat que València tindrà un paper decisiu perquè Alberto Núñez Feijóo siga president d’Espanya i ha pronosticat que el PP guanyarà les eleccions del pròxim any a la Comunitat Valenciana.

El Barça colp València Basket en la pròrroga i es queda el factor pista de la final

El Barça ha guanyat València Basket per 112-113 en la pròrroga en el primer partit de la final de la Lliga Endesa i es queda el factor pista. La sèrie continuarà al Roig Arena este dissabte abans de viatjar a Barcelona per als pròxims duels.

Els sindicats veuen insuficient la nova redistribució de places d’inclusió educativa fins a 2030

Educació ha plantejat una nova redistribució de 1.249 places per a inclusió educativa fins al curs 2030/31, però els sindicats la consideren insuficient i reclamen negociar també plantilles i ràtios amb un calendari clar.

Fort incendi en una nau de banys a Xàtiva obliga a confinar veïns per la fumera tòxica

Un incendi molt evolucionat en una nau de la firma Hidronatur a Xàtiva ha generat una gran fumera. Les autoritats han demanat als veïns que tanquen finestres i reduïsquen l’activitat física per precaució.

Esclat pirotècnic a Alacant amb 6.000 trons en la primera mascletà de Fogueres 2026

La plaça dels Luceros d’Alacant ha acollit la primera mascletà de les Fogueres de 2026, disparada per Pirotecnia Mediterráneo, amb més de 6.000 trons aeris, 75 quilos de pólvora i un pic de 121,8 decibels.

Iryo preveu poder unir Barcelona i València en Alta Velocitat a partir de 2027

Iryo treballa per tindre en 2027 la homologació tècnica que li permeta operar la ruta d’Alta Velocitat Barcelona-València, una connexió clau del corredor mediterrani. El sector marítim reclama també més atenció pública per reforçar la mobilitat al Mediterrani.