L’última voluntat del duc d’Edimburg s’ha complit

El duc d'Edimburg somrient

 

Este divendres 9 d’abril rebíem la notícia de la mort del duc d’Edimburg en Windsor tal com informava la Casa Reial mitjançant un comunicat. Este castell situat a l’oest d’Anglaterra i amb cinc hectàrees d’extensió és el lloc en el qual el marit d‘Isabel II ha passat els últims dies. Després d’estar un mes ingressat als hospitals King Edward VII i St Bartholomew, on es va sotmetre a una operació cardíaca, va ser donat d’alta el 16 de març i traslladat a esta residència real. Segons recull The Telegraph, «va passar la major part de les quatre setmanes que va ser a l‘hospital tractant de tornar a casa» perquè el seu desig era morir allí, una voluntat que finalment s’ha complert. De fet, indiquen que quan la nit del dijous va empitjorar, la sobirana no va voler que el traslladaren a un centre sanitari, conscient que el seu marit havia dit que no aniria novament a l’hospital.

La Reina Isabel II va estar al costat del duc en tot moment

 

Per a Felip d’Edimburg era molt significatiu morir en esta fortalesa. No en va, va ser el lloc en el qual va néixer la seua mare, la princesa Alicia de Grècia i Dinamarca. El pare de l’hereu al tron britànic ha romàs acompanyat de la seua esposa fins a l’últim moment. De fet, tal com indica la premsa britànica, la Reina estava al costat del llit del seu marit quan este va morir. Hi hagueren canvis en els dies anteriors sobre les hores dels menjars perquè pogués sopar amb ella quan es trobava bé i algunes vegades va eixir de la seua habitació, amb vista a East Terrace i adornada amb fotos familiars, per posar-se al sol als jardins d’este castell que està vinculat a la reialesa britànica des de fa més de 1000 anys.

 

El duc d'Edimburg la Reina Isabel II en un posat somrients

En les últimes setmanes el Duc va llegir, va escriure cartes i va poder rebre també la visita dels seus fills (la princesa Ana i els prínceps Carles, Eduardo i Andrés), ja que els quatre, igual que ell, havien rebut ja la vacuna contra el coronavirus. Feia temps que no podia estar amb ells perquè des de la primera ona del coronavirus van extremar precaucions en formar part del grup de risc per la seua edat (ell anava a complir 100 anys al juny i ella farà 95 este mes d’abril). A més, va poder parlar amb la resta dels seus sers més volguts per telèfon perquè, segons The Mirror, no li agradaven les videolcridades encara que mesos enrere sí que les va fer per a sentir a prop al príncep Harry, que es troba a Califòrnia, i veure els avanços del menut Archie. Era el mateix duc de Sussex qui comptava recentment a James Corden que el seu iaio, quan acabaven una xerrada per Zoom, «en lloc de pressionar el botó per a eixir de la crida, simplement tancava la pantalla».

 

Foto familiar de la Reina Isabel II i el Duc d'Edimburg amb els seus fills quan eren menuts en el jardí

Un adeu fidel i íntim com ell desitjava

Felip d’Edimburg passava moltes temporades a la seua casa de camp de Sandringham, on podia estar en contacte amb la naturalesa, però l’inici de la pandèmia va fer que s’instal·lés en Windsor, on ha mort i on també serà enterrat. El seu funeral, privat i reduït per les circumstàncies, es realitzarà previsiblement el 17 d’abril en la capella de Sant Jordi del castell en el qual descansaran per a sempre les seues restes tal com ell volia. No hi haurà un funeral d’estat i s’ha demanat a la població que mostre les seues condolences en un llibre de signatures habilitat, que facen donacions a causes benèfiques en comptes de deixar flors en les residències reals i no intenten participar en cap dels esdeveniments que componen l’últim adeu a marit de la Reina, que durant més de 70 dècades ha estat al servei de la Corona.
 

Últimes notícies

Un 12 % d’alumnes de secundària admet que ha rebut missatges sexuals en línia de desconeguts

Un estudi de la Fundació SOL i la Guàrdia Civil alerta que un 12 % d’alumnes de secundària i un 4 % de primària han rebut missatges sexuals en línia de desconeguts, i que quasi quatre de cada deu jóvens han contactat per internet amb persones que no coneixien.

Espanya tindrà quasi un terç de població major de 65 anys i un 40 % nascuda fora en 50 anys

Les projeccions de l INE indiquen que Espanya arribarà als 53,8 milions d habitants en 2041 i que en 2076 el 30,9 % tindrà 65 anys o més i el 40,4 % haurà nascut fora.

Espanya encara la primera onada de calor de l’estiu amb nits tropicals i més de 40 graus

L’Aemet alerta que Espanya es troba probablement davant la primera onada de calor de l’estiu, amb més de 40 graus en zones de l’interior, nits tropicals generalitzades i tempestes puntuals al nord i oest. Alhora, confirma que la primavera de 2026 ha sigut la segona més càlida des de 1961, amb 1,6 graus per damunt de la mitjana històrica.

Borja Sémper reclama a València una política ‘normal’ front als blocs i la crispació

Borja Sémper ha defensat a València el que anomena 'epica de la normalitat' i ha reclamat lideratges dialogants front als 'murs' i la divisio politica.

València tindrà el primer centre públic d’intel·ligència artificial aplicada compartit per empreses i universitats

València acollirà el primer centre públic d’intel·ligència artificial aplicada compartit per empreses, administracions i centres d’investigació, segons ha anunciat l’alcaldessa María José Catalá en el Fórum Europa Tribuna Mediterránea.

Macrooperació contra les samarretes falses del Mundial: 66.000 requisades i 95 detinguts

La Policia Nacional ha incautat més de 66.000 samarretes de futbol falsificades vinculades al Mundial de 2026 i ha detingut 95 persones en 15 punts d’Espanya, inclosos els municipis alacantins d’Elx i Dénia.

Detingut a Benicàssim un francés reclamat per un assassinat relacionat amb droga

La Guàrdia Civil ha detingut a Benicàssim un ciutadà francés reclamat per França mitjançant una Ordre Europea de Detenció i Entrega per un presumpte assassinat amb arma de foc vinculat al tràfic de drogues.

Les persones refugiades que atén Creu Roja aporten valor social, cultural i econòmic

Creu Roja Espanyola destaca que les persones migrants i refugiades no només necessiten ajuda, sinó que aporten valor social, cultural i econòmic, i exposa diversos casos d’integració i voluntariat en distints punts de l’Estat, inclosa València.