Investigadors anuncien un tractament per al càncer que salvarà moltes vides

 

Un nou tractament experimental pot reduir el risc de metàstasi en el càncer de recte localment avançat, que és un dels principals problemes que tenen els pacients amb esta malaltia. Ho demostren els resultats d’un assaig en fase III que acaben de publicar-se a la revista ‘The Lancet Oncology’.

 

El tractament consistix en aplicar primer una radioteràpia de curta durada, seguida de quimioteràpia preoperatòria per a millorar el control sistèmic i retardar la cirurgia. L’assaig RAPIDO demostra que el tractament és capaç de reduir un 31% el risc de metàstasi i que es pot duplicar la taxa de desaparició completa del tumor, que passa del 14% al 28%.

 

El coordinador estatal, en València

L’assaig ha estat multicèntric, internacional i aleatoritzat i ha tingut com a coordinador estatal el doctor Andreu Cervantes, director general i científic de l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA, de l’Hospital Clínic de València. Hi han participat cinc centres espanyols, entre els que destaca el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), que forma part del Campus Vall d’Hebron.
 

«Hem pogut oferir als pacients un tractament pioner que els ha permès avançar-se pràcticament una dècada al que serà el nou tractament estàndard d’esta malaltia», explica el doctor Jaume Capdevila, oncòleg mèdic de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del VHIO.

Segons l’estudi, el tractament conseguiria millorar els resultats de supervivència lliure de malaltia als tres anys en pacients amb càncer de recte amb alt risc de recaiguda local i/o sistèmica. El tractament estàndard fins hui en pacients diagnosticats d’adenocarcinoma primari rectal amb alt risc de recaiguda consistix en l’administració de radioteràpia i quimioteràpia preoperatòria i posterior cirurgia entre huit i dotze setmanes després. Posteriorment, s’administrava una altra quimioteràpia durant quatre mesos.

 

Augmenta les probabilitats de curació d’una malaltia amb centenars de milers de víctimes

«Esta estratègia de tractament provocava que els pacients no poguren rebre un tractament amb quimioteràpia sistèmica per a eliminar les micrometàstasis fins després de la cirurgia, entre uns cinc i sis mesos després de la diagnosi del càncer de recte. Este fet condicionava el patró de recaiguda de la malaltia, que ja no era local, sinó a distància, en forma de metàstasi», observa el doctor Capdevila.

 

Amb l’objectiu de donar un tractament sistèmic més intens amb quimioteràpia de manera més precoç, s’havia de modificar tota l’estratègia terapèutica del càncer de recte. La quimioteràpia es pot administrar abans o després de la radioteràpia. I tot, abans de la cirurgia.
 

 

«D’esta manera s’està permetent no només controlar la malaltia a escala local, sinó també lluitar contra les micrometàstasis i augmentar les probabilitats de curació», destaca l’oncòleg mèdic de Vall d’Hebron. En l’estudi RAPIDO hi han participat 912 pacients de 54 centres de set països –Espanya, Holanda, Suècia, Eslovènia, Dinamarca, Noruega i els Estats Units– amb diagnòstic de càncer de recte localment avançat.
 

 

L’estudi ha rebut finançament de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII), del Ministeri de Sanitat, a través de la plataforma CAIBER d’Investigació Clínica independent, i ha comptat amb la participació de la Plataforma SCREN d’assajos clínics. Cada any es diagnostiquen més d’un milió de persones amb càncer colorectal al món i més de 500.000 moren a causa d’esta malaltia. El pronòstic dels pacients ha millorat durant les últimes dècades, amb una supervivència als cinc anys que ha assolit el 65% als països desenvolupats.

Últimes notícies

Pérez Llorca assegura que no hi ha alternativa al PP en 2027

Juanfran Pérez Llorca afirma en un acte al Puig de Santa Maria que les eleccions de 2027 entren en l’‘esprint final’ i que no veu alternativa al PP, en al·lusió directa a Diana Morant. La portaveu popular al Congrés, Esther Muñoz, dona per fets els ‘últims mesos’ de Pedro Sánchez a la Moncloa i contraposa la seua gestió a la d’Alberto Núñez Feijóo.

Xàtiva arriba als 31,9 graus i encapçala la pujada de temperatures

Les màximes han pujat fins a 4 graus en diverses localitats de la Comunitat Valenciana, amb Xàtiva al capdavant amb 31,9 graus, la més alta del dia.

Vapejadors i pornografia als 8 anys: alarma entre menors a Alzira

La UPCCA d’Alzira ha detectat vapejadors i consum de pornografia en menors de huit i nou anys, alguns com a regal de comunió o venuts per altres xiquets. L’Ajuntament prepara noves accions i ampliarà l’estudi a Primària davant l’augment d’addiccions a pantalles i nicotina.

Paiporta comença a enderrocar el Pont Vell per alçar un pas més segur després de la dana

Paiporta ha iniciat l’enderroc del Pont Vell, molt danyat per la dana del 29 d’octubre de 2024, per substituir-lo per una nova estructura més segura i amb un 45 % més de capacitat hidràulica.

Louzán defensa que la final del Mundial 2030 es jugue a Espanya i apunta València com a nova seu

El president de la RFEF, Rafael Louzán, ha insistit que la final del Mundial 2030 s’ha de disputar a Espanya i ha obert la porta que València entre en el llistat de seus després de la caiguda de Màlaga i A Coruña.

L’Eldense viu en tensió per la possible arribada de Messi com a propietari

La plantilla i el tècnic interí de l’Eldense, Josep Ferrando, han admés que viuen una setmana especial davant l’interés de Lionel Messi per comprar el club, encara que intenten centrar-se en el pròxim partit davant l’Sporting a El Molinón.

Desmantellada una macroxarxa que portava cocaïna a Menorca des de València

Interior ha desarticulat una banda que introduïa cocaïna a gran escala a Menorca des de València, Barcelona i Mallorca, amb onze detinguts i més de sis quilos intervinguts.

El dèficit públic valencià baixa fins a 1.694 milions però continua en l’1,02 % del PIB

El dèficit públic de la Comunitat Valenciana ha arribat en el primer semestre a 1.694 milions d’euros, l’1,02 % del PIB, per davall dels 1.960 milions i l’1,25 % d’un any abans. A Espanya, el dèficit de les administracions públiques (sense locals) ha pujat un 6,4 % fins als 33.668 milions, l’1,89 % del PIB.