Investigadors anuncien un tractament per al càncer que salvarà moltes vides

 

Un nou tractament experimental pot reduir el risc de metàstasi en el càncer de recte localment avançat, que és un dels principals problemes que tenen els pacients amb esta malaltia. Ho demostren els resultats d’un assaig en fase III que acaben de publicar-se a la revista ‘The Lancet Oncology’.

 

El tractament consistix en aplicar primer una radioteràpia de curta durada, seguida de quimioteràpia preoperatòria per a millorar el control sistèmic i retardar la cirurgia. L’assaig RAPIDO demostra que el tractament és capaç de reduir un 31% el risc de metàstasi i que es pot duplicar la taxa de desaparició completa del tumor, que passa del 14% al 28%.

 

El coordinador estatal, en València

L’assaig ha estat multicèntric, internacional i aleatoritzat i ha tingut com a coordinador estatal el doctor Andreu Cervantes, director general i científic de l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA, de l’Hospital Clínic de València. Hi han participat cinc centres espanyols, entre els que destaca el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), que forma part del Campus Vall d’Hebron.
 

«Hem pogut oferir als pacients un tractament pioner que els ha permès avançar-se pràcticament una dècada al que serà el nou tractament estàndard d’esta malaltia», explica el doctor Jaume Capdevila, oncòleg mèdic de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del VHIO.

Segons l’estudi, el tractament conseguiria millorar els resultats de supervivència lliure de malaltia als tres anys en pacients amb càncer de recte amb alt risc de recaiguda local i/o sistèmica. El tractament estàndard fins hui en pacients diagnosticats d’adenocarcinoma primari rectal amb alt risc de recaiguda consistix en l’administració de radioteràpia i quimioteràpia preoperatòria i posterior cirurgia entre huit i dotze setmanes després. Posteriorment, s’administrava una altra quimioteràpia durant quatre mesos.

 

Augmenta les probabilitats de curació d’una malaltia amb centenars de milers de víctimes

«Esta estratègia de tractament provocava que els pacients no poguren rebre un tractament amb quimioteràpia sistèmica per a eliminar les micrometàstasis fins després de la cirurgia, entre uns cinc i sis mesos després de la diagnosi del càncer de recte. Este fet condicionava el patró de recaiguda de la malaltia, que ja no era local, sinó a distància, en forma de metàstasi», observa el doctor Capdevila.

 

Amb l’objectiu de donar un tractament sistèmic més intens amb quimioteràpia de manera més precoç, s’havia de modificar tota l’estratègia terapèutica del càncer de recte. La quimioteràpia es pot administrar abans o després de la radioteràpia. I tot, abans de la cirurgia.
 

 

«D’esta manera s’està permetent no només controlar la malaltia a escala local, sinó també lluitar contra les micrometàstasis i augmentar les probabilitats de curació», destaca l’oncòleg mèdic de Vall d’Hebron. En l’estudi RAPIDO hi han participat 912 pacients de 54 centres de set països –Espanya, Holanda, Suècia, Eslovènia, Dinamarca, Noruega i els Estats Units– amb diagnòstic de càncer de recte localment avançat.
 

 

L’estudi ha rebut finançament de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII), del Ministeri de Sanitat, a través de la plataforma CAIBER d’Investigació Clínica independent, i ha comptat amb la participació de la Plataforma SCREN d’assajos clínics. Cada any es diagnostiquen més d’un milió de persones amb càncer colorectal al món i més de 500.000 moren a causa d’esta malaltia. El pronòstic dels pacients ha millorat durant les últimes dècades, amb una supervivència als cinc anys que ha assolit el 65% als països desenvolupats.

Últimes notícies

Bernabé acusa la Generalitat de ocultar dades clau durant la dana del 29 d’octubre

La delegada del Govern, Pilar Bernabé, assegura que la Generalitat va convocar tard el Cecopi, no va aportar anàlisis de pluja ni va traslladar al centre les més de 11.000 telefonades al 112 durant la dana del 29 d’octubre de 2024.

València acull el rodatge de una pel·lícula documental sobre Carlos Berlanga

El documental '¿A quién le importa?' roda estos dies entre València i Madrid, repassa la vida de Carlos Berlanga i preveu estrenar-se en cinemes en 2027.

Guia de la Nit de Sant Joan a València: més d’un miler d’efectius i 25 tones de llenya

València ha activat un ampli dispositiu per a la Nit de Sant Joan, amb més d’un miler d’efectius, repartiment de llenya, Punts Violeta, reforç sanitari, neteja i línies especials d’autobús.

Comprar o llogar vivenda s’encarix més a la Comunitat Valenciana que a la resta d’Espanya des de 2014

El preu de compra de la vivenda ha augmentat un 2,6 % anual i el del lloguer un 2,7 % a la Comunitat Valenciana des de 2014, per damunt de la mitjana espanyola, amb la província de València al capdavant de les pujades.

Les màximes es disparen per damunt dels 37 graus en municipis de la Comunitat a migdia

Les temperatures han superat a migdia els 37 graus en municipis de les tres províncies, amb especial incidència en zones de Castelló i Alacant, i Aemet ha activat l’avís groc per al nord de la província de València.

La Audiencia reobre la causa a Rafael Blasco pels 600.000 euros del cas Azud

La Audiencia de Valencia ha reobert la causa per blanqueig de capitals contra l’exconseller Rafael Blasco per una presumpta comissió il·lícita de 600.000 euros vinculada al cas Azud, en estimar un recurs de la Fiscalia i descartar que el delicte haja prescrit.

24 anys de presó per a Ábalos per les comissions il·legals en contractes de mascaretes

El Tribunal Suprem ha condemnat l’exministre de Transports i exdiputat per València José Luis Ábalos a 24 anys i 3 mesos de presó, amb un màxim de compliment de 16 anys i mig, per mordides en la compra de mascaretes el 2020 i per contractacions irregulars en empreses públiques.

La Justícia reobre la causa contra Rafael Blasco pels 600.000 euros del cas Azud

La Audiencia de València ha ordenat reobrir la investigació per blanqueig de capitals contra l’exconseller Rafael Blasco pels 600.000 euros que presumptament hauria cobrat en 2008 en el marc del cas Azud, en considerar que el delicte encara no ha prescrit.