La nova mesura del govern espanyol: Limitar el pagament en efectiu

 

El govern de coalició format per PSOE i Unidas Podemos ha donat una nova volta de rosca a la lluita contra el frau fiscal amb una nova mesura que també afectarà els ciutadans. L’executiu de Mariano Rajoy va ser el primer en posar un límit a les operacions financeres, imposant un límit de 2.500 euros a totes les operacions econòmiques a on participaren empresaris o professionals, tot i que els particulars sí que poden fer-les.

 

Actualment, el govern espanyol ja està treballant en un nou projecte de llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, que està actualment en tràmit parlamentari després de ser preparat per Hisenda, i que limita encara més el sostre de despesa.

 

Concretament, la norma recollia en un primer moment limitar a 1.000 euros el màxim de transaccions econòmiques en efectiu, però només a empresaris i professionals. Tot i això, segons avança ‘La Información’, l’excepció que permetia als ciutadans sobrepassar este límit es podria haver eliminat, un fet que implicaria que els ciutadans no puguen pagar més de 1.000 euros efectius baix cap circumstància.

 

La mesura neix per a impedir, encara més, que es puga blanquejar diner negre procedent d’activitats il·legals i que no estiguen subjectes als pagaments a Hisenda. La diferència és que, mentres que en un primer moment s’incloïa esta excepció per a «minimitzar els efectes col·laterals de la mesura en les economies domèstiques» -i que permetia als particulars continuar pagant quantitats de fins a 2.500 euros en efectiu-, finalment s’ha eliminat.

 

A demés dels ciutadans, uns altres que es podran vore afectats per esta nova normativa, en cas d’aprovar-se, serien plataformes com Wallapop, que permet l’intercanvi de béns entre particulars. Estes transaccions no tenen pràcticament un control per part d’Hisenda, encara que estiguen subjectes a l’Impost de Transmissions Patrimonials.

 

En termes pràctics, el que esta llei comportaria en esta classe d’operacions és que obligaria els particulars a usar els bancs i entitats financeres com intermediaris. Per exemple, un particular no podrà comprar un cotxe de segona mà a un altre per 2.400 euros i pagar en metàl·lic, com fins ara, sinó que es vorà obligat a fer una transferència bancària.

 

Europa no permet limitar al complet les transaccions en efectiu

La mesura busca perseguir un marc legal que s’aplica en altres països d’Europa, i de fet, el citat mitjà assegura que inclòs es va arribar a plantejar que el sostre de despesa de 1.000 euros siga encara més reduït per a minimitzar al màxim les possibilitats de blanquejar diners. La gran majoria d’operacions econòmiques del nostre país serien perfectament rastrejables per Hisenda, que actualment ja té un gran control sobre estes operacions i permet detectar amb major precisió les activitats il·lícites que es duen a terme en Espanya.

 

Hi ha qui creu que la mesura també busca reduir al màxim possible el pagament en efectiu, inclòs en operacions amb moltes menys quantitats de diners. Alguns experts creuen que en uns anys serà molt difícil pagar en efectiu en qualsevol part, però Europa acaba de posar límits a estes legislacions.

 

La normativa comunitària exigix que s’admet l’euro com a mesura de pagament, el que en la pràctica significa que permet el pagament a través de monedes físiques, tal com l’advocat de la Unió Europea va manifestar fa poc. El projecte de llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal del govern espanyol també pretén limitar les transaccions de persones que no viuen a Espanya, que actualment estan fixades en 15.000 euros, però que es podrien limitar a 10.000 euros.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.