Llíria, Ciutat Creativa de la Música de la Unesco

Amb motiu del Dia Mundial de les Ciutats, que se celebra hui, 31 d’octubre, la Unesco ha designat, este dimecres, 66 noves ciutats per a formar part de la seua Xarxa de Ciutats Creatives, amb el que el número total d’urbs participants ascendix a 246. Esta xarxa reunix ciutats que basen el seu desenvolupament en la creativitat, ja siga a través de la música, l’artesania i les arts populars, el disseny, el cinema, la literatura, les arts digitals o la gastronomia.

 

Llíria, la capital del Camp de Túria (València), va formalitzar la seua candidatura a Ciutat Creativa de la Unesco el passat mes de gener. Finalment, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, ha nomenat a la localitat com a Ciutat Creativa en la categoria de música. Un reconeixement que es farà oficial hui mateix.

 

Llíria presentava esta candidatura basant-se en el gran bagatge musical de la ciutat, que compta amb una llarga trajectòria històrica musical i de docència en este àmbit cultural. Un exemple d’açò és la seua banda La Primitiva, amb 200 anys d’història

 

«En tot el món, estes ciutats, cada una a la seua manera, estan fent de la cultura no un accessori, sinó un pilar de la seua estratègia. És una prova d’innovació política i social i un senyal poderós per a les generacions més jóvens», ha declarat la Directora General de la Unesco, Audrey Azoulay.

 

El projecte que presentava Llíria, finalment premiat, havia rebut el suport de personalitats de la música, a més de diferents institucions i organismes com són les Corts Valencianes, la Conselleria de Cultura o la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.

 

 

També pots llegir…

 

 

Últimes notícies

Sagunt a Escena obri la 43a edició amb dos obres inspirades en el Segle d’Or

El Teatre Romà estrena 'El Narciso en su opinión', mentre l''Off Romà' combina teatre clàssic i dansa contemporània

El dèficit de la Comunitat Valenciana baixa al 0,71% del PIB fins als 1.180 milions

El dèficit públic de la Comunitat Valenciana s’ha reduït una dècima fins al 0,71% del PIB, amb 1.180 milions acumulats fins maig, en un context de menor gasto per la dana i superàvit de la Seguretat Social.

1,7 milions de la Diputació per als pobles afectats per l’incendi de la Vall d’Uixó

La Diputació de Castelló ha aprovat una modificació pressupostària d’1,7 milions d’euros per a impulsar la recuperació dels municipis danyats per l’incendi forestal declarat el 25 de juliol a la Serra d’Espadà, amb ajudes específiques per a pobles menuts i convenis per a la Vall d’Uixó i Onda.

Un accident a l’A-7 col·lapsa el trànsit a Bétera en ple inici d’operació eixida

Un accident sense víctimes mortals a l’A-7 a l’altura de Bétera ha provocat fins a 17 quilòmetres de retencions en sentit Barcelona i 13 en sentit Alacant, coincidint amb l’operació especial d’estiu.

Un jutjat de València rebutja ampliar la causa contra l’excomissionat de la DANA

El jutjat que investiga la presumpta falsificació del títol universitari de José María Ángel ha descartat ampliar la instrucció als delictes de prevaricació i nomenament il·legal en no vore indicis que els responsables polítics conegueren la possible manca de titulació.

El Consell reclama una investigació ràpida i responsabilitats penals pels incendis

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, ha agraït la faena dels efectius que lluiten contra l’incendi de la Vall d'Uixó i ha reclamat una investigació ràpida i conseqüències penals. També ha criticat que, quatre anys després de l’incendi de Bejís, les víctimes continuen sense ser resarcides ni tindre procediment judicial obert.

El jutjat de la dana crida a declarar el cap de la Policia de Turís i incorpora proves de Carlet

La Secció Civil i d'Instrucció de Catarroja ha citat com a testimoni el cap de la Policia Local de Turís i ha incorporat a la causa documentació aportada per l'alcaldessa de Carlet. La jutgessa també ha ordenat informes per danys morals vinculats a una víctima mortal i ha demanat més proves documentals.

Els grans eclipsis dels segles XIX i XX que van obrir ponts polítics entre països

El catedràtic Pedro Ruiz-Castell destaca com els grans eclipsis solars dels segles XIX i XX van impulsar col·laboracions científiques internacionals i van servir com a via de diplomàcia en moments de tensió política. Diverses expedicions vinculades a la Universitat de València i a observatoris espanyols van ser clau en este procés.
FILMOTECA D'ESTIU